La Conselleria de Sanitat ha detectat indicis d'irregularitats en els informes d'anàlisis de l'estat de situació elaborats per tècnics de la Conselleria. Per això, des de la Generalitat s'ha ordenat la intervenció dels servicis d'Inspecció de la Generalitat per a realitzar una avaluació exhaustiva de la gestió de la Direcció General de Salut Pública en els últims anys.
En este sentit, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha presidit una reunió amb membres de la Inspecció General de Servicis de la Generalitat i de la Inspecció Sanitària de la Conselleria, a la qual també han assistit, entre altres, el secretari autonòmic de Sanitat, Francisco Ponce, i la directora general de Salut Pública, Ruth Usó, ha afirmat que els informes "evidencien l'abandó dels programes de cribratge de càncer de mama i còlon en els últims anys".
En el cas del programa de detecció precoç de càncer de mama, s'ha detectat, entre altres aspectes, un greu dèficit d'inversió en manteniment i renovació de mamògrafs obsolets, la qual cosa suposa múltiples errors en el funcionament dels equips que obliguen a paralitzar l'activitat de la Unitat de Prevenció de Càncer de Mama (UPCM) afectada en cada error.
Així mateix, hi ha un alarmant dèficit de personal, ja que la plantilla estructural actual compta amb només 15 radiòlegs en actiu per a les 24 UPCM, que atenen al voltant del 35 % de les lectures anuals de mamografies. Durant els últims huit anys no s'ha donat cobertura, ni s'ha establit cap reorganització del programa per a cobrir la necessitat del mateix i més del 60 % de les lectures es realitzaven pel personal de plantilla en jornada extraordinària. Al maig de 2023 es va derogar la normativa que regulava el programa i es va incloure en l'Acord de Mòduls de 2023 tota l'activitat que, sent estructural, es realitzava com a activitat extraordinària en haver de ser assumida per una plantilla insuficient. En definitiva, es va deixar al programa sense regulació específica sobre la gestió de la seua activitat de lectures de mamografies i la seua corresponent retribució.
"Estes circumstàncies se sumen a greus deficiències funcionals i de seguretat del sistema d'informació del programa i a la no integració del mateix amb els sistemes assistencials, la qual cosa provoca dificultats i retards en la derivació de casos sospitosos a hospitals", ha destacat el conseller.
El titular de Sanitat ha denunciat que "el programa no té l'estructura necessària per a atendre la demanda, de fet, lluny de convidar a participar en el mateix les 410.000 dones que per rang d'edat haurien de fer-ho, es convida realment un poc menys de 250.000". "Per això, acumula retards de fins a tres i quatre anys per a convidar a participar dones a les quals correspon per rang d'edat (a partir dels 45 anys) i excedix el termini de dos anys per a fer les mamografies de seguiment a les quals ja estan integrades en el programa", ha afegit.
Decadència del programa amb el Botànic
Marciano Gómez ha assenyalat que la Conselleria ha detectat "una absoluta discordança orgànica i funcional en el programa de cribratge de mama, fruit de la mateixa discordança política i funcional que hi havia entre la Direcció General de Salut Pública, gestora del programa, i la Direcció General d'Assistència, que gestionava al personal de les UPCM a través dels departaments de salut". El mestissatge del Botànic va provocar la decadència d'este programa, que va nàixer en 1992 amb només 3 unitats i va créixer progressivament fins a arribar en 2001 a les 24 actuals, una per departament de salut, i es va convertir llavors en un programa pioner i referent nacional en la detecció precoç del càncer de mama.
En l'actualitat, amb l'entrada en vigor de l'Acord de 30 de gener de 2024, del Consell, pel qual s'habiliten programes específics de productivitat per a atendre necessitats conjunturals d'activitat assistencial i preventiva, s'ajusta el programa de cribratge de mama a la normativa vigent quant als models retributius i a la jornada màxima anual del personal d'institucions sanitàries.
Així mateix, l'activitat de les 9 UPCM sense radiòlegs lectors assignats es deriva a les unitats de radiologia d'hospitals mentre es reestructura i redimensiona el programa i la seua dotació de personal. Referent a això, Marciano Gómez ha anunciat que el nou equip de la Conselleria "treballa des de fa mesos en la reorganització de processos i en la incorporació de tecnologia i innovació, amb la finalitat de recuperar el programa de detecció precoç de càncer de mama i aconseguir un model eficaç i eficient que garantisca les cobertures, així com en la renovació d'equipament".
