La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha proposat millores a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) que permeten la "cogestió" de la prestació que preveu aprovar aquest divendres el Consell de Ministres, de manera que es millore la coordinació amb les comunitats autònomes. "Volem que la connexió entre l'IMV amb les comunitats autònomes faça que les famílies tinguen el dret a la inclusió garantit, com diu la llei de Renda Valenciana d'Inclusió", ha agregat.
Oltra ha remés dues cartes formals al ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, per a proposar una sèrie de millores a l'esborrany del reial decret sobre l'Ingrés Mínim Vital (IMV), rebut aquest dimecres a la vesprada. L'objectiu d'aquesta comunicació és tractar de millorar l'aplicació d'aquesta prestació en coordinació amb les comunitats autònomes. "Que una desafortunada execució no faça malbé una bona idea", ha postil·lat.
La vicepresidenta ha declarat que una eina "tan important" com vol ser l'Ingrés Mínim Vital requereix la coordinació i participació necessària de les comunitats autònomes, que són les competents en la gestió dels serveis socials.
En aquest sentit, ha explicat que una prestació com l'IMV o com la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI) que ja s'aplica en la Comunitat, han d'anar acompanyades d'itineraris d'inclusió elaborats pels professionals de serveis socials.
"De la mateixa manera que un metge prescriu un tractament adaptat a una determinada malaltia -ha assenyalat-, són els professionals dels serveis socials els qui estableixen l'acompanyament necessari perquè una persona isca de la situació d'exclusió i puga inserir-se laboralment o socialment".
En una primera carta, remesa el passat 19 de maig, la titular d'Igualtat i Polítiques Inclusives afirma que la mesura prevista pel Govern d'Espanya és una "magnífica idea". No obstant això, exposa que existeixen diversos aspectes de la mateixa que li produeixen "preocupació" i per això li ha proposat una sèrie de modificacions que milloren el text i resolguen problemes futurs.
Després de descartar el Ministeri la fórmula que l'IMV es gestione com la dependència -que el Govern central transferisca els fons i les comunitats el gestionen en funció d'uns mínims marcats per l'Administració General de l'Estat-, Oltra ha apostat per la subscripció d'un conveni entre la Comunitat Valenciana i l'INSS (o el Ministeri) per a la gestió unificada de l'IMV i de la Renda Valenciana d'Inclusió, de manera que totes dues prestacions es tramiten de manera paral·lela i adaptades a la circumstància personal de cada sol·licitant.
En una altra comunicació formal i per escrit amb el ministre, remesa aquest dimecres després de rebre l'esborrany del reial decret, la vicepresidenta ha aportat una sèrie de millores al text legal que eviten possibles duplicitats en la percepció de les prestacions o quant a la conformitat per a la cessió de dades entre administracions.
La proposta del Ministeri és que els efectes econòmics de la prestació s'apliquen a l'1 de juny de 2020. No obstant això, segons ha advertit la vicepresidenta al ministre, l'aplicació tal com està previst "generarà que aquelles persones que siguen beneficiàries de les rendes d'ingressos mínims de les comunitats perceben dobles prestacions en els mesos que es retrotraga".
L'objectiu és evitar que un mateix valencià o valenciana cobren l'import de la prestació estatal i autonòmica alhora un mateix mes, amb els perjudicis que suposarien després per a la persona usuària haver de retornar les quanties que va cobrar de manera indeguda.
"Això ocorrerà -ha advertit-, perquè en els mesos en què les persones que reben la Renda Valenciana d'Inclusió i siguen beneficiaris també de l'IMV percebran totes dues quanties, per no poder descomptar eixe import de la prestació autonòmica".
Per a solucionar aquesta qüestió, Oltra ha proposat que, per a les persones que reben ja alguna renda bàsica o d'inserció, els efectes econòmics es fixen el dia primer del mes següent a la presentació de la sol·licitud. D'aquesta manera, totes dues administracions podran coordinar-se perquè les dues prestacions es combinen de manera eficaç tant per a l'administrat com per a l'administració.
Cessió de dades
Pel que fa a la cessió de dades de persones beneficiàries de la RVI entre administracions, i per a poder realitzar un tràmit "àgil i sense càrrega burocràtica" per a les persones beneficiàries, la vicepresidenta considera "necessari establir un marc de cobertura sense necessitat de consentiment explícit" previ a la concessió de l'IMV. Posteriorment, mitjançant la comunicació de la resolució de modificació de la prestació, es farà constar que s'han cedit les dades per a obtenir l'Ingrés Mínim Vital.El punt 10 de la Disposició Transitòria Primera estableix que l'Institut Nacional de la Seguretat Social podrà, fins al 31 de desembre de 2020, reconéixer la prestació d'INV a aquelles persones beneficiàries d'alguna de les diferents rendes d'inserció o bàsiques establides per les comunitats autònomes, quan aquestes comuniquen que consideren que podrien acreditar els requisits per a accedir a la prestació.
Per això, les comunitats autònomes hauran de comunicar a l'INSS les dades necessàries per a la identificació de potencials persones beneficiàries i la verificació dels requisits d'accés a la prestació.
Des del Govern valencià s'ha proposat afegir el següent text: "El subministrament d'informació no requerirà el consentiment previ de l'interessat ni de les persones que formen part de la unitat de convivència per ser un tractament de dades dels referits en els articles 6.1 e) i 9.2 h) del Reglament (UE) del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seues dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE".
Totes dues propostes, tant la remesa el dimecres com la del passat dia 19, tenen com a objectiu garantir la correcta aplicació de la norma, evitar perjudicis sobre les persones beneficiàries, millorar la gestió des de la comunitat autònoma i prevenir possibles problemes procedimentals que podrien qüestionar tant l'agilitat com la netedat d'una prestació tan necessària com esperada per a milers de persones.