Hui entrevistem a Modesto Martínez, portaveu del PP a Alboraia on analitzem les claus del municipi, les principals reivindicacions veïnals i dels comerços i els problemes d'una localitat que es troba en parada tècnica durant molts anys. Precisament quasi a un any de les pròximes eleccions municipals, parlem amb el seu portaveu que en les últimes urnes va aconseguir més que duplicar els seus resultats. En 2019, el Partit Popular a Alboraia va obtindre 1803 vots mentre que en 2023 va aconseguir 3946 vots, empatant en regidors amb el grup socialista a 7.
Quins projectes consideres que són els prioritaris que s'haurien d'executar en Alboraia?
En primer lloc, per a mi hi ha una cosa fonamental: posar en marxa, d'una vegada, el Pla General. Alboraia seguix amb un pla de l'any 91. En 2021 es va paralitzar la seua modificació perquè l'equip de govern va ser incapaç d'arribar a acords amb cap partit de l'oposició, per la qual cosa no van poder aprovar-lo. I des d'aleshores, fins ara, en 2026, tot seguix completament paralitzat.
Un municipi com Alboraia, sense un Pla General actualitzat, és com un Ferrari sense gasolina. El problema és que l'equip de govern no té iniciativa. En el seu moment va ser una falta de voluntat per a consensuar i treballar; ara, directament, sembla que manca voluntat de treballar, perquè ni tan sols han sigut capaços d'intentar-ho. Per a nosaltres, des del Grup Popular, esta és una qüestió absolutament prioritària per al futur del municipi.
¿Quins altres projectes considere importants? En primer lloc, un pla de xoc en neteja. La principal queixa dels veïns d'Alboraia és l'estat de la neteja i el manteniment. I, juntament amb això, un altre eix clau és la seguretat. És evident la sensació d'inseguretat que existix en el municipi.
Pel que fa a projectes més concrets, és imprescindible abordar una ordenació real del centre històric que permeta la seua revitalització. És un tema clau. Estem veient com el centre històric s'apaga a poc a poc, com perd vida i veïns, i això dol perquè forma part de l'essència d'Alboraia.
Dins d'eixes accions d'urbanisme, desenrotllar un pla d'aparcament en condicions, no apedaçant com fa l'equip de govern actual. Hi ha zones on aparcar és un verdader suplici.
I, a partir d'ací, hi ha infinitat de projectes que es podrien posar en marxa. Alboraya té un potencial enorme, no cal vendre'l: està ací.
Vos ha traslladat l'equip de govern alguna vegada intenció de pactar certes mesures, com el pla general?
La capacitat de diàleg, per a mi, deixa prou a desitjar. És cert que, quan tenen alguna necessitat prioritària o urgent, sí que recorren a nosaltres i sempre estem disponibles. Ho hem dit moltes vegades: tot el que siga treballar en favor d'Alboraia compta amb el nostre suport, vinga d'on vinga. No tinc cap problema a recolzar propostes del PSOE, de Compromís, d'Esquerra Unida, de Vox o de qualsevol altre partit, perquè si és bo per a Alboraia, Alboraia està per damunt de tot. Ara bé, sí que trobe a faltar una major capacitat de diàleg per part de l'equip de govern.
“Sense un Pla General actualitzat, Alboraia no pot créixer ni resoldre el problema de l'habitatge. La falta de planificació està expulsant joves del municipi.”
Què faria el PP si recupera l'alcaldia d'Alboraia en maig de 2027?
La primera prioritat és revitalitzar Alboraia i tornar a posar damunt la taula els temes importants. Crec que Alboraia ha patit una gran paràlisi durant els últims 16 anys, i això cal corregir-ho amb treball, iniciativa i ganes de fer les coses.
Com he dit abans, el municipi té moltíssim potencial: l'horta, les dos platges, un centre històric espectacular… però cal activar-lo, cal donar-li vida. Nosaltres ja presentàrem en la legislatura passada un pla d'activitats per a l'horta, i és una cosa que s'ha de reprendre: dotar-la de contingut, permetre usos, impulsar activitats… en definitiva, dinamitzar-la.