Cribratge de càncer colorectal
D'altra banda, la informació recopilada posa de manifest que el Botànic va deixar els departaments de salut de Castelló i la Plana sense colonoscòpies del programa de cribratge de càncer de còlon des de maig de 2022, a pesar de continuar remetent invitacions per a participar en el programa.
En este sentit, no va ser fins a octubre de 2022 quan la Conselleria de Sanitat decidix externalitzar més de 1.000 colonoscòpies pendents acumulades a Castelló, a pesar que ja al maig hi havia constància oficial del cessament en la realització de proves de confirmació diagnòstica de cribratge. "Davant la incapacitat de gestió dels responsables de la Conselleria en eixe moment, com que no van ser capaços d'activar la realització de colonoscòpies als hospitals públics, el Botànic va recórrer, una vegada més, a la seua tan injuriada sanitat privada", ha asseverat el conseller.
Cal assenyalar que, a pesar del cessament total de la realització de colonoscòpies del programa de cribratge a Castelló al maig de 2022, la Direcció General de Salut Pública va continuar convidant la participació en el programa i, per tant, acumulant una bossa de proves diagnòstiques pendents, que al juliol de 2023 ascendia a prop de 700.
El nou equip de la Conselleria ha treballat per a reactivar el programa a la província de Castelló i l'ha incentivat amb la incorporació al mateix de l'Hospital General de Castelló i l'Hospital de la Plana per a la realització d'estes proves diagnòstiques de cribratge, que fins al moment en què es confirma el cessament total de l'activitat només feia l'Hospital Provincial de Castelló.
En l'actualitat, els tres hospitals fan una mitjana de 60 colonoscòpies setmanals del programa de cribratge. Han passat de no fer-ne cap des de maig de 2022 a reactivar el programa a bon ritme amb la finalitat de descongestionar la bossa de demora acumulada i aconseguir la cobertura adequada com més prompte millor.
El conseller de Sanitat ha reivindicat que estos hospitals estan fent "un gran esforç i una excel·lent labor coordinada des de Conselleria per a assumir la reactivació del programa i la bossa de proves acumulada".
Quant al procediment d'este programa, la persona en edat (50-69 anys) és convidada per la Conselleria a participar en el programa de cribratge, rep una carta i el test o prova de cribratge que ha de fer-se en el seu domicili. Es tracta d'una prova que consistix en l'anàlisi d'una mostra de femta per a detectar la possible presència de sang (test de sang oculta en femta de tipus immunològic quantitatiu). Esta prova de cribratge es realitza cada dos anys. Així mateix, una vegada fet el test, en cas de resultar positiu, s'oferix la realització d'una colonoscòpia òptica, que és la prova que pot confirmar el diagnòstic de lesions com ara pòlips o càncer de còlon.
Cribratge de cèrvix
Respecte al programa poblacional de cribratge de càncer de cèrvix, dirigit a les dones d'entre 25 i 65 anys, actualment la Direcció General de Salut Pública està treballant per a la seua posada en marxa de manera progressiva. El Botànic va anunciar el febrer de 2023 que després de l'estiu es posaria en marxa el programa per a començar a fer les proves en 2024 però la realitat és que no van fer ni un sol pas per a fer possible la seua implementació en termini.
En 2019 s'incorpora el Programa de prevenció de càncer de cèrvix poblacional en la cartera de servicis comuns del Sistema Nacional de Salut, amb la indicació del Ministeri de Sanitat que ha d'instaurar-se en un període de 5 anys, i arribar a una cobertura del 100 % en el termini de 10 anys. Des de llavors, no solament és que la planificació del Botànic fora esgotar el termini, sinó que el nou equip de la Direcció General de Salut Pública s'ha trobat amb què no estan desenvolupades les ferramentes bàsiques per a la seua posada en marxa, com és el sistema informàtic que ha de recollir la informació associada al cribratge.
Una vegada més, es va anunciar una iniciativa sobre la qual després no es van dur a terme les accions necessàries, a pesar de l'obligació d'incorporar este cribratge a la cartera de servicis en el termini establit.
"En este punt, la Conselleria està treballant ara de manera intensiva en el desenvolupament d'eixe sistema d'informació, imprescindible per a poder començar la implementació del programa com més prompte millor", ha conclòs el conseller.