Cas Azud: la trama va pagar en efectiu més de 7 milions d'euros en comissions a càrrecs públics

Rubio té 525.000 euros bloquejats en productes financers, 290.000, Grau i quasi 42.000 José Luis Vera

Guardar

L'exsubdelegat del Govern a la província de València, Rafael Rubio, abandona la presó de Picassent, en imatge d'arxiu
L'exsubdelegat del Govern a la província de València, Rafael Rubio, abandona la presó de Picassent, en imatge d'arxiu

La trama Azud, en la qual s'investiguen suposades 'mossegades' a canvi d'adjudicacions d'obra pública de l'Ajuntament de València per part d'empreses adjudicatàries que haurien realitzat factures suposadament fictícies, va pagar en efectiu —diners negre— més de 7,1 milions d'euros en comissions a càrrecs públics.

Així es desprén d'un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, amb data d'abril de 2021, incorporat al procediment d'Azud que s'investiga en el Jutjat d'Instrucció número 13 de València i al que ha tingut accés Europa Press.

En les conclusions d'aquest informe, s'indica que el Grup Axis, liderat per l'empresari Jaime Febrer, hauria desenvolupat una dinàmica de funcionament consistent en el pagament de comissions a diferents càrrecs públics per a obtenir decisions favorables als seus interessos econòmics provinents de diferents administracions públiques.

Les "evidències" assenyalen que aquestes pràctiques s'haurien desenvolupat almenys entre els anys 1999 i 2013, centrant-se principalment el seu àmbit d'actuació en l'Ajuntament de València.

No obstant això, adverteix la UCO, també s'haurien desenvolupat o pretés aquest tipus de pràctiques en altres administracions, en concret, en els Ajuntaments de Xixona (Alacant), Burjassot (València); Benicàssim (Castelló) o a les empreses públiques Aigües de Conques Mediterrànies SA (Acuamed) o Societat Anònima Municipal Actuacions Urbanes de València (Aumsa).

Quant als suposats pagaments efectuats pel Grup Axis, tant a diferents càrrecs públics com a una sèrie de persones relacionades i a les quals es presumeix capacitat sobre diversos tràmits o procediments administratius, la UCO ha identificat diverses formes per a materialitzar-los.

La primera és la subscripció de contractes suposadament ficticis i buits de contingut que haurien possibilitat la generació de relacions comercials que, sobre un marc contractual amb aparença de legalitat, haurien possibilitat el pagament de comissions.

La segona forma és la materialització de compravendes per un preu superior al real o de mercat, la qual cosa hauria suposat un benefici per als càrrecs públics o persones relacionades a aquests; una altra forma de pagament és la materialització de regals de diferent índole i valor que, a judici policial, en molts dels casos haurien excedit els usos socials; o el pagament de sumes de diners en efectiu.

Per a aquesta última forma de procedir, el pagament de sumes de diners en efectiu a diferents càrrecs públics o persones relacionades, el Grup Axis hauria comptat amb una estructura personal i societària que, a manera d'apèndix i formalment aliè al grup empresarial, hauria actuat al servei d'aquest, possibilitant la generació d'importants summes de diners en efectiu en el període investigat que es xifra en 7,1 milions d'euros i que, suposadament, hauria tingut entre les seues finalitats el pagament de comissions a diferents càrrecs públics.

El paper de Rubio

Dins d'aquest informe, la UCO dedica un apartat a l'exsubdelegat del Govern a València i exregidor en el consistori Rafael Rubio (PSPV). Adverteix que la seua principal vinculació amb els fets investigats esdevé de l'operació urbanística desenvolupada per la mercantil MAI i l'Ajuntament de València, bàsicament consistent en l'assumpció per MAI d'un deute contret per l'Ajuntament de València a favor de tercers per un valor superior a 31 milions, rebent a canvi per part d'aquest Ajuntament, com a contrapartida per la subrogació en el muntant d'aqueix deute municipal, tres parcel·les d'ús residencial.

