Una cimera a Brussel·les, una declaració conjunta i un missatge clar dirigit a les grans institucions europees: els governs intermedis —diputacions, províncies i entitats equivalents de tota Europa— no volen continuar sent els últims a assabentar-se de com es gasta els diners de la UE en els seus territoris. Este dimecres, la Diputació de València va liderar en la capital europea una mobilització política sense precedents que va reunir una vintena d'administracions d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Polònia, amb un objectiu comú: exigir un seient en la taula on es dissenya la futura Política de Cohesió.
La cimera que va convertir València en veu dels territoris europeus
La Cimera Europea d'Autoritats Locals Intermèdies per a la Cohesió va celebrar la seua sessió a Brussel·les amb la Diputació de València al capdavant, en la seua condició de presidenta de Partenalia, la xarxa europea que representa els interessos dels governs intermedis davant la UE. L'encarregat d'obrir l'acte va ser Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus i actual president d'eixa xarxa, qui va marcar des del principi el to reivindicatiu de l'encontre.
"Les institucions europees han de reconéixer la capacitat transformadora dels municipis, de les províncies i de les xarxes locals que treballen cada dia sobre el terreny. Volem una Europa més humana, i per a això necessitem que la veu dels territoris siga escoltada" - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus i president de Partenalia
A l'acte van assistir també la vicepresidenta segona de la Diputació, Reme Mazzolari; el secretari autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Gil; i la secretària autonòmica de Representació davant la Unió Europea, Ruth Merino, juntament amb europarlamentaris i representants de diputacions i regions de tota Europa. La presència institucional no va ser un adorn: era part del missatge.
El fons del problema: decidir des de lluny el que s'aplica prop
La queixa de fons no és nova, però guanya urgència ara que la Comissió Europea ja ha presentat la seua proposta per al Marc Financer Plurianual 2028-2034, el pressupost a llarg termini de la UE que podria arribar quasi als dos bilions d'euros. La nova arquitectura pressupostària proposada reduïx el protagonisme de les regions en favor dels Estats membres, la qual cosa ha encés les alarmes entre els qui gestionen dia a dia les inversions sobre el terreny.
La proposta reformula el sistema de governança de la política de cohesió establit en 1988, redefinint les funcions dels governs nacionals i de la Comissió en l'elaboració dels plans d'associació i vinculant més estretament les inversions del pressupost europeu amb les reformes dels Estats membres. Per a les diputacions i governs intermedis, açò equival a ser apartats de les decisions estratègiques per a aparéixer només quan cal executar el que altres ja acordaren.
La concentració de decisions en els Estats membres podria suposar una recentralització significativa i una pèrdua de legitimitat territorial, debilitant la governança multinivell que ha caracteritzat històricament el pressupost europeu. És precisament contra eixe risc contra el qual es va alçar la cimera del dimecres.
Una declaració amb destinataris concrets i peticions precises
El text aprovat a Brussel·les va dirigit a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell i als Estats membres. El seu contingut no es limita a reclamar visibilitat: exigix participació real. Els firmants demanen el ple reconeixement polític i institucional dels governs intermedis com a actors clau de la futura Política de Cohesió, no només en la fase d'execució de projectes, sinó també en el seu disseny, governança i orientació estratègica des del primer moment.
La declaració reclama, a més, que estes administracions puguen participar en l'elaboració del pròxim Marc Financer Plurianual 2028-2032 i en la confecció dels plans i prioritats nacionals i regionals, de manera que les decisions europees reflectixen millor les necessitats reals de cada territori. I va més enllà: sol·licita que les autoritats locals intermèdies puguen assumir la gestió directa d'una part definida dels fons de cohesió, com a via per a accelerar la seua implementació i augmentar la visibilitat de l'acció europea a nivell local.
"El futur d'Europa no comença en la distància, sinó que comença en cada poble i en cada veí al qual som capaços de millorar-li la vida" - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus i president de Partenalia
Una mobilització política, no un seminari tècnic
Els organitzadors foren explícits en la naturalesa de l'esdeveniment: este no era un intercanvi de bones pràctiques entre funcionaris, sinó una mobilització política de líders territorials disposats a pressionar en el moment que les negociacions pressupostàries europees estan més obertes. El govern d'Espanya ja reclama un paper més actiu de les regions i entitats locals en el disseny i execució dels plans del MFP, perquè moltes polítiques s'apliquen regionalment. La cimera del dimecres amplia eixa demanda cap als escalons encara més pròxims al ciutadà.
No és un debat menor. Algunes regions temen que la nova proposta puga diluir la política de cohesió, fonamental per a reduir les disparitats econòmiques a Europa. I el temps apressa: el nou marc financer plurianual haurà de ser negociat amb els governs nacionals i el Parlament Europeu, amb vista a la seua aprovació definitiva abans de finals de 2027. Cada mes que passa sense que els governs intermedis estiguen en la sala és un mes que altres decidixen pells.
La declaració de Brussel·les no té força jurídica vinculant, però el seu valor polític és innegable: una coalició de governs locals dels cinc països més poblats de la UE reclamant, amb nom i cognoms institucionals, que Europa els escolte abans de repartir els diners. La pregunta que queda en l'aire és si les grans institucions europees estaran disposades a escoltar els qui, al cap i a la fi, són els que convertixen les polítiques de Brussel·les en obres, servicis i oportunitats reals per a la gent.