Cinc municipis de la província de València estan a punt de vore millorades les seues infraestructures viàries gràcies a una nova bateria de subvencions que la Diputació de València portarà este dimarts a la Junta de Govern. Bétera, Sollana, Quartell, Manises i Castielfabib són els beneficiaris d'un paquet d'ajudes que respon a una lògica tan senzilla com necessària: els problemes de mobilitat no entenen de fronteres competencials, i els ajuntaments xicotets rares vegades tenen múscul econòmic o tècnic per a resoldre'ls a soles.
Cinc municipis, cinc necessitats distintes
Les actuacions previstes són tan variades com els mateixos municipis. En Sollana, es continuarà amb la millora de l'antiga N-332, una via que arrossega el pes de dècades d'ús i que requerix una intervenció que va més enllà del que el consistori pot assumir per si mateix. En Manises, la intervenció abastarà la travessia de la CV-370 i l'enllumenat de la CV-371, dos punts crítics per a la mobilitat en un dels municipis més industrialitzats de l'àrea metropolitana de València. Quartell, per la seua part, vorà adequades diverses de les seues vies, mentres que Bétera rebrà ajuda per a millorar les connexions amb les noves vies de servici de l'A-7, una obra que impacta directament en l'accessibilitat diària dels seus veïns.
El cas de Castielfabib és diferent en la seua forma, encara que no en el seu fons. Per a este municipi del Racó d'Ademús, un dels territoris amb major risc de despoblació de tota la Comunitat Valenciana, la Diputació aprovarà una subvenció en espècie per a la millora de dos camins d'interés territorial. Esta modalitat no implica transferència de diners a l'ajuntament, sinó que habilita l'àrea de Carreteres de la Diputació per a encarregar-se directament de la licitació i execució de les obres.
Un model de dos velocitats per a realitats distintes
Darrere d'estes actuacions concretes hi ha una arquitectura de col·laboració que l'àrea de Carreteres ha anat construint de forma sistemàtica. El model s'articula entorn de dos mecanismes complementaris. El primer identifica els anomenats Camins d'Interés Territorial: aquelles vies municipals que, per la seua funció vertebradora o el seu paper en la connexió entre poblacions, tenen una rellevància que va més enllà del terme municipal. Per a estos camins, la Diputació concedix subvencions en espècie i assumix la redacció de projectes i la gestió de les obres.
El segon mecanisme atén els camins d'interés local, aquells que no arriben a eixe rang supramunicipal però que són igualment essencials per a la vida quotidiana dels veïns. En estos casos, i sempre en funció de les disponibilitats pressupostàries, es concedixen subvencions monetàries directes als ajuntaments perquè siguen ells els qui executen les actuacions. Mazzolari ha subratllat que la intenció de l'equip de govern és que la mateixa institució assumisca amb els seus pressupostos ordinaris les intervencions en Camins d'Interés Territorial, sempre que complisquen els requisits establits pel programa.
"Cada municipi té una realitat diferent i la nostra obligació és conéixer-la i buscar, sempre amb criteris tècnics, la fórmula més adequada per a donar-li resposta. Hi ha ajuntaments que disposen d'un projecte però necessiten suport econòmic per a executar-lo i altres casos que és necessària una major implicació tècnica de la Diputació" - Reme Mazzolari, diputada de Carreteres de la Diputació de València
El contacte directe com a punt de partida
Com arriben estos problemes a la taula de la Diputació? La resposta, segons la diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, és el tracte directe amb els alcaldes i alcaldesses de la província. La vicepresidenta segona i diputada de Carreteres es desplaça sobre el terreny als municipis juntament amb tècnics de l'àrea provincial per a analitzar les necessitats de mobilitat de cada localitat, i ha destacat que els Camins d'Interés Territorial són vies municipals que exercixen una funció complementària a la xarxa provincial de carreteres en connectar municipis, reduir temps de desplaçament i facilitar l'accés a punts d'interés.
No és un model nou, però sí un que es va consolidant. La diputada de Carreteres ha destacat que estes ajudes permeten als ajuntaments actuar amb agilitat sobre camins i accessos que tenen una gran importància per a la vida quotidiana dels seus veïns, ja siga perquè connecten amb zones industrials, espais patrimonials, centres esportius o vies de comunicació clau.
"Estes propostes partixen del contacte habitual amb els municipis, a través del qual alcaldes i alcaldesses ens traslladen problemes de mobilitat, seguretat viària o connectivitat que requerixen actuacions la dimensió econòmica o complexitat tècnica de les quals impedix que siguen assumides únicament amb recursos municipals" - Reme Mazzolari, diputada de Carreteres de la Diputació de València
Més enllà de l'asfalt: connectar per a no despoblar
Hi ha un rerefons que la mateixa Mazzolari no oculta: per a molts municipis rurals de la província, una carretera o un camí en condicions no és només una qüestió de comoditat, sinó de supervivència. La diputada ha destacat l'"important esforç inversor en una comarca on unes bones comunicacions són encara més importants per a facilitar la mobilitat i d'eixa manera contribuir a fixar població en una zona que ha de fer front al perill de despoblació".
En eixe context, els criteris que la Diputació aplica per a prioritzar les actuacions no són arbitraris: la millora de la seguretat viària, la connectivitat entre poblacions i la vertebració del territori marquen la jerarquia d'intervencions. I en el més alt d'eixa jerarquia figuren, precisament, eixos municipis on l'aïllament no és una metàfora, sinó una realitat geogràfica que l'asfalt pot —i deu— ajudar a corregir.