El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, participà este divendres en la processó cívica del 9 d'Octubre, la celebració que cada any convertix els carrers del centre de València en l'escenari més carregat de simbolisme de tot el calendari autonòmic. Una jornada que este 2026 adquirí una dimensió històrica afegida: el 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, el monarca que conquistà la ciutat en 1238 i la figura del qual impregna cada racó de l'acte.
Una processó amb segles d'història a l'esquena
A les 12:00 hores donà començament la Processó Cívica i l'ofrena floral a Jaume I, amb eixida des de la plaça de l'Ajuntament i el tradicional descens de la senyera des del balcó consistorial. Eixe instant —la Reial Senyera baixant lentament des de la façana de l'Ajuntament davant de milers de valencians— és, per a molts, el moment més emotiu de l'any. Més que un gest protocol·lari, és una declaració d'identitat col·lectiva que es repetix des de fa segles.
La Reial Senyera i l'espasa de Jaume I estigueren presents en la Processó Cívica, reforçant el caràcter històric i simbòlic de la celebració en l'any que es commemora el 750 aniversari de la mort del monarca. La incorporació de l'espasa del Conqueridor al seguici dotà l'acte d'una solemnitat inusual, convertint la processó en una cosa més pròxima a un homenatge viu que a una simple desfilada institucional.
La comitiva recorregué el carrer de Sant Vicent i la plaça de la Reina fins a accedir a la Catedral per la Porta dels Ferros, on tingué lloc un solemne tedèum. Allí s'efectuà la tradicional ofrena de corones de flors davant de l'estàtua del rei Jaume I i, des d'ací, la Processó Cívica reprengué el seu recorregut pel carrer del Pintor Sorolla i el carrer de les Barques fins a tornar a la plaça de l'Ajuntament.
Un 9 d'Octubre amb ressonàncies especials
La ciutat de València es preparà per al 9 d'Octubre de 2026, Dia de la Comunitat Valenciana, una celebració que este any té un marcat caràcter històric en coincidir amb el 750 aniversari de la mort de Jaume I. Pocs anys com este reunixen tantes capes de significat en una sola data. La presència del màxim representant de la Generalitat en la processó reforça el pes institucional d'una jornada que, a pesar del seu arrelament popular, mai perd la seua dimensió política i d'Estat.
Com a homenatge a les poblacions que foren afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024, participaren també representants d'esta festivitat d'estes zones, com Catarroja, Massanassa, Benetússer, Aldaia, Sedaví, Paiporta, Alaquàs, Quart de Poblet, Manises, Riba-roja de Túria i Xella. Un gest que transformà la celebració en un acte de memòria i reconeixement col·lectiu, recordant que la identitat valenciana també es forja en els moments d'adversitat compartida.
Una vegada finalitzada la Processó Cívica, aproximadament a les 14 hores, la plaça de l'Ajuntament acollí la tradicional mascletà, un dels grans moments de la celebració del 9 d'Octubre. La festa, en definitiva, desbordà allò merament institucional per a estendre's al llarg del dia amb la XXI Entrada de Moros i Cristians de vesprada i espectacles de pirotècnia de nit, dibuixant una jornada que València no podrà oblidar amb facilitat.
El 9 d'Octubre és, abans que res, un espill que els valencians s'espillen cada any per a reconéixer-se. La participació del president Pérez Llorca en la processó cívica no és només una obligació del càrrec: és també un gest que recorda que certes tradicions tenen la capacitat d'unir on la política, tantes vegades, dividix.