Els indicis recopilats "evidencien" que, en el marc d'aquesta operació urbanística materialitzada entre l'Ajuntament de València i la mercantil MAI, s'haurien abonat suposadament al voltant d'1,8 milions a diferents càrrecs públics o persones relacionades, entre els quals es trobaria Rafael Rubio.

En relació amb aquest últim aspecte, el cobrament i maneig de fons d'origen desconegut i en dates contemporànies als suposats pagaments, en el cas de Rafael Rubio, de l'anàlisi efectuada es desprén que, coincidint amb la data en la qual suposadament s'haurien materialitzat els pagaments, va contractar una caixa de seguretat en una entitat bancària i, des d'aqueix moment, va tindre lloc en els seus productes bancaris un canvi de dinàmica de funcionament aparentment indicativa del maneig de diners en efectiu.

Així, des de mitjan any 2007 es comencen a produir en els seus productes bancaris imposicions en efectiu, moltes de les quals es materialitzen mitjançant operatives de fraccionament que, a judici policial, podrien tindre com a objectiu eludir les preceptives comunicacions als organismes de control. En el període comprés entre els anys 2007 i 2012 es comptabilitzen un total de 77 imposicions en efectiu l'import conjunt del qual ascendeix a 197.256 euros.

Fons bloquejats

Un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, de data de juny de 2021, informa la instructora del resultat dels bloquejos de productes financers en comptes bancaris dels investigats, entre ells, els de Rubio i la seua dona; l'exvicealcalde de València Alfonso Grau o l'exjefe dels serveis jurídics de Divalterra José Luis Vera.

En el cas de Rubio, l'import dels fons bloquejats a aqueixa data ascendia a 525.500, entre ells, 147.556 d'un fons d'inversió, 92.000 en un depòsit, 61.189 en un altre fons d'inversió i 69.638 en un contracte de valors. La seua parella, 162.939 euros, dels quals les quantitats més elevades corresponen a dos fons d'inversió per valor de 61.035 i 71.279 euros.

Respecte a Grau, la quantitat ascendeix a 290.850 euros, dels quals 273.978 corresponen a un pla de pensions i José Luis Vera, 41.916,pràcticament tot en un compte de valors.

En un acte de la instructora de gener d'enguany, la magistrada fa referència al patrimoni de Rubio i la investigació per un delicte de blanqueig de capitals, un fet que "suposa no solament la introducció en el circuit econòmic dels diners de procedència delictiva, sinó també la transformació i aflorament d'aquest en béns mobles i immobles".

En aquest cas, la instructora assenyala que l'investigat es va valdre d'efectuar ingressos en efectiu d'"escassa entitat" en els diferents comptes oberts al seu nom "confonent aquests diners amb el qual percebia com a sou en la seua qualitat de funcionari i autoritat pública". Una vegada realitzat el rastreig dels diners, "resulta que, ara com ara, s'ha detectat la suma de 190.000 euros, l'entrada dels quals en els seus comptes manca de justificació sent per punt el seu origen desconegut, però coincident a partir de l'obertura en 2007 d'una caixa de seguretat".

En aquest període, assenyala la magistrada, va adquirir béns de tota classe "el que va suposar una activitat de transformació dels diners d'origen il·lícit". En diversos escrits del fiscal, s'apunta a la possibilitat que Rubio haguera pogut obtenir pel suborn "quantitats que oscil·len entre els 300.000 i 750.000 euros".

El fiscal subratlla que la parella ingressava en els comptes bancaris a nom dels dos en l'època en la qual comença a rebre el suborn "en xicotetes quantitats, de forma successiva, a voltes dues en un mateix dia" i principalment entre els anys 2007, 2008, 2009, 2010 i de forma més residual en 2011 i 2012 i que tots dos disponen, pels diners bloquejats en els seus comptes, d'un patrimoni "gens menyspreable" per a dos funcionaris públics, sense perjudici de l'avanç de la investigació".

Arxivat a:

Destacats