Més de 15 excargos de Cs han acabat en governs del PP o s'han sumat a les seues majories

Guardar

ayuso canto
ayuso canto
Més de quinze antics càrrecs públics de Ciutadans s'han incorporat a governs autonòmics i municipals del Partit Popular en els últims mesos o han sumat els seus vots als dels 'populars' per a conformar majories en les institucions en contra de les directrius de l'Executiva d'Inés Arrimadas.Aquests moviments, desencadenats en part per la crisi en Cs derivada de la moció de censura fallida del març passat contra el president de la Regió de Múrcia, el 'popular' Fernando López Miras, han enfortit o consolidat al PP i han reduït la representació de la formació taronja en Parlaments autonòmics i Ajuntaments.A l'Ajuntament de Múrcia, Ciutadans va al·ludir a presumptes pràctiques corruptes del PP per a trencar amb el seu soci i, aliant-se també amb els socialistes, va aconseguir substituir a l'alcalde José Ballesta (PP) per José Antonio Serrano (PSOE). En canvi, la moció de censura contra el president autonòmic no va prosperar perquè aquest va arribar a un acord amb tres dels sis diputats de Cs perquè votaren en contra.

MÚRCIA, L'ORIGEN

Eixos tres diputats són ara membres del Govern del PP: Isabel Franco, que ja era vicepresidenta en l'Executiu de coalició i continua en el càrrec, i els consellers Francisco Álvarez i Valle Miguélez.A ells s'han sumat Antonio Sánchez Lorente, anteriorment secretari general en la Conselleria de Franco i actualment conseller, i diversos alts càrrecs que, com María Isabel Fortea, continuen sota el comandament de López Miras malgrat que Ciutadans els va ordenar que abandonaren els seus llocs després de la fallida moció de censura. A més, Cs tampoc compta ja amb Alberto Castillo, el president de l'Assemblea Regional, que es va abstindre en aquella votació.El primer territori afectat per l'ocorregut a Múrcia va ser la Comunitat de Madrid, la presidenta de la qual, Isabel Díaz Ayuso (PP), va posar fi a la coalició de govern amb Cs i va convocar eleccions anticipades, les quals van reforçar al PP i van deixar a la formació taronja sense representació parlamentària.Alguns dels primers a abandonar el vaixell d'Arrimadas van ser els diputats Marta Marbán i Sergio Brabezo, que van concórrer als comicis madrilenys amb el PP i han aconseguit conservar els seus escons. Això mateix va fer, uns mesos abans, la que fora portaveu de Ciutadans al Senat i en el Parlament de Catalunya, Lorena Roldán, que abans de les eleccions de febrer es va unir al PP com a 'número dos' de la llista per Barcelona.

EL GOVERN 'TARONJA' D'AYUSO A MADRID

El seu excompany de Ciutadans Toni Cantó, que era el portaveu del partit taronja en Les Corts Valencianes, no va poder incorporar-se a la candidatura 'popular', però Díaz Ayuso li ha col·locat al capdavant de l'Oficina de l'Espanyol.A més, Marta Rivera, exmembre de l'Executiva de Cs que es va donar de baixa del partit, repeteix com a consellera de Cultura i Turisme, i Patricia Reyes, exdiputada en el Congrés que també va posar fi a la seua afiliació, és la nova directora general d'Igualtat de la Comunitat de Madrid.L'any passat, amb posterioritat a l'elecció d'Arrimadas com a nova presidenta de Ciutadans i abans que es produïra el terratrémol polític de Múrcia, va haver-hi alguns càrrecs del partit en ciutats importants que es van unir al PP en casos que Cs ja va qualificar de transfuguisme.Va ocórrer a Màlaga amb Juan Cassá, que, després d'abandonar Ciutadans i quedar-se com a regidor i diputat no adscrit a l'Ajuntament i en la Diputació Provincial, ha contribuït a apuntalar al PP en aquestes institucions a canvi d'ostentar dos càrrecs.Així mateix, a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, la regidora Evelyn Alonso va ajudar el juliol passat al fet que Coalició Canària recuperara l'Alcaldia en secundar, al costat d'aquest partit i al PP, la moció de censura que va apartar del càrrec a la socialista Patricia Hernández. Això li va valdre a Alonso l'expulsió de Cs, encara que després un jutjat va anul·lar aquesta decisió del partit.I a Galícia, el febrer passat, l'única representant de Ciutadans en la Diputació d'Orense, Montserrat Lama --que prèviament havia estat en el PP--, va deixar aquest partit i es va unir al grup de no adscrits anunciant que arribaria a acords per a garanatizar l'estabilitat del Govern provincial, dirigit pel 'popular' Manuel Baltar.

RUPTURA DE L'ACORD A l'AJUNTAMENT DE MAGRANA

A Andalusia i Castella i Lleó, les dues úniques comunitats on governa actualment Cs, després de perdre el poder a Múrcia i a Madrid, l'interés dels d'Arrimadas és garantir la continuïtat de tots dos Executius de coalició amb el PP.No obstant això, a Granada la relació entre tots dos s'ha tibat arran de la disputa entorn de l'Alcaldia, ostentada fins a aquest divendres per Luis Salvador, de Ciutadans, que ha acabat renunciant a ella en comptar únicament amb el suport d'un altre regidor del seu partit.A principis de juny, els altres dos edils de Cs --Manuel Olivares i Lucía Garrido-- i els set del PP van eixir de l'equip de govern local perquè els 'populars' asseguraven que els tocava a ells assumir l'Alcaldia en la segona meitat de la legislatura mentre que Salvador, recolzat pel seu partit, deia que no existia tal acord.

GRUPS INSTITUCIONALS TRENCATS I REBEL·LIONS INTERNES

La situació de feblesa en la qual es troba Ciutadans des del seu enfonsament en les eleccions generals de novembre de 2019 --quan es va quedar amb només deu diputats en el Congrés--, agreujada pel fracàs en els comicis de Catalunya i Madrid i la crisi a Múrcia, ha generat inestabilitat en molts dels seus grups institucionals per tota Espanya.Així, el grup parlamentari en les Corts Valencianes i els grups municipals als Ajuntaments de Jaén i Tarragona s'han trencat després que alguns dels seus membres abandonaren el partit, mentre que a Albacete i en l'Assemblea d'Extremadura, la direcció nacional de Cs ha hagut de bregar amb rebel·lions internes.Davant els seus problemes en comunitats autònomes i Ajuntaments per la falta de lleialtat d'alguns dels seus càrrecs, en molts casos la direcció nacional de Ciutadans ha apuntat directament a 'Gènova', per la seua operació per a atraure el PP a càrrecs del partit taronja.Donen per fet que per a aquesta tasca els 'populars' compten amb la valuosa ajuda de l'exsenador i exsecretari d'Organització de Cs Fran Hervías, que va deixar de militar en la formació taronja el març passat per a ser contractat com a assessor pel PP.A més, en Ciutadans sostenen que si el partit liderat per Pablo Casado va abandonar el passat 15 de juny el Pacte antitransfuguisme, va anar per a poder continuar "utilitzant a trànsfugues" de Cs o d'altres formacions, en paraules del seu sotssecretari general i portaveu adjunt en el Congrés, Edmundo Bal.

Arxivat a:

Destacats