La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha destacat que el pressupost de la Generalitat per a 2024 inclou més de 97 milions d’euros per a executar infraestructures de connexió en Parc Sagunt vinculades a la gigafactoria de bateries del grup Volkswagen. En concret, a través de la societat Espais Econòmics Empresarials (EEE), l’ens gestor de l’àrea logística de Sagunt adscrit a la Conselleria d’Hisenda, s’invertiran 51,4 milions per a iniciar la construcció de l’estació intermodal de Parc Sagunt i 46 milions més en la interconnexió per carretera des del port de Sagunt fins al corredor mediterrani, passant per Parc Sagunt I i Parc Sagunt II.
Així ho ha detallat Ruth Merino durant la seua compareixença en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts per a presentar els Pressupostos de la Conselleria d’Hisenda i de Presidència de la Generalitat per a 2024, que ascendixen a 469,75 milions d’euros i 183,99 milions, respectivament.
Segons ha informat la consellera d’Hisenda, a eixes dos inversions s’unix també la cerca de sòl que està duent a terme la Direcció General de Patrimoni per al centre de formació professional conegut com a Campus Battery i la inclusió de 10 milions d’euros a través de la Conselleria d’Infraestructures per a les expropiacions dels terrenys en els quals es construirà la planta fotovoltaica que subministrarà a la gigafactoria.
Ruth Merino ha subratllat que es tracta d’“importants actuacions que, malgrat les promeses, no havien comptat fins ara amb un reflex pressupostari” i que en els Pressupostos de la Generalitat per a 2024 “es faran realitat en forma de partides concretes i inversions reals”.
La titular d’Hisenda ha recordat que el Consell ha aprovat recentment la contractació de les obres d’eixa estació intermodal que en principi s’anaven a executar amb fons de l’Estat a través de l’Autoritat Portuària de València i Adif, però que finalment serà finançada amb recursos propis de la Generalitat per a poder complir així el compromís adquirit amb la multinacional alemanya d’iniciar les obres ja en el primer trimestre de 2024.
La inversió total de la Generalitat en eixa estació intermodal és de 94 milions d’euros, 51,4 milions dels quals s’han incorporat ja en els pressupostos de l’any que ve a través d’EEE, la qual cosa explica l’augment del pressupost d’esta societat, que arriba als 148,5 milions d’euros per les transferències que rebrà de la Generalitat per a dur a terme les obres esmentades.
D’altra banda, la responsable d’Hisenda ha recordat que per a elaborar els Pressupostos de 2024 el Consell no ha comptat amb la informació per part del Govern sobre els recursos del sistema de finançament a rebre en 2024, sobre entregues a compte i liquidació de l’exercici 2022 que s’abonarà l’any que ve. També ha insistit que l’executiu central en funcions no ha aprovat els límits de deute i dèficit per al pròxim exercici. Per eixe motiu, les previsions sobre les entregues a compte i la liquidació estan basades en les que ha fet l’AIReF.
Ruth Merino ha subratllat que els Pressupostos de la Generalitat per a 2024 són “socials i, alhora, realistes”. “Són responsables i assenyats. Les previsions d’ingressos s’han fet amb base en informes tècnics i les estimacions de despesa s’han ajustat a la capacitat real d’execució”, ha insistit.
A més, la consellera d’Hisenda ha manifestat el “doble repte” que ha suposat elaborar uns pressupostos en els quals els ingressos de recursos europeus “s’han desplomat substancialment”, amb una baixada pel que fa als fons estructurals de 303 milions d’euros i de 339 milions en el cas dels fons del Mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), i, en segon lloc, “pressupostar ajustant-nos a la realitat per a aconseguir bons nivells d’execució i poder posar en marxa projectes vinculats a l’ocupació, la inclusió social o l’habitatge, en el cas de l’FSE, o a la competitivitat empresarial, la digitalització o l’eficiència energètica en el cas del FEDER”.