A més, Alboraia té un valor afegit molt important: està a cinc minuts de València, inclús caminant. I dins d'eixe potencial, hi ha un pilar fonamental que és l'horta, però també ho és qui la treballa: el llaurador. Cal cuidar-lo, perquè és qui preserva un dels patrimonis més històrics i valuosos que tenim.
Quant a les platges, crec que és fonamental posar el focus en els veïns. Moltes vegades parlem de l'atractiu turístic, però ens oblidem que allí viu gent, i cal cuidar-la. Tenim dos platges, Port Saplaya i la Patacona, que són un gran focus d'atracció, però també concentren població: en la Patacona viuen prop de 6.000 persones i en Port Saplaya més de 1.000.
I quan arriba l'estiu, apareixen problemes que es repetixen any rere any: seguretat, aparcament, saturació… Inclús hem viscut el tancament de platges en la passada legislatura. Són qüestions que cal abordar seriosament si de veres volem que Alboraia siga un municipi atractiu, però també habitable per a qui hi vix.
“Les platges són un motor econòmic, però també espais de convivència. Falta una gestió que tinga en compte als veïns que viuen allí tot l'any.”
¿Què opines de la possible iniciativa de recuperar Alqueries de l'Horta abandonades com a espais turístics com a hotels?
Soc un ferm defensor de buscar rendiment econòmic en la nostra horta, sempre respectant l'activitat agrària. Poder desenvolupar, en condicions i amb garanties jurídiques, qualsevol altre tipus d'activitat és una actuació que ajudarà a que la nostra horta es mantinga viva. L'horta només se salva si es cuida l'agricultor i si és rendible. Amb romanticisme no es poden pagar els rebuts.
Un dels problemes, encara que no passa a Alboraia, passa en tots, és l'habitatge. ¿Quines mesures creus que s'haurien d'aplicar en el cas d'Alboraia?
Sense un Pla General, no hi ha solució al problema de l'habitatge. El que hi havia es va tombar en 2011 i, des d'aleshores, l'equip de govern ha sigut incapaç d'aprovar-ne un de nou. ¿En què es traduïx això? En què no es pot desenvolupar sòl ni generar nous habitatges. La conseqüència és clara: manca d'oferta, preus alts i joves que es veuen obligats a anar-se'n d'Alboraia. I no només pel preu, sinó perquè directament no hi ha habitatge disponible.
A més, hi ha exemples evidents de deixadesa, com la zona de l'antiga estació de Palmaret, on podrien construir-se centenars de vivendes i seguix paralitzada des de fa més d'una dècada. El mateix ocorre amb projectes com el PAI de la Ronda Nord, que arrossega retards de quasi 20 anys.
Al final, el problema és de fons: falta de faena, de gestió i, sobretot, de planificació. Alboraia porta anys sense un full de ruta clar, i això està passant factura.
Quina valoració fa l'oposició de la situació judicial de l'alcalde pel tema de la piscina municipal?
La valoració des de l'oposició és clara: cal esperar a allò que diga la justícia. És un assumpte que està en mans dels jutges i serà la seua resolució la que marque el camí.
A nivell polític, el que sí que he defensat i seguisc defensant és que no hi ha hagut un interés real per resoldre el problema. Hi ha un punt clau: en 2017, quan l'Ajuntament de València comença a cobrar l'IBI en eixa zona, amb quatre anys de retroactivitat. Fins a eixe moment, Alboraia no l'estava cobrant.
Això, per si sol, ja hauria d'haver encés totes les alarmes i haver provocat una reacció més ferma per part del govern local. Desconec quins acords o situacions prèvies podien existir, però el que tinc clar és que, d'haver estat en eixa responsabilitat, jo hauria actuat d'una altra manera.
“Projectes finançats i anunciats seguixen sense executar-se. El problema no és la falta de recursos, sinó la falta de gestió.”
Hauria d'assumir responsabilitats polítiques l'alcalde?
Sí, hi ha responsabilitats i haurien d'assumir-se. També caldrà preguntar-se per què es va decidir actuar així quan, aparentment, es tenia clar que eixa zona corresponia a València. És una decisió, com a mínim, arriscada. Més encara quan des de 2017 es ve pagant l'IBI d'eixos terrenys. Ací algú hauria d'haver posat fre a construir perquè la posició de València ja era clara.
