La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha aplaudit l'aposta del govern d'Islàndia per unes polítiques de suport a la conciliació i a la família i de protecció a la infància i les ha situades com a "referent internacional" per al desenvolupament de les famílies i d'una societat "cohesionada socialment".
Aitana Mas ha realitzat un balanç "positiu i enriquidor" del viatge institucional que ha realitzat aquesta setmana a Islàndia per a conéixer "de primera mà" les polítiques del seu govern en matèries relacionades amb el departament que dirigeix, ha indicat la Generalitat en un comunicat.
Entre altres assumptes, la vicepresidenta ha conegut la importància que concedeix el govern islandés a la conciliació entre vida familiar i laboral i com "ha impregnat totes les esferes de la política" de mesures "encaminades a aconseguir-la".
En aquest sentit, ha qualificat la jornada laboral de quatre dies instaurada per l'administració nòrdica en el sector públic com "una reeixida experiència" que ha recalcat que "pot ser de molta utilitat per a importar-la a la Comunitat Valenciana la pròxima legislatura" com un "projecte experimental de reducció de jornada laboral entre el funcionariat".
Les mesures de conciliació, ha assegurat la vicepresidenta, "generen satisfacció en el lloc de treball, seguretat personal i econòmica i, a més, augmenten el rendiment de les treballadores i els treballadors".
En el seu viatge a Reykjavík, Aitana Mas ha mantingut una trobada amb el ministre d'Infància i Educació d'Islàndia, Áxmundur Einar Daoason, amb el qual ha compartit les diferents polítiques en aquestes matèries implantades pel Consell en la Comunitat Valenciana, com els consells infantils impulsats des d'Igualtat per a donar veu als problemes dels xiquets, xiquetes i adolescents.
MODEL BARNAHUS
Durant la seua visita a Islàndia, Aitana Mas també ha conegut el model islandés Barnahus o 'Casa dels Xiquets', un servei d'atenció integral a la infància i adolescència víctima d'abusos sexuals i violència, habitual als països nòrdics i promogut per organismes com el Consell d'Europa o l'ONU i entitats com Save the Children.
Segons ha anunciat la vicepresidenta aquesta setmana, està prevista la seua implantació a Castelló de la Plana com un "programa pilot" on en un únic servei tots els departaments que intervenen en un cas d'abús sexual infantil treballen "de manera coordinada i sota el mateix sostre", en unes dependències lluny de comissaries i hospitals que permeten crear un "entorn amigable" per a xiquets, xiquetes i adolescents que han sigut víctimes d'abusos i violència.
El model Barnahus, ha assenyalat, "és una necessitat si volem que la Comunitat Valenciana seguisca la línia de la majoria dels països europeus i faça un pas avant cap a la protecció de la infància més vulnerable".
Amb aquest objectiu, a la fi d'aquest mes està convocada una reunió amb els departaments de Justícia i Sanitat implicats en la seua posada en marxa per a mostrar-los i explicar-los la idea.
En la primera jornada del seu viatge a Reykjavík, la vicepresidenta també va mantenir una trobada amb Bragi Gubrandsson, creador del model Barnahus i representant del Comité dels Drets del Xiquet de l'ONU.