Gestió eficient del patrimoni
En la seua exposició sobre els detalls del Pressupost de la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino ha destacat l’afany per optimitzar els recursos públics. “Gestionarem de manera eficient els immobles de la Generalitat i això inclou també la desinversió en actius immobiliaris als quals no podem donar un ús públic i que, a més, estan costant diners a la Generalitat”, ha destacat la consellera d’Hisenda en relació a la política que seguirà la Direcció General de Patrimoni.
Així, ha recordat que ja s’han posat en marxa les subhastes d’actius de la Generalitat procedents d’herències sense testament que no es realitzaven des de 2019. “El nostre objectiu és convertir eixos actius, fins ara improductius per a la Generalitat, en una via de captació d’ingressos”, ha reiterat Merino. Per això, la previsió d’ingressos per alienació d’inversions reals augmenta en este pressupost un 78,4 % i arriba quasi a 75 milions d’euros.
Ruth Merino també ha detallat que el programa de Patrimoni de la Generalitat comptarà amb una dotació de 36 milions d’euros en 2024 enfront dels 47 milions de l’exercici passat, “amb l’objectiu d’escometre obres de construcció i reformes necessàries dels seus immobles”.
Quant a les noves infraestructures públiques, la consellera ha destacat “la construcció del nou Complex Administratiu Campanar, per al qual es destinaran 8,2 milions en l’espai vacant de la parcel·la on està situada la Conselleria d’Educació. Amb este nou edifici pretenem donar solució als problemes d’espai per a la ubicació de personal adscrit a esta Conselleria”.
Més de 229 milions per a reforçar la digitalització
Durant la seua intervenció, Ruth Merino ha recalcat que el programa pressupostari amb més participació en els comptes de 2024 és el de Sistemes d’Informació, que representa el 43,9 % sobre el total de la secció (206,14 milions) i que comprén “el desenvolupament i la integració global dels sistemes d’informació de la Generalitat, la coordinació de recursos per a la millora de processos i l’ús eficient dels recursos públics.
Així mateix, la Direcció General de Tecnologies de la Informació (DGTIC) comptarà en 2024 amb un pressupost de 229,37 milions, la qual cosa suposa un increment del 3,85 % i equival a 8,5 milions més per a posar en marxa diversos projectes. A més, cal afegir-hi els MRR, que equivalen a prop de 4 milions addicionals, i els romanents de crèdit d’exercicis anteriors, amb els quals compta la DGTIC, que suposen més de 90 milions. D’eixa quantitat, els recursos que no s’hagen executat en acabar l’any 2023 s’incorporaran al pressupost de 2024, una vegada es liquide el pressupost anterior.
“Volem consolidar una administració pública valenciana digitalitzada i a l’avantguarda tecnològica; per a fer-ho orientarem els nostres esforços en els projectes que milloren la gestió i l’eficiència de l’Administració”, ha assenyalat la consellera.
Així, ha detallat que en 2024 es posarà en marxa, en col·laboració amb diverses conselleries, el nou sistema de gestió processal Just@ i s’iniciaran els treballs per al desplegament en esta legislatura d’una nova aplicació d’història sociosanitària única.
“En la nostra dedicació per millorar els serveis públics, iniciarem la transformació dels nostres centres de processament de dades de caràcter tradicional en solucions híbrides en núvol. Així, aconseguirem un estalvi pròxim al 20 % en la gestió dels nostres actius i reduirem la nostra petjada de carboni”, ha detallat Ruth Merino, que ha anunciat la primera licitació del projecte ANIMA “per a posar orde en la immensa quantitat de dades que maneja la Generalitat”, així com l’impuls de la digitalització dels centres de majors “mitjançant dispositius digitals a les habitacions dels residents per a millorar la seua qualitat de vida”.
