Puig reclama la reforma "inajornable" del sistema de finançament i la descentralització dels organismes de l'Estat per a aconseguir una Espanya més justa i cohesionada

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat una reforma urgent del model de finançament autonòmic i el desplegament d'una "potent" política de desenvolupament regional que responga a les actuals asimetries territorials.Puig que ha participat en els 'Desdejunis informatius' d'Europa Press, ha realitzat cinc "propostes de cohesió" per a resoldre els actuals desafiaments territorials que, al seu judici, Espanya ha d'abordar, i que ha identificat com l'independentisme, el centralisme ineficient, la invisibilitat i la despoblació, a més del finançament injust.Durant la seua intervenció, el president ha instat el Govern central a abordar la convergència territorial "amb la mateixa audàcia amb la qual s'està afrontant el desafiament català", i ha urgit a solucionar el conflicte de l'aigua que ha qualificat com a una "qüestió de solidaritat bàsica". En aquest sentit, ha reivindicat "aigua per sempre" per als agricultors valencians, la qual cosa ha considerat com una qüestió "irrenunciable".Al mateix temps, Puig ha agraït la "major sensibilitat" del Govern de Sánchez en haver consignat, per primera vegada, el 10% de la inversió dels Pressupostos Generals de l'Estat a la Comunitat Valenciana, atenent així el seu pes demogràfic, o haver aplicat criteris equitatius en el repartiment dels fons de la pandèmia.El president ha insistit que la resposta a les asimetries territorials implica augmentar els recursos per a finançar l'Estat del benestar, i redistribuir-los de forma més equitativa, com requereix la Comunitat Valenciana, actualment l'autonomia pitjor finançada.

Descentralització d'estructures

D'altra banda, el cap del Consell ha proposat un major reconeixement a la pluralitat que caracteritza la invisibilitzada "Espanya policèntrica", i ha reivindicat la descentralització d'estructures, al·ludint així a la possibilitat que organismes de l'Estat puguen traslladar les seues seus de Madrid a altres ciutats com per exemple Turespaña a Palma; la seu central de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, a Vigo; el Centre Nacional de Dansa, a Sevilla; o Ports de l'Estat, a València; així com celebrar la Festa Nacional d'Espanya cada any en una ciutat diferent.Entre altres dades, Puig ha assenyalat que la capital d'Espanya acull 150.574 empleats del sector públic estatal, dels quals 44.315 corresponen a institucions que podrien estar situades en qualsevol altre lloc d'Espanya, i que tindrien un important efecte tractor allí.Així mateix, ha defensat la urgència de "redibuixar" els mapes d'infraestructures i lligar-los a criteris de població, economia i eficiència, per a passar "de la radialitat a la racionalitat". En aquest sentit ha defensat la necessitat que el Corredor Mediterrani siga ja una realitat, ja que per ell transiten més del 50% de les exportacions a Europa.A més, ha proposat institucionalitzar la Conferència de Presidències Autonòmiques amb almenys una reunió semestral; reglamentar les Conferències Sectorials; i avançar en la reforma del Senat perquè es complisca l'actual Constitució quan parla de cambra territorial.

Via Valenciana per a aconseguir la convivència

En el transcurs de la conferència, el responsable autonòmic ha advocat per "el diàleg, l'audàcia i el pacte", enfront de la via unilateral de l'independentisme i ha defensat el camí dels indults del president Sánchez que ha definit com una "decisió valenta i assenyada després d'una dècada de soroll i fúria", al mateix temps que ha manifestat la seua esperança que els "interpel·lats mostren voluntat d'acordar".El president ha destacat que la causa comuna ha de ser la convivència i ha assegurat que "Espanya necessita més ponts i menys murs". En aquest sentit, ha oferit la Via Valenciana basada en "la serenitat, el diàleg i l'acord", i ha posat com a exemple de la seua efectivitat les aliances "per la prosperitat compartida i per la igualtat" que està recaptant la Comunitat Valenciana amb altres autonomies com Catalunya, Balears i Andalusia, "allunyades de partidismes i de tacticismes electorals"."Les vies unilaterals sense respecte a la legalitat i la inacció política de l'anterior Govern, han provocat que Catalunya haja passat de l'impuls modernitzador a la paràlisi institucional i la fractura social" ha manifestat. Així mateix ha resumit el 'procés' com una "dècada perduda", amb repercussions tant per a Catalunya com per a l''Espanya de les Espanyes', ja que segons ha explicat "la deriva de l'independentisme ha afermat l'immobilisme i, en conseqüència, la fonamentació d'asimetries".

Harmonització fiscal i contraprestació

Durant la seua intervenció, el president ha assenyalat el "centralisme ineficient" com un altre dels desafiaments, al qual ha definit com un "procés invisible" d'una capital que no té en compte les conseqüències de les seues decisions per a la resta del país i que està fracturant Espanya.Enfront del centralisme el cap del Consell ha proposat cohesió, i associar capitalitat a equitat i solidaritat. Per a això, ha defensat una harmonització fiscal que limite l'efecte capitalitat, i ha instat el Comité d'Experts per a la reforma fiscal a estudiar una aportació dels més beneficiats per aquest efecte generat gràcies al manteniment públic estatal i a les "economies d'aglomeració".Ximo Puig ha quantificat en 4.453 milions les rebaixes fiscals per a les rendes altes gràcies als avantatges de la capitalitat i el "dúmping" fiscal, la qual cosa suposa una competència deslleial que atrau bases imposables d'altres territoris, afectant així la seua recaptació. Per això s'ha mostrat convençut que "si hi ha privilegi, ha d'haver-hi contraprestació per a aconseguir una Espanya més justa".

Model escocés per a evitar la despoblació

Respecte a la despoblació, el president ha evidenciat la necessitat de generar oportunitats i aprofitar els fons europeus com a "palanca" d'eixes oportunitats. Així mateix, ha proposat el "model escocés", com a exemple a seguir per a acabar amb totes les bretxes que alimenten la despoblació, amb una Agència de Desenvolupament Territorial, activa des de 1965, autònoma però finançada amb fons públics."La despoblació -ha assegurat- és sinònim de desigualtat econòmica i social, i un drama cultural que ha afectat llogarets i pobles i ja aconsegueix a capçaleres de comarca i fins i tot a capitals de província". Per això ha explicat les principals mesures adoptades en la Comunitat Valenciana per a frenar la despoblació com el suport financer a través del banc públic a les empreses que fixen població; deduccions fiscals per a famílies en municipis en risc de despoblació; col·laboració amb entitats bancàries per a evitar l'exclusió financera; i projectes de Formació Professional en el territori rural amb els fons europeus.Finalment, Ximo Puig s'ha referit a altres desafiaments urgents de la societat espanyola com superar definitivament la pandèmia; la reactivació econòmica; l'eliminació de burocràcia administrativa per a agilitar els fons europeus; la derrota del terrorisme masclista, l'abolició de la prostitució i aconseguir més homes feministes; considerar la Ciència i la Innovació com el cinqué pilar de l'Estat del benestar; i el suport a la joventut que s'ha vist atrapada entre dues crisis.A la conferència oferida pel president de la Generalitat han assistit el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas; el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta; la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant; el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migració, José Luis Escrivá; a més d'una nodrida representació del cos diplomàtic, representants del Senat, agents socials i econòmics, mitjans de comunicació i altres autoritats.De la mateixa manera, per part del Govern valencià han assistit el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau; el conseller d'Hisenda i Administració Pública, Vicent Soler; la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo; la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló; el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent; el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat; Arcadi España; la consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.