De fet, el Partit Popular va presentar recentment una moció per a reclamar a l'Ajuntament de València els diners corresponents als servicis que presta Alboraia en eixa zona: policia, enllumenat, clavegueram, neteja o recollida de residus. Al final, és com anar a un restaurant, posar tu el menjar i damunt pagar el menú.
També heu denunciat des del partit que l'equip de govern ha perdut subvencions per no executar determinades accions, com era el tema d'igualtat per part de la Diputació.
Sí, si no recorde mal, foren uns 4.000 euros que es van haver de tornar per no haver justificat correctament la subvenció. En realitat, no és que es perderen els diners sense més, sinó que la Diputació l'havia concedit a l'Ajuntament i no es va saber executar, per la qual cosa es va haver de tornar.
I este és important, perquè no estem parlant d'una ajuda que es cobra després de fer la despesa. Ací els diners ja estaven concedits, i així i tot no es va ser capaç de gestionar-los. Això evidencia un problema de gestió clar.
En quins altres casos està afectant esta paràlisi de l'Ajuntament a altres projectes?
Sí, hi ha exemples clars. Estem veient com arriben fons europeus, per exemple en turisme, i així i tot projectes com la rehabilitació del Chalet Azul porten cinc o sis anys sense acabar. Alguna cosa està fallant en la gestió.
El mateix ocorre amb el pla Edificant en el col·legi Cervantes. L'Edificant venia del Consell del Botànic i deixava en mans de l'ajuntament l'execució de les obres dels centres. En este cas, el gimnàs porta anys sense executar-se, a pesar de comptar amb finançament de la Generalitat. És una reivindicació de les famílies i un dels motius pels quals el PP va votar en contra dels pressupostos, ja que ni tan sols s'ha previst una partida per a avançar en el projecte.
A això se suma la falta de planificació en qüestions clau com la pujada de l'aigua. Proposàrem mesures per a alleujar l'impacte en els veïns i tampoc es van contemplar. Al final, el problema és que no s'estan abordant els temes importants del dia a dia ni hi ha una estratègia clara per a solucionar-los.
“L'augment de la delinqüència i la falta d'efectius policials evidencien un problema de gestió. La població creix, però els recursos no s'adapten.”
Un altre cas curiós va ser el de promoure la compra per a la Cavalcada per tendes com Shein. Quina valoració feu?
És un exemple més de com s'està gestionant. No té sentit defendre el comerç local i, al mateix temps, promoure compres a través de tendes en línia en les iniciatives municipals. Eixos diners podrien quedar-se a Alboraia, perquè els mateixos comerciants poden aconseguir eixos productes.
Quan vam demanar explicacions, es va dir que era responsabilitat de l'empresa organitzadora de la cavalcada, però la pregunta és clara: qui supervisa? Al final, la responsabilitat última és del regidor corresponent. Ací hi ha un problema evident de control i gestió.
I no és un cas aïllat. Fa poc denunciàrem que el Consell de la Joventut portava quatre anys sense reunir-se, malgrat que el seu propi reglament establix trobades trimestrals. Este demostra que no és només una qüestió de recursos, sinó de falta de voluntat i de gestió.
Què us han transmés els comerços d'Alboraia sobre la gestió municipal?
Nosaltres ens reunim amb tots, perquè qui millor coneix cada sector és qui el viu en el dia a dia: els comerciants, els clubs esportius, les associacions. I des d'ací és des d'on cal construir les polítiques.
En comerç local, és evident que cal donar-li una volta. S'han perdut iniciatives com la Ruta de la Tapa, es va anunciar una Ruta de l'Esmorzar i tampoc s'ha executat. Falta dinamització i un suport real.
El comerç local no és només economia, és vida. Un aparador obert genera activitat, seguretat i comunitat. Quan una zona perd comerços, perd tot això. Per això és fonamental apostar pell i reactivar eixes àrees on l'activitat està caent.
Quines millores consideres que són necessàries per a aplicar a les dos platges que són referents d'Alboraia?
Les prioritats són clares: seguretat i neteja. Són les principals queixes dels veïns i, per a mi, els eixos fonamentals.
A partir d'ací, també és clau garantir uns servicis mínims que hui no s'estan complint: una obertura adequada de les oficines de l'AMIC, servicis municipals en condicions a les platges i una major presència policial.
