La secretària general de Més-Compromís, Àgueda Micó, advoca per separar les eleccions autonòmiques de 2023 de les generals, europees i municipals perquè els valencians se centren en els seus "problemes com a poble" i no voten en clau estatal. "Tenim oportunitat de marcar agenda política pròpia amb unes eleccions valencianes", confia.Així ho assegura en una entrevista amb Europa Press després de revalidar el seu càrrec a la fi de juny en el VIII Congrés del Bloc, conclave en el qual la formació, integrada en Compromís, va aprovar el canvi de nom a Més-Compromís per a ampliar les seues bases i "recuperar els carrers".Però Micó descarta que aquesta "actualització o refundació" signifique deixar arrere el nacionalisme, sinó incloure "totes les lluites i apoderaments socials del valencianisme" com el feminisme, l'ecologisme o l'antifeixisme. "És compatible, el nom no fa la cosa. El nostre projecte continua sent igual de sobiranista", afirma.A partir d'ací, després de sis anys des de l'entrada "massiva" de Compromís a les institucions, defén que el valencianisme pot assumir qualsevol repte i necessita ampliar-se i "incorporar a molta gent nova". "El País Valencià necessita un projecte valencianista sòlid que puga marcar agenda política i siga clau per a la governabilitat", reivindica, i apunta a Compromís com a "dic de contenció" contra l'extrema dreta.Per a aconseguir-ho, advoca perquè les "crucials" eleccions valencianes de 2023 siguen en una data separada de la resta, com les de Catalunya, Galícia, Euskadi o Andalusia. "Fins Ayuso ho ha fet", recorda, per a criticar que el president de la Generalitat, Ximo Puig, "no va estar a l'altura" en 2019 en fer coincidir les autonòmiques amb les generals.
"NO HI HA DESLLEIALTATS" AL BOTÀNIC
Açò demostra, al seu juí, que "a vegades" el PSPV no entén el que implica compartir govern, amb "incongruències" com l'ampliació del Port de València o intentar crear una empresa pública per a revertir servicis sanitaris externalitzats, iniciativa que al final ha decaigut. "Els governs de coalició es basen en la lleialtat mútua", subratlla.Amb tot, Micó destaca la reedició del Botànic en 2019 com a exemple a seguir a Espanya i un govern que ha sabut estar "a l'altura" de la pandèmia. "En Compromís tenim claríssim que, per damunt de tot, estan els interessos dels valencians", la qual cosa veu com una mostra de coherència, recalca.Encara que veu inevitable que en un tripartit isquen a la llum les discrepàncies, aposta per normalitzar-les, descarta que posen en perill el pacte i assegura: "Ací no hi ha deslleialtats".La líder de Més Compromís lloa el paper de companys com Joan Baldoví en el Congrés o Vicent Marzà com a conseller d'Educació i espera comptar amb "tota la gent que està liderant aquest partit quan arriben les eleccions", al mateix temps que mostra la seua confiança en la "maduresa" de l'electorat".
OLTRA I RIBÓ
Sobre el futur de Mónica Oltra i Joan Ribó, vicepresidenta portaveu del Consell i alcalde de València, creu que és prompte per a aventurar-ho i que cal "respectar la seua capacitat de decidir". "Els nostres lideratges estan consolidats i s'han guanyat un espai", assevera, i advoca per decidir conjuntament "la millor manera de tindre un bon cartell electoral".També veu positiu el paper d'Unides Podem des de la seua entrada al govern en 2019, mentre quatre anys abans "van perdre una oportunitat molt gran" en decidir no formar part i oferir el seu suport parlamentari. "Volien assaltar els cels i no van participar en els governs del canvi", exposa sobre el paper del Podem liderat aleshores per Pablo Iglesias.
FINANÇAMENT I ALTRES PARTITS
Açò sí, Micó adverteix que tant UP com PSPV frenen les seues reivindicacions quan xoquen amb les dels seus partits al Govern, especialment amb el finançament autonòmic, i exigeix el suport dels 32 valencians representats al Congrés. "Anem a pressionar perquè així siga", promet, i denúncia que "no han estat a l'altura" ni Pedro Sánchez ni la ministra María Jesús Montero.Aposta així per repetir la gran manifestació de 2017 contra l'infrafinançament i per aliar-se amb altres comunitats com Illes Balears, mentre "el govern de Catalunya ha canviat la seua actitud" des dels indults. "Pot ser que siga un bon moment per a parlar d'açò", augura.En aquesta línia, advoca per aprofundir la relació del seu partit amb uns altres com Més per Mallorca, Més Madrid o el BNG, projectes que "poden marcar el present i futur de les polítiques de cohesió territorial" i amb els quals vol col·laborar "d'igual a igual" però presentant-se a les eleccions per separat.
COMPROMÍS, DE COALICIÓ A FEDERACIÓ
En clau interna, insisteix en el seu objectiu que Compromís puga convertir-se en una federació de partits, una cosa que "va deixar caure" Oltra (Iniciativa) en el seu discurs en el congrés del Bloc. "Sempre hem volgut un projecte unitari, però som molt respectuosos amb els nostres socis", puntualitza.És un fet que veu factible a curt o mitjà termini en funció de "els temps d'Iniciativa", que ha de convocar el seu congrés en els pròxims mesos, i que creu que també seria recolzat per la candidatura alternativa a la seua, que va obtenir el 36,7% dels vots en el congrés. "És una qüestió de voluntat política, d'asseure's a parlar", constata.Entre els seus objectius també està sumar suports al sud de la Comunitat al costat dels moviments cívics, celebrar més convencions nacionals o captar adhesions gràcies a la nova figura de l'activista -no paguen quota a diferència dels afiliats i militants-. "Necessitem reinventar-nos i que la gent se senta còmoda", resumeix, a més de valorar la recent incorporació d'alcaldes independents o adscrits a la coalició.
