El conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha afirmat que la Llei de Llibertat Educativa “ha recuperat drets de les famílies i ha posat fi al model d'immersió lingüística en els centres educatius”.
El 27 de juny de 2025 es va complir un any des que Les Corts va aprovar la Llei 1/2024, per la qual es regula la llibertat educativa. “Esta llei ha donat llibertat a les famílies per a elegir lliurement la llengua principal en l'educació dels seus fills, ha permés que els menors puguen cursar els primers ensenyaments en la seua llengua habitual o llengua base -tal com recollia la Llei d’Ús-, i permetrà un model lingüístic plural en els centres educatius, amb una convivència de castellà i valencià que és el reflex de la societat valenciana”, ha assenyalat.
La Conselleria d'Educació ha anat desenvolupant la Llei, que ha començat a aplicar-se al llarg del curs acadèmic que acaba de concloure i que s'aplicarà íntegrament en el curs 2025-2026, on ja s'implantarà en els centres l'elecció de la llengua base per part de les famílies. “Estem davant d'un model equilibrat que establix la proporció vehicular en valencià, castellà i anglés”, ha indicat.
Rovira ha recordat que una de les primeres mesures de la Llei de Llibertat Educativa va ser deixar sense efecte “els programes d'immersió lingüística autoritzats per l'anterior Govern del Botànic en 221 centres en els quals fins a la finalització del curs 2023-2024 es posposava la presència del castellà com a llengua vehicular fins a l'Educació Primària”.
“En compliment de la Llei de Llibertat Educativa, a partir de l'inici del curs escolar 2024-2025 tots estos programes es van adequar de manera que quedara garantida la impartició d'un mínim del 25 % del temps lectiu en cada una de les dues llengües cooficials en la Comunitat Valenciana”, ha explicat.
Certificats de valencià
Així mateix, el conseller ha recordat que una de les mesures amb major impacte de la Llei ha sigut el reconeixement i certificació dels coneixements de valencià de l'alumnat per estudis reglats previs.
“Amb estos certificats es reconeix l'esforç i l'estudi del valencià, i especialment es considera un incentiu perquè l'alumnat resident en municipis de predomini lingüístic castellà no sol·licite l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià”, ha manifestat.
A més, esta regulació legal equipara a l'alumnat valencià amb el d'altres comunitats autònomes amb llengües oficials que ja tenien prèviament establits estos reconeixements.
La sol·licitud i expedició dels certificats va començar l'1 d'octubre de 2024, per mitjà d'un procediment telemàtic senzill. Transcorregut el primer any de la Llei, el balanç és de 85.000 certificats expedits.
Així mateix, la Llei preveu que la tramitació dels certificats puga efectuar-se des dels centres educatius. Per este motiu, l'alumnat que ha finalitzat els seus estudis este curs 24/25 no haurà de fer cap tràmit, ja que l'expedició es farà d'ofici i serà la direcció dels centres educatius els qui, a través del sistema ITACA, generaran el certificat per mitjà d'un procés automatitzat.
Dret d'elecció de llengua base
Rovira ha indicat que la mesura de la Llei de llibertat educativa que ha aconseguit un major nombre de ciutadans de la Comunitat Valenciana ha sigut el dret d'elecció de llengua base. “La Llei preveu que els alumnes que s'escolaritzen per primera vegada elegisquen llengua base en el procediment d'admissió, mentre que per als alumnes ja escolaritzats la llei establix que havia de realitzar-se una consulta”. Esta consulta es va celebrar entre el 25 de febrer i el 4 de març d'este any, comptant amb la participació de quasi 340.000 famílies.
“Com a resultat, la planificació educativa del curs acadèmic 2025-2026 s'ha realitzat per primera vegada a partir de la voluntat expressada per les famílies, sent un fidel reflex de la situació sociolingüística en cada municipi, i no d'ofici per part de l'administració com succeïa fins al curs anterior, en què les famílies havien de sol·licitar lloc escolar cenyint-se a esta oferta predeterminada. De fet, inclús en els municipis de la zona castellanoparlant, ha suposat l'habilitació de 40 unitats amb llengua base en valencià”, ha explicat.
El conseller d'Educació ha destacat que una altra de les novetats introduïdes per la Llei de llibertat educativa este curs ha sigut “el dret de l'alumnat a realitzar els exàmens i proves d'avaluació de les àrees i matèries no lingüístiques en la llengua oficial de la seua elecció”. Així mateix, la llei també reconeix, en l'àmbit no curricular, el dret de l'alumnat i dels seus representants legals a dirigir-se al centre docent i a comunicar-se amb ell en la llengua cooficial en què desitgen fer-ho, així com l'obligació dels centres educatius de disposar de determinada documentació d'accés per la comunitat educativa en format bilingüe, valencià i castellà.
Implantació dels nous percentatges de valencià, castellà i anglés
“Implementades totes les mesures anteriors, el pròxim curs 2025-2026 s'implantaran els nous percentatges de valencià, castellà i anglés regulats en la Llei de llibertat educativa. Amb ells, la llei garantix un model equilibrat ja que en la major part de nivells la diferència entre la llengua base elegida i les assignatures que s'impartisquen en l'altra llengua oficial serà d'un 20%”, ha explicat Rovira.
“D'esta manera es conjugarà el dret d'elecció de les famílies amb la consecució de l'objectiu que tot l'alumnat tinga plena competència en les dues llengües cooficials en finalitzar la seua escolaritat”, ha conclòs.