Un 9 % més en crèdits de l’IVF per al sector emprenedor
D’altra banda, la consellera Ruth Merino ha fet referència al paper fonamental que té l’Institut Valencià de Finances com a instrument fonamental de la Generalitat per a dur a terme les polítiques de la Conselleria d’Hisenda. Per a l’exercici 2024 el pressupost de l’IVF és de 83,1 milions, un 14,12 % inferior al pressupost d’este exercici, “bona part a causa de la fi de les ajudes vinculades al Marc Temporal Europeu”.
“Este organisme està immers en una reorientació del seu pla de negoci cap a un model financerament més sostenible a mitjà i llarg termini”, ha explicat Merino. Per a fer-ho, l’IVF adaptarà les línies de préstecs que oferix a les necessitats financeres de les empreses, apostant pel llarg termini, la potenciació de la col·laboració amb la banca privada i la consolidació de l’IVF com a tractor d’inversió cap a projectes empresarials de la Comunitat, a través de la participació en vehicles de capital de risc i la coordinació amb AfínSGR com a entitat complementària facilitadora del finançament a les pimes.
A més, amb l’objectiu de mantindre l’IVF com a finançador de referència de l’ecosistema emprenedor a la Comunitat Valenciana, el fons de Fons FEDER disposarà de 19,3 milions d’euros, “un 8,96 % més que en 2023”.
Millorar la competitivitat de la Comunitat Valenciana
La consellera d’Hisenda ha subratllat durant la seua exposició que un dels principals objectius que es marca este Consell “és invertir a millorar la competitivitat dels nostres sectors estratègics, perquè suposa inversió de futur. És invertir en creixement econòmic, en ocupació i a millorar la qualitat de vida dels valencians”.
Per això —ha prosseguit Ruth Merino—, des de la Direcció General d’Economia “farem costat als sectors empresarials estratègics com a via per a augmentar la competitivitat de la Comunitat”.
En esta línia, la consellera ha apuntat que es dotarà amb 2 milions d’euros el conveni amb la Fundació per al Desenvolupament i la Innovació (FDI), per a millorar la competitivitat de les empreses i dels seus processos, mentre que es manté el conveni amb Ascer, atesa la importància que té com a sector estratègic per a la Comunitat i el conjunt d’Espanya, i al qual la Conselleria destina un milió d’euros.
Increment dels recursos per a formació
Pel que fa a la Direcció General de Funció Pública, la consellera ha subratllat que este departament experimentarà en 2024 “un creixement del 80 % corresponent a la partida pressupostària per a Formació i Estudis, que preveu les beques per a 700 jóvens opositors de menys de 35 anys de l’Administració de la Generalitat”. Per a dur-ho a terme, el Consell destinarà 2,94 milions per a la continuïtat d’estes ajudes “que tracten de facilitar la incorporació de persones jóvens qualificades a la funció pública valenciana”.
Ruth Merino ha remarcat que en l’afany de millorar i innovar els processos de selecció del personal funcionari de la Generalitat “està previst crear la Comissió Permanent de Selecció per a gestionar de manera àgil les més de 300 convocatòries que estan en funcionament, al mateix temps que tindrà incidència en la selecció d’aspirants”.
Així mateix, la consellera ha valorat el fet que el Pressupost per a 2024 reculla la pujada salarial inicial del 2 % dels empleats públics sobre les bases ja incrementades durant 2022 i 2023, encara que també s’ha pressupostat un possible increment addicional de mig punt, en funció de la variació de l’IPC harmonitzat.
Impuls del control tributari
Ruth Merino ha desgranat que l’Agència Tributària Valenciana (ATV) comptarà en els comptes de 2024 amb un total de 55,7 milions “per a continuar implementant l’Administració electrònica i millorant la planificació i el control tributari a través d’estratègies de gestió recaptatòria”.
“Serem contundents contra l’evasió fiscal, perquè actuant així podrem obtindre recursos dels qui defrauden i destinar-los als qui més els necessiten”, ha manifestat la consellera.