En general, les platges necessiten una revisió profunda en la seua gestió, però sobretot millorar la connexió real amb els veïns. Cal donar-li una volta a com s'estan fent les coses i posar el veí com a eix fonamental de l'acció en eixos barris. No al revés.
Què creus que està fallant en el servici de neteja d'Alboraia?
El problema és de gestió i de supervisió. Rep a diari fotos i avisos de contenidors desbordats, brutícia i falta de neteja. No és una cosa puntual, és una situació constant.
I vull deixar-ho clar: no és culpa dels treballadors municipals. El responsable és qui dirigix l'àrea. Cal estar damunt, conéixer la realitat del municipi i actuar. Perquè si qualsevol veí ho veu en passejar, és difícil creure que el responsable no ho veja; i si ho veu i no actua, el problema és de gestió.
A més, falta control sobre l'empresa concessionària. Si no complix, cal sancionar. Per a això estan els contractes i els servicis jurídics.
A tot açò se suma un contracte de fem desfasat, prorrogat durant anys sense actualitzar-se, a pesar que els costos han canviat. Eixa falta de planificació és el que nos ha portat a esta situació: anys funcionant sense les garanties que el municipi necessita.
Altres municipis com és el vostre cas han crescut en turisme com és el cas de Puçol. Què hauria d'aprendre Alboraia per exemple d'altres municipis?
Crec que hi ha molt de marge de millora. Fa poc coneixerem dades que reflectixen que Alboraia era el municipi on més ha augmentat la delinqüència, mentre que Puçol ha sigut el que més l'ha reduïda. Són dades del Ministeri de l'Interior del 2025 on Alboraia era el municipi líder en delinqüència.
Per a mi, el problema torna a ser de gestió. La plantilla policial pràcticament no ha crescut en més d'una dècada: seguim en xifres molt similars a les de 2012, amb aproximadament 50 agents, mentre que el municipi ha augmentat en diversos milers d'habitants.
I això es nota en el dia a dia. Sense anar més lluny, este cap de setmana veïns de la zona de Rei en Jaume em traslladaven que havien patit diversos robatoris en vehicles en només uns dies. A això se sumen problemes com vivendes ocupades en algunes zones.
En definitiva, la situació requerix una resposta més ferma, perquè comença a ser difícil de sostenir.
De la gestió econòmica de l'executiu, de l'alcalde socialista, ¿com has vist els comptes? ¿Quina evolució tenen els comptes respecte, és a dir, des que començaren fins a l'actualitat?
Quant a l'evolució dels comptes, és cert que ara s'ingressa més que en 2011, però també cal tindre en compte que es recapten més impostos, la qual cosa explica eixe augment de la recaptació. En qualsevol cas, falta transparència. Fa dos mesos vaig sol·licitar els pressupostos i liquidacions dels últims anys, des de 2011, per a poder analitzar-los en detall, i encara no me'ls han facilitat. El senyor alcalde diu que vull bloquejar el municipi per demanar uns pressupostos que tenen i és bolcar-los en un usb.
I això és el que sorprén: no parlem de res complex, sinó d'informació bàsica que hauria d'estar accessible. Demanar eixes dades no és bloquejar l'Ajuntament, és simplement exercir una tasca de control i de transparència. Un exemple clar de la falta de planificació és el pressupost de 2025, on hi hagué més de 3 milions d'euros en modificacions de crèdit. És una xifra molt elevada i, a més, cridanera pel seu contingut.
Les modificacions haurien de respondre a imprevistos, però ací s'han utilitzat fins i tot per a despeses previsibles, com les festes del municipi. I això evidencia un problema: les festes tenen data fixa, no són una cosa sobrevinguda, per la qual cosa haurien d'estar correctament pressupostades des de l'inici.
Que les despeses ordinàries es cobrisquen mitjançant modificacions demostra una falta de planificació. Quelcom similar va ocórrer amb el contracte de les casetes, que va ser anul·lat pel Tribunal de Contractació en justificar-se per una suposada «urgència» que no era tal.
En definitiva, més enllà que tot siga legal, el que reflectix és una gestió poc rigorosa i sense previsió.
Voldries ser candidat del PP a Alboraia en les eleccions de 2027?
Això ho decidix el partit. Però jo sempre estic a disposició del meu partit.