El Consell ha aprovat el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2026 amb una dotació total de 33.305 milions d'euros —la xifra més alta mai aconseguida en la història de l'autonomia—, la qual cosa suposa 1.014 milions més que l'exercici anterior i un increment del 3,1%. L'anunci va anar a càrrec del president Juanfran Pérez Llorca juntament amb el conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, i es tracta del primer pressupost autonòmic que aprova el Govern valencià des que Pérez Llorca va accedir a la presidència. Un punt de partida que, en si mateix, ja convertix estos comptes en un document polític de primera magnitud.
Després de l'aprovació per part del Govern valencià, el text iniciarà la seua tramitació parlamentària en Les Corts Valencianes, on continuarà el procés per al seu debat i validació definitiva. El conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, ha subratllat que estos comptes rècord s'han elaborat en un context de greu infrafinançament autonòmic, el qual és responsable del 80% d'un deute estructural que arriba ja als 63.934 milions d'euros. Malgrat eixe llast estructural, el Consell ha optat per ampliar la despesa i apostar fort en els sectors que considera tractors del creixement econòmic.
Reconstrucció després de la DANA: 1.100 milions per a refer el territori
La catàstrofe d'octubre de 2024 continua sent la ferida més visible en el pressupost. La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació rep la major assignació sectorial vinculada al desastre: un pressupost d'1.100 milions d'euros, dels quals més de 185 milions van destinats específicament al Comissionat per a la Recuperació. No és només una qüestió de reparar allò trencat, sinó de fer-ho d'una altra manera: una vegada concloga el gruix de les obres de reconstrucció, la inversió s'orientarà a fer el territori més resilient front a futurs fenòmens meteorològics extrems.
Els números d'esta conselleria parlen d'una aposta en tota regla per la mobilitat i les infraestructures: 187 milions per a transports i 257 milions per a infraestructures terrestres. Però l'esforç va més enllà del pressupost ordinari. Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), l'empresa matriu de Metrovalencia i TRAM d'Alacant, i l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) executaran plans d'inversió 2026-2030 que superen conjuntament els 700 milions d'euros. Només FGV dedicarà en 2026 229 milions a gastos d'explotació i 111 milions a inversions, amb actuacions clau en renovació de xarxa i adquisició de noves unitats. Per a qui usa el metro o el tramvia a diari, això es traduïx en trens més nous i vies més segures.
Camp, ramaderia i pesca: 774 milions per a sostenir l'economia del sòl valencià
La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca gestionarà en 2026 més de 774 milions d'euros. És una xifra que no pot llegir-se sense context: l'agricultura valenciana —taronges, arrossos, hortalisses— és un dels pilars exportadors de la Comunitat, i la DANA va colpejar de ple zones productores de primer orde com la Ribera del Xúquer. El pressupost ordinari del departament ascendix a 392,5 milions, un 7% més que en l'exercici anterior, als quals se sumen 67,7 milions específicament per a actuacions de reconstrucció després de les riuades d'octubre de 2024.
Completen la xifra total 313,8 milions corresponents als seus organismes autònoms: l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA) i l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA). En conjunt, més de 552 milions d'euros es destinen a ajudes i inversions directes per a modernització, competitivitat, relleu generacional, aigua, ramaderia, pesca, indústria agroalimentària i reconstrucció. El relleu generacional, en particular, és un desafiament que l'agricultura valenciana compartix amb la resta del camp espanyol: cada vegada menys joves volen llaurar la terra que els seus iaios cultivaren.
Reindustrialització: el gran objectiu dels 663 milions per a indústria i turisme
La Conselleria d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç comptarà amb un total de 663,4 milions d'euros. Darrere d'eixa xifra hi ha una estratègia clara: la reindustrialització com a motor de creixement. En un moment que Europa debat com recuperar sobirania industrial front a la competència asiàtica i americana, la Generalitat aposta per reordenar les seues ajudes per a guanyar en eficiència i orientar-les a resultats concrets. El pressupost incrementa l'esforç en innovació i transformació del model productiu, concentrant part de la despesa en actuacions d'impacte directe sobre l'activitat econòmica. No és retòrica: és la diferència entre subvencionar per subvencionar i mesurar si els diners generen ocupació real.
Una administració que es posa al dia: simplificació i ocupació pública
La Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública gestionarà 536,6 milions d'euros amb un propòsit que, en l'argot polític, sona quasi revolucionari: fer que l'Administració siga més àgil i pròxima. La partida per a simplificació administrativa ascendix a 5.233,68 milions d'euros, amb un increment del 128,1% respecte a 2025. Eixos comptes donen continuïtat al desplegament normatiu derivat de la Llei 6/2024, de 5 de desembre, de Simplificació Administrativa, i del Decret llei 14/2025, de 26 de desembre, de mesures urgents front a la hiperregulació, l'agilització de procediments i la garantia de la unitat de mercat. En romà paladí: menys burocràcia, menys paper, menys temps perdut en finestretes.
El capítol de Funció Pública creix un 18,8%, fins als 12.850 milions d'euros. El Consell ha aprovat per a 2026 una de les majors ofertes d'ocupació pública dels últims anys: 2.671 places que combinaran la incorporació de nou talent amb la promoció interna del personal ja existent, reduint la temporalitat i consolidant ocupació estable de qualitat. Una aposta que arriba després d'anys de crítiques a la precarietat laboral dins de la pròpia Administració.
Cohesió territorial: 251,7 milions perquè cap racó es quede arrere
La Conselleria de Presidència tanca el mapa econòmic amb un pressupost de 251,7 milions d'euros, orientat a reforçar la cohesió territorial i la coordinació institucional. D'eixa quantitat, més de 142 milions d'euros es canalitzen a través de línies de subvenció dirigides a cooperació municipal, lluita contra el despoblament, esport, promoció del valencià, comunicació de proximitat, acció exterior, fons europeus i suport a iniciatives amb impacte social, econòmic i institucional. El despoblament, en particular, és un dels grans problemes silenciosos de la Comunitat: hi ha municipis de l'interior que perden habitants cada any sense que cap titular ho reculla.
En definitiva, els pressupostos de 2026 de la Generalitat Valenciana arriben marcats per una doble urgència: la reconstrucció d'un territori que encara cicatritza les seues ferides després de la DANA i la necessitat de modernitzar una economia que vol mirar cap avant. El text viatja ara a Les Corts Valencianes, on haurà de superar el filtre del debat parlamentari. Si ho aconseguix, serà el mapa econòmic amb el qual la Comunitat navegarà els pròxims dotze mesos, amb l'esperança que els diners pressupostats acaben arribant, de veritat, on més falta fa.