Aposta pel municipalisme i l’Administració local
En la seua intervenció parlamentària, la consellera d’Hisenda també ha donat compte del pressupost de la Presidència de la Generalitat per a l’exercici 2024, que ascendix a 139,03 milions d’euros (exclòs el capítol I relatiu a despeses de personal), la qual cosa suposa una reducció del 0,50 % sobre el pressupost inicial del 2023 en termes homogenis.
Així, Merino, que ha defés el municipalisme i l’Administració local com a “la més pròxima, la que coneix de primera mà i en primera persona els problemes de la ciutadania”, ha informat que els programes destinats al suport als ajuntaments, la inversió municipal i la lluita contra el despoblament representen el 66,5 % del pressupost de despeses de la Presidència, i compten amb una dotació de 89,2 milions d’euros. En concret, el programa per a la lluita contra el despoblament s’incrementa un 6,44 % respecte a 2023.
“Per això, la partida que es destina a finançar el Fons de Cooperació Municipal augmenta un 25 % i passa de 40 a 50 milions d’euros, als quals s’afigen els 4,3 milions d’euros per a la dotació de la línia del Fons de Cooperació destinada, específicament, a la lluita contra el despoblament”, ha concretat la consellera. Ruth Merino ha assenyalat que també estan previstes ajudes per valor de 15 milions d’euros per a la protecció, el foment i el desenvolupament del patrimoni i la dinamització cultural, un 41 % més que en 2023; una partida de 2 milions d’euros per a donar suport a inversions als municipis més xicotets, i un milió d’euros per a ajudes destinades a les entitats locals del Baix Segura.
Quant a l’àrea de Transparència, englobada en la Presidència com a resultat de la reducció en el nombre de conselleries per a “l’optimització de la despesa política”, està dotada d’un pressupost total de 12,2 milions d’euros. En este programa destaquen les línies de subvenció a les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, per valor de 205.000 euros, i a les diputacions, per un import de 500.000 euros, per a la difusió i el compliment de les obligacions de transparència en l’activitat pública.
Quant al programa de Participació, les partides més significatives són els 1,5 milions d’euros destinats a finançar la convocatòria d’ajudes a entitats ciutadanes o els 500.000 euros per al foment de la participació des de l’àmbit local a través de les diputacions provincials.
A més, Merino ha informat sobre les línies de subvenció dirigides al foment de l’autogovern, la recuperació del dret foral valencià i la defensa i promoció dels nostres senyals d’identitat, “que sumen un total de 410.000 euros”, i sobre inversions i ajudes en matèria de memòria històrica i democràtica, que arriben als 2,7 milions d’euros.
Pel que fa a la promoció i la realització d’activitats i esdeveniments d’interés públic, sociocultural o econòmic per a la Comunitat Valenciana, la consellera ha donat compte que el programa de projectes estratègics està dotat amb 5 milions d’euros, “per a impulsar, sobre la base d’uns criteris i uns indicadors objectius, aquelles iniciatives i projectes que contribuïsquen al posicionament de la Comunitat a escala nacional i internacional en àmbits i sectors estratègics per a promoure l’activitat econòmica en el nostre territori”.
Finalment, la titular d’Hisenda ha assenyalat els 4,9 milions d’euros procedents del Mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), que es destinaran a actuacions d’estalvi energètic a les instal·lacions de la Ciutat de les Arts i les Ciències, en el marc del Programa d’impuls a la rehabilitació d’edificis públics (Pirep).
Context d’elaboració del Pressupost de la Generalitat
D’altra banda, la consellera també ha recordat que el Pressupost de la Generalitat per a 2024, que creix un 4,5 % i arriba als 29.732 milions d’euros, és el més gran de la història i destina 22.670 milions d’euros a “despesa real”, un 2,3 % més.
