La Comunitat Valenciana, preparada per a combatre el foc

La Conselleria de Justícia invertirà 89 milions en la campanya d’estiu que tindrà un dispositiu de 1.000 efectius

Guardar

Incendioforestal
Incendioforestal
La Comunitat Valenciana està preparada per prevenir i combatre els possibles incendis que es puguen produir en el segon estiu en què els professionals hauran d’extremar les precaucions per la situació de pandèmia per la Covid-19.La campanya de la lluita contra el foc en els mesos de juny, juliol i agost és una de les que més preocupa a la Generalitat Valenciana, ja que no fa molts anys els incendis van cremar un nombre importantíssim de les hectàrees que conformen el patrimoni natural dels valencians i les valencianes. En la memòria col·lectiva han quedat els dos grans incendis ocurreguts el 2012 a la Comunitat Valenciana: a Cortes de Pallars i Andilla a la fi de juny i principis de juliol. El foc va afectar 21 termes municipals de les províncies d'Alacant, València i Castelló. Seria l'incendi més greu en aquells dies des de 2004 per extensió, amb un total d'àrea cremada de 48.500 hectàrees. I el més greu, un pilot va morir i dos en van resultar ferits en les labors d'extinció dels focs. Per a trobar un període més sinistre per a la Comunitat Valenciana hem de remuntar-nos a 1994, quan es van cremar 138.000 hectàrees en un any. Si tenim en compte que en tota Espanya cremen anualment, de mitjana, unes 107.000 hectàrees, no és difícil d'imaginar el mal que va suposar tal xifra només a la regió valenciana. Un dels incendis més greus va ser el deMillars: va afectar 25.430 hectàrees en huit dies.​

Un dispositiu de 432 persones cada dia

Per aixó, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública invertirà 89 milions d’euros, un 10% més que en 2020, en la campanya contra els incendis forestals d’enguany. Així ho va anunciar la consellera, Gabriela Bravo, qui va informar sobre el pla previst per la Generalitat per a aquest estiu junt amb el director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Emergències, José María Ángel. La consellera va destacar que, en aquesta campanya, la Generalitat "coordinarà a més d'un miler de professionals de diferents organismes, i va explicar que només l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre) té preparat cada dia, un dispositiu de 432 persones entre els terrestres i aeris".Aquest dispositiu està integrat per 56 unitats de bombers forestals de la Generalitat (280 bombers i bomberes), 45 autobombes, 9 helicòpters (2 de coordinació i 7 d'extinció), 9 avions (7 de càrrega en terra i 2 amfibis). A aquests se sumen els mitjans de prevenció de la Conselleria d'Agricultura i Transició Ecològica i els efectius dels tres consorcis provincials de bombers, les brigades de la Diputació de València, personal de l'UME, Guàrdia Civil i policies locals dels diferents ajuntaments, així com la Policia de la Generalitat.Així mateix, està previst augmentar un 17% la plantilla, tant dels operadors i operadors com els coordinadors, des de l’1 juliol al 31 d’agost. "Cal recordar que l’Agència Valenciana de Seguretat i Emergències treballa per a protegir la vida de les persones, els béns i el gran pratimoni de la ciutadania valenciana", va asseverat la consellera. Per això, va fer una crida a les valencianes i els valencians per a extremar les precaucions. "Hem d’actuar amb la màxima responsabilitat i diligència, ja que no sols estaríem posant en risc el patrimoni natural, sinó també la vida de les persones", va subratllar.

El "perill" d'una primavera molt plujosa

"L’Agència Valenciana està preparada per a afrontar amb totes les garanties un estiu que presenta un problema afegit amb relació a campanyes anteriors, ja que hem tingut una primavera més plujosa del que és habitual. Ha plogut un 30% respecte d’altres anys", va explicar Bravo, després de saludar sota la pluja alguns dels efectius que participaran en la campanya.Segons va explicar la responsable de Justícia, les abundants pluges han propiciat un creixement notable de la vegetació, la qual cosa pot condicionar l’evolució dels focs. "Tenim més massa forestal, més vegetació fina que quan s’asseca té una gran capacitat d’inflamabilitat", va observar la consellera. A més, aquesta vegetació també s’hi ha estès en cunetes, llindars agrícoles i descampats "totes elles zones molt transitades i, per tant, cal extremar les precaucions", va insistir Bravo. La consellera va valorat l’increment de pluges, ja que afavoreix la humitat i que tarde més a assecar-se. Tot i això, ha recordat les particularitats del clima de la Comunitat Valenciana. "El vent de ponent i les altes temperatures són la combinació perfecta perquè aquesta gran massa vegetal es bote foc ràpidament, tal com va passar l’estiu de 2020 a l’incendi de Llutxent", va explicat.

Menys hectàrees cremades

Gabriela Bravo també va repassar algunes de les xifres de la campanya de 2020. La consellera ha recordat que "afortunadament" va ser l’estiu amb menys incidències des de 1986. "No es van superar les 700 ha cremades. Per sort, els últims estius no estan sent especialment crítics pel que fa a la massa forestal i el patrimoni natural", va assegurar Bravo.Malgrat que l’estiu va ser un poc més sec del normal, la clau va estar en les precipitacions d’hivern i sobre tot de la primavera. Amb una primavera plujosa, la vegetació forestal mediterrània es capaç de mantenir-se durant l’estiu amb un contingut d’humitat per damunt del que és habitual. Aquestes condicions disminueixen la disponibilitat dels combustibles front al foc, reduint ,que no eliminant, el risc d’incendis d’alta intensitat i comportaments extrems.Així, de les 1.114 extincions, 252 van correspondre a incendis forestals, dels quals quatre de cada deu van ser intencionats. Per províncies, Alacant va ser la més afectada pel foc (72%) i València la que va patir major número d'incendis  (48%). Els Incendis més destacats es van sufocar a Monòver, Vall de Gallinera i Beniardà i Bejís. Pel que fa al Centre de Coordinació d'Emgències, l’estiu passat es van registrar 5.029 telefonades, xifra que representa un 5% menys respecte a 2019.Pel que fa a les causes que inicien els foc, la tendència del número d’incendis per llamp es manté quasi constant al llarg de la dècada. Igualment passa amb el número d’incendis per negligència  que presenta una tendència a la baixa, així como la intencionalitat, que també s'ha anat reduint en l'útltima dècada."Confiem a poder mantenir aquestes xifres. Per això, aquest matí hem mantingut una reunió tècnica amb tots els professionals per a preparar tots els recursos i coordinar tots els organismes perquè funcione tot a la perfecció", va reblar la consellera Gabriela Bravo.
Destacats