La consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha denunciat que la Comunitat Valenciana continua sent la comunitat de règim comú amb el pitjor finançament per habitant ajustat malgrat que el Govern central insistix que rep més recursos que mai. "Es tracta d'ingressos que corresponen legítimament als valencians, no d'un regal del Govern de Sánchez", ha subratllat Merino.
La consellera d'Hisenda s'ha pronunciat en estos termes amb motiu de la publicació de les dades definitives sobre el finançament de les comunitats autònomes de règim comú de 2023, la liquidació del qual s'abona este mes. Segons un informe de la Direcció General de Finançament a partir d'eixes dades, els ciutadans de la Comunitat Valenciana van ser els pitjor finançats amb 3.215 euros per habitant ajustat.
Esta xifra els situa a 1.098 euros per davall dels ciutadans amb el major finançament per habitant, i 200 euros per davall de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, que va ser de 3.415 euros per habitant ajustat, ha explicat Merino.
Esta situació, segons Merino, "continua perpetuant un model profundament injust que penalitza a cinc milions de valencians i valencianes infrafinançats des de fa ja més de dues dècades".
"Per als valencians és insultant que el Govern presumisca d'un suport rècord a les comunitats o de la seua voluntat política per reforçar-les. Perquè, encara que els recursos del sistema de finançament són més alts que mai, estan tan mal repartits com sempre i les comunitats infrafinançades continuem perdent", ha lamentat la consellera en relació amb el finançament anunciat pel ministeri d'Hisenda per a 2026.
"Voluntat política seria reformar el sistema de finançament, sense privilegis i garantint l'equitat i la suficiència de totes les comunitats. Si els recursos augmenten és perquè l'economia funciona millor, també gràcies a l'esforç fiscal de territoris com la Comunitat Valenciana i a les polítiques del Consell de Carlos Mazón", ha explicat la consellera qui insistix que Sánchez "no regala res, sinó que és el president d'un Govern zombi que no governa.
Impacte directe en el benestar i el desenvolupament
No obstant això, el posterior repartiment dels recursos entre les autonomies continua llastrant el benestar dels valencians "per culpa del mal disseny d'un sistema que genera diferències injustificables entre habitants i que als ciutadans de la Comunitat Valenciana ens castiga sistemàticament".
De fet, segons reitera la consellera d'Hisenda, la Generalitat es veu obligada a destinar un percentatge molt superior dels seus ingressos a cobrir serveis públics essencials com la sanitat, l'educació i els serveis socials. "Entre 2009 i 2022, la Comunitat ha dedicat el 86,3% dels seus recursos a serveis fonamentals, enfront d'una mitjana del 81,6% en les comunitats també infrafinançades", ha recordat Merino citant dades de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
A més, ha alertat de l'impacte negatiu que esta situació provoca en el desenvolupament econòmic del territori. "La falta de recursos limita la inversió en infraestructures, ocupació o polítiques d'innovació, la qual cosa explica en gran part que el PIB per càpita valencià estiga un 14% per davall de la mitjana nacional i que eixa bretxa haja crescut des de l'any 2000", ha assenyalat Merino.
Un dèficit crònic derivat de l'infrafinançament
Ruth Merino ha insistit que la insuficiència financera ha generat un dèficit crònic que ha obligat la Comunitat Valenciana "a endeutar-se de manera insostenible". En rebre menys recursos que la mitjana, la Comunitat Valenciana patix un infrafinançament relatiu que segons l'Ivie ja representa el 41,7% del seu deute acumulat, un percentatge que s'eleva al 80% si es té en compte també la insuficiència de recursos que patixen totes les comunitats autònomes i els costos financers associats.
Això situa a la Comunitat Valenciana com l'autonomia amb major deute públic en percentatge sobre el PIB (40%), la qual cosa en termes absoluts suposa depassar ja els 60.000 milions d'euros. "Això ens impedix accedir als mercats i ens obliga a dependre completament del FLA", ha afegit.
Per això, la consellera ha denunciat de nou el "contrasentit" que, per primera vegada des de 2012, el Govern d'Espanya encara no haja habilitat el FLA extraordinari per a finançar l'excés de dèficit de 2024, la qual cosa ha obligat la Generalitat a sol·licitar un crèdit de 1.816 milions a entitats financeres per a alleujar la tresoreria i afrontar pagaments pendents a proveïdors de serveis essencials.
"Mancada voluntat política"
Merino ha lamentat "la total absència d'avanços per part del Ministeri d'Hisenda", al qual acusa de no voler abordar la reforma del sistema de finançament. "Tots els treballs tècnics estan acabats. El que falta és voluntat política d'un Govern inoperant i una ministra desapareguda. I mentrestant, es perpetuen desigualtats que afecten directament el benestar de milions de persones", ha afirmat.
En este sentit, ha lamentat que la ministra d'Hisenda haja substituït enguany el debat del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que habitualment es convoca al juliol "per un vídeo propagandístic per a fer gala de la suposada voluntat del Govern de reforçar als territoris, la qual cosa suposa l'enèsima mostra de falta de lleialtat institucional d'este Govern".