Mónica Oltra declara aquest dilluns davant el jutge pel suposat encobriment dels abusos del seu ex a una menor tutelada

Guardar

Mónica Oltra, durante su intervención. Imatge d'Europa Press
Mónica Oltra, durante su intervención. Imatge d'Europa Press

L'exvicepresidenta, exportaveu i exconsellera d'Igualtat i Polítiques, Mónica Oltra, declara aquest dilluns davant el jutge com imputada pel presumpte encobriment dels abusos sexuals que va cometre el seu exmarit sobre una menor tutelada i pels quals ell està condemnat a cinc anys de presó, en una sentència recorreguda davant el Tribunal Suprem.

Oltra està cita a declarar a les 9.30 hores en el marc de les diligències que se segueixen contra ella i altres 13 investigats, alts càrrecs que treballen en el departament que ella dirigia, per la gestió del cas dels abusos a la menor.

La citació, que es va donar a conéixer al juliol, es produeix després que el procediment haja tornat al Jutjat d'Instrucció 15 de València, òrgan que va originar la investigació, després de la pèrdua d'aforament d'Oltra.

Inicialment, en el transcurs de la instrucció, centrada sobre els alts càrrecs i tècnics, el jutge va detectar indicis de delicte "racionals, seriosos i fundats" contra la mateixa Oltra, que en eixe moment era aforada, amb el que es va haver d'inhibir en favor del TSJCV, òrgan competent per a investigar aquests procediments.

L'alt tribunal, després d'estudiar l'assumpte, va decidir imputar a Oltra i la va citar a declarar al juliol en apreciar "una sèrie d'indicis plurals" que feien sospitar la possible existència d'un concert entre l'exvicepresidenta i diversos funcionaris per a "protegir la seua llavors parella o bé protegir la carrera política de l'aforada".

No obstant això, dies després l'exvicepresidenta va decidir renunciar a tots els seus càrrecs públics, inclosa l'acta de diputada, amb el que va perdre l'aforament. D'aquesta manera, la causa va tornar al jutjat original, que l'ha citada a declarar aquest dilluns.

En concret, en aquest procediment s'investiga el presumpte encobriment dels abusos sexuals que va patir en un centre una menor tutelada, de llavors 14 anys, a les mans de l'exmarit d'Oltra entre els anys 2016 i 2017. L'educador va ser condemnat a cinc anys de presó en una resolució ratificada pel TSJCV. Està pendent el recurs interposat davant el Tribunal Suprem.

Després de la condemna, la menor va denunciar la situació en la qual s'havia trobat durant la tramitació de la causa i des del jutjat es va obrir una nova investigació judicial que ha derivat amb la imputació d'Oltra.

L'exvicepresidenta va anunciar en una roda de premsa el 21 de juny que deixava tots els seus càrrecs perquè, segons va dir llavors, no volia que es pararen les polítiques del Govern del Botànic arran d'un cas que "passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica d'aquest país", va exposar. "Me'n vaig amb la cara ben alta sabent la infàmia que això, però també amb les dents atapeïdes, ben atapeïts", va declarar.

LES PREGUNTES DEL JUTGE

El jutge instructor del procediment estimava en el seu escrit al TSJCV que hi ha indicis "racionals, seriosos i fundats" de la participació d'Oltra en els fets investigats ja que, al seu judici, "ens trobem davant un expedient administratiu o una 'informació reservada' indiciàriament ordenada per Oltra, no orientat sinó a desacreditar a la menor i interferir en un procediment penal en curs en el qual el seu marit era l'investigat".

El jutge qüestionava, en primer lloc, que des del principi s'haja intentat restar credibilitat a la menor, desemparada i tutelada per la Generalitat; i que les psicòlogues no abordaren amb ella el tema dels abusos --no va ser preguntada pel tema directament--.

També posava de manifest, entre altres qüestions, que la Conselleria decidira, "inexplicablement", no derivar a la xiqueta al Servei d'Atenció Psicològica especialitzat per a valorar a víctimes d'abusos sexuals i que es fera constar en un informe que la xiqueta recorria a la mentida amb freqüència.

Amb aquest "nul bagatge", prosseguia el jutge, a l'efecte d'investigació, es va donar per tancat el tema i es va reposar a l'educador al seu lloc de treball. I només després de tancada "la investigació" se li va demanar la seua versió dels fets.

L'instructor es preguntava també per què ni tan sols es va informar dels fets a la Fiscalia per a la seua constància en l'Expedient de Protecció de la menor. "Les preguntes es formulen a nivell merament retòric i revelen una gestió pels professionals que es qualifica per si sola", postil·la.

INVESTIGACIÓ "SUPERFICIAL"

Per part seua, la fiscal que va estudiar l'assumpte en el TSJCV va coincidir amb l'instructor que es va fer una investigació "superficial", interna, en la qual es percebia indiciàriament una línia d'ocultació dels fets.

"A la llum de les actuacions podria al·legar-se que algun funcionari, tècnic, psicòleg, etc., es va equivocar, però tots?; tots es van equivocar? Es dedueix, a nivell indiciari, l'existència d'una directriu d'actuació per part de tots --autoritats, funcionaris i persones intervinents-- de disminuir la importància i ocultar els abusos", indicava en el seu escrit la fiscal superior del TSJCV.

"ASSETJAMENT DE LLIBRE"

Enfront d'això, Compromís, el partit d'Oltra, ha subratllat l'"assetjament de llibre" que, al seu judici, ha perpetrat l'extrema dreta contra l'exvicepresidenta, i ha sostingut que "moltes vegades en la vida quan passa el temps, la veritat es va posant en el seu lloc".

L'acusació particular en el procediment està exercida, entre altres, pel líder d'España 2000, José Luis Roberto, i l'exdirigent de Vox i presidenta de Gobierna-te, Cristina Seguí.

Arxivat a:

Destacats