Les Comunitats Autònomes denuncien que la situació política de bloqueig que afronta el país, sense Govern i amb els Pressupostos de l'Estat prorrogats, ha provocat una disminució dels seus ingressos que pot portar-les a incomplir l'objectiu de dèficit públic compromés, del 0,1%. El forat en els comptes de tretze d'elles, segons les xifres facilitades per les seues conselleries, supera els 6.000 milions.
En el cas de la Generalitat Valenciana, segons les dades consultades per Europa Press, la no actualització dels lliuraments a compte suposen 450 milions d'euros, al que se sumen altres 237 milions per IVA que no rebran en aquest exercici.
Les comunitats estan rebent enguany d'Hisenda el que els correspon del sistema de finançament autonòmic d'acord als Pressupostos de 2018, perquè enguany el Govern no ha aconseguit aprovar nous comptes i no s'han actualitzat per tant les quantitats. El projecte per a 2019 preveia 4.700 milions més en lliuraments a compte que no estan rebent, però amb el qual les autonomies comptaven, així com altres 2.500 per un ajust de l'IVA de 2017.
Diferents governs han denunciat la seua situació, però la Generalitat de Catalunya ha fet el pas aquesta setmana d'anunciar un recurs contra el Govern per no pagar-li el que entén que li correspon. Si escau, 1.317 milions d'euros, segons els comptes de la conselleria d'Economia i Hisenda: 874 milions pels lliuraments a compte sense actualitzar i altres 443 milions per l'IVA.
Altres autonomies han posat xifra també al forat i reclamen al Govern que busque una fórmula que li permeta pagar-los, però la majoria ha descartat recolzar en els tribunals la demanda catalana en bona part per la deriva independentista de la Generalitat. "No compte amb nosaltres per a rebel·lions", ha resumit el president extremeny, Guillermo Fernández Vara.
Amb demanda judicial o sense ella, les comunitats expliquen que l'absència de Pressupostos de l'Estat per a 2019 els ha provocat un desajustament en els seus comptes. Si Catalunya reivindica 1.317 milions, la Comunitat de Madrid calcula que li falten 1.237 milions, segons el seu conseller d'Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty (PP), que reivindica el pagament dels diners a totes les comunitats però denúncia que es queixen "els que reneguen d'Espanya" i van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern.
Des dels governs socialistes s'admet també el problema però es confien a trobar una fórmula legal que els permeta rebre aquestes quantitats. Fonts del Ministeri d'Hisenda insisteixen no obstant això en què sense Pressupostos, no és possible.
Des de l'Executiu balear de Francina Armengol es confia en "la via política i del diàleg" per a ingressar 177 milions d'euros de recursos pendents: 99 pels lliuraments a compte i 78 de l'IVA. En el cas de la Generalitat Valenciana, segons les dades consultades per Europa Press, la no actualització dels lliuraments a compte suposen 450 milions d'euros, al que se sumen altres 237 milions per IVA que no rebran en aquest exercici.
L'Executiu de Ximo Puig és des de fa anys un dels més reivindicatius en matèria de finançament i espera que hi haja "un govern amb competències i capacitat per a poder sustentar un finançament just".
GALÍCIA NO DESCARTA LA VIA JUDICIAL
A diferència d'altres governs, la Xunta de Galícia (PP) no descarta la via judicial per a reclamar els 700 milions d'euros que, segons les seues dades, no rebrà aquest exercici: li falten 330 dels lliuraments a compte del sistema de finançament, 200 milions de l'IVA de 2017 i altres 170 d'incentiu a les comunitats complidores amb els objectius d'estabilitat.El viceportaveu del PP en el Parlament gallec, Miguel Tellado, ha apostat per un front comú de les autonomies perquè el Govern utilitze algun mecanisme per a desbloquejar aquests fons.
Des d'Andalusia, l'Executiu del 'popular' Juanma Moreno no s'ha plantejat no obstant això un recurs judicial per a reclamar aquests diners. Fonts de la Junta asseguren que desconeixen què ocorrerà amb els lliuraments a compte d'enguany, xifres que no han detallat, ni amb els 400 milions d'euros que esperaven rebre per l'IVA.
Les xifres facilitades per altres comunitats, recollides per Europa Press, són les següents: Astúries reclama 200 milions, Castella-la Manxa, 360 milions, Cantàbria 135; Canàries 223 milions; Castella i Lleó, 420 milions. Fonts del Govern d'Aragó apunten que el seu dèficit dels lliuraments a compte és de 400 milions d'euros. Entre les tretze que han oferit xifres, superen els 6.200 d'euros.
PRESSUPOSTOS "A CEGUES" I AJUSTOS
Les autonomies van comptar en aprovar els seus Pressupostos per a 2019 amb uns diners que no obstant això no arribarà, per la qual cosa han d'estrényer-se el cinturó si volen complir els objectius d'estabilitat que els imposa la llei. Alguna admet que superarà el dèficit compromés, alguna cosa que el mes de juliol passat ja preveia l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.Els càlculs provisionals d'aqueix organisme apunten al fet que és "molt probable" que complisquen l'objectiu de dèficit del 0,1% les comunitats de Canàries, País Basc i Navarra i "probable" que ho faça també Galícia. No obstant això, és "molt improbable" que ho aconseguisquen Extremadura, Castella-la Manxa, Múrcia, Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i Aragó.
I si pot resultar difícil tancar aquest exercici, les autonomies avisen també dels problemes amb què elaboraran els seus Pressupostos per a 2020 si el Govern no els facilita les seues previsions per a l'any que ve. El vicepresident i conseller d'Hisenda del Govern de Canàries, Román Rodríguez, ha reconegut va reconéixer que s'ha iniciat l'elaboració dels comptes "a cegues", ja que al no haver-se celebrat el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de 2019 les comunitats no coneixen el límit de despesa ni les notificacions de les quantitats a compte.
DEBAT Al SENAT
Davant aquest panorama, el PP ha reclamat un debat al Senat sobre finançament autonòmic entre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i els governs autonòmics, mitjançant la convocatòria urgent de la Comissió General de Comunitats Autònomes. Aquesta comissió es caracteritza per permetre la participació dels Executius, a més de la dels propis senadors.La decisió està en mans del PSOE, amb majoria absoluta en la Cambra Alta, i es coneixerà aquest dimarts. El president del Senat, Manuel Cruz, ha convocat per a aqueix dia a la Diputació Permanent, l'òrgan que roman actiu en els períodes no ordinaris.