Per a l’elaboració dels comptes autonòmics, la consellera d’Hisenda ha explicat que les previsions d’ingressos del sistema de finançament “s’han basat en un creixement nominal del PIB valencià en 2023 un poc inferior al nacional i un d’idèntic del 5,6 % per a 2024”, unes estimacions que, segons la consellera, “han gaudit de l’aval d’un organisme independent i reconegut com és l’AIReF”.
A més, en l’estimació de recaptació dels tributs i en l’estimació de les entregues a compte de 2024, la Conselleria d’Hisenda ha comptat amb la finalització de mesures transitòries actualment en vigor per a l’IVA i el venciment de l’impost d’electricitat este exercici sense possibilitat de prolongació en 2024.
En este sentit, la responsable de les finances valencianes ha detallat que les bestretes a compte previstes per l’AIReF “arriben a la xifra de 12.798 milions d’euros i la liquidació de 2022 de 2.719,4 milions d’euros. Creixen un 15,38 % respecte a l’any passat fins a un total de 15.518,3 milions d’euros”.
Pel que fa a la recaptació prevista, Merino ha especificat que els ingressos per impostos directes, és a dir, Patrimoni, Successions i Donacions i tram autonòmic de l’IRPF, “representen el 22,2 % del total dels ingressos estimats per a l’any 2024, quan s’espera que cresquen un 9,1 %, i els ingressos per impostos indirectes augmenten un 6 % i representen l’apartat d’ingressos més extens, amb un 31,7 % sobre el total”.
A més, la consellera ha destacat altres partides d’ingressos significatives, com els 270 milions d’euros per liquidacions pendents de practicar dels contractes de concessió d’assistència sanitària; la reclamació al Govern d’Espanya de 926 milions d’euros per a compensar la despesa derivada de l’atenció sanitària a pacients desplaçats d’altres comunitats autònomes i estrangers (FOGA), o els 463 milions d’euros pel minvament de recursos derivat de la disminució de la recaptació per les rebaixes tributàries aplicades en l’IVA i en l’impost especial sobre l’electricitat, aprovades per decret pel Govern per a pal·liar els efectes de la invasió russa d’Ucraïna.
“Finalment —ha recalcat la consellera—, m’agradaria destacar que estos pressupostos no inclouen la partida fictícia de 1.336 milions, abans 1.325, que el Govern anterior incloïa de manera sistemàtica cada any excusant-se que era la quantia que corresponia a la Comunitat per l’infrafinançament històric”.
Reivindicació “ferma i contundent” de la reforma del finançament
“Per a este Consell la reforma del sistema de finançament és irrenunciable. L’estem exigint des del primer dia, però no la usarem de pretext per a augmentar la partida d’ingressos i poder quadrar els comptes públics de manera artificial. Serà una reivindicació ferma i contundent, sense tebieses ni mitges tintes. Però seriosa i responsable”, ha afirmat la titular d’Hisenda.
“Este pressupost, com a principal instrument de la política econòmica i social, seguix el fet d’aconseguir els objectius de cohesió social, reforç dels serveis fonamentals, creixement econòmic i consolidació com a Comunitat oberta i atractiva a la inversió i a la captació de talent, riquesa, ocupació i desenvolupament en tots els seus vessants”, ha asseverat Merino, que ha recordat altres mesures relacionades amb “una desescalada fiscal respecte a l’anterior govern, és a dir, iniciem la senda de l’alleujament fiscal per a tots, ciutadans i empreses, centrant-nos, això sí, en els qui més ho necessiten”.
En este sentit, la consellera ha enumerat les noves deduccions fiscals, “unes deduccions socials”, en el tram autonòmic de l’IRPF; els tipus en l’Impost de Transmissions Patrimonials en la compra d’habitatge per a jóvens, famílies nombroses i col·lectius vulnerables, i la bonificació del 99 % en l’Impost sobre Deduccions i Donacions per als col·lectius I i II, ascendents, descendents i cònjuges.