La Conselleria d'Educació crearà, al costat d'ajuntaments, empresariat i altres agents socials, Comissions Comarcals de Formació Professional (FP) amb la finalitat d'establir l'oferta més adequada a cada territori i que, a més, siga "complementària" amb la d'altres llocs pròxims.
Així ho ha avançat el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, en una entrevista amb Europa Press en la qual ha asseverat que la present legislatura serà, en l'àmbit educatiu, principalment "la de la inclusió i l'FP".
En aquest sentit, ha avançat que de cara al pròxim any està previst constituir quatre o cinc Consells Comarcals d'FP "i la idea és anar estenent-los". Encara que encara no està tancada la ubicació, és previsible que els primers seguisquen el deixant dels consells locals que ja estan en funcionament en poblacions com Elx, Alcoi i Elda.
Quant a la composició d'aquests nous organisme, estaran integrats pels alcaldes, empresaris, sindicats i els mateixos centres de formació. Per part de l'administració, formaran part també la Conselleria d'Educació i la d'Economia a través de Labora.
"No podem pensar en una oferta de Formació Professional només per a un municipi, sinó per a un territori més ampli i que siga complementària amb altres llocs. Cal definir 'què vol ser de major' cada comarca i per què sectors apostar", ha argumentat Soler.
D'aquesta manera, ha continuat el secretari autonòmic, la voluntat és que no siguen els centres els que definisquen l'oferta perquè està més ajustada a la realitat es requereix "una visió de conjunt".
D'altra banda, Miguel Soler s'ha referit a una sèrie de propostes que la Generalitat Valenciana traslladarà al nou Govern d'Espanya per a introduir millores en la normativa que regula aquesta etapa educativa. En aquest sentit, ha recordat que, segons els últims càlculs de l'Executiu, es pretén crear 200.000 places d'FP en els pròxims cinc anys, de les quals aproximadament 20.000 correspondrien a la Comunitat Valenciana. "Però si no donem un impuls a un acord estatal, no podrem arribar a aqueixa xifra", ha advertit.
Entre altres qüestions, ha advocat per canviar l'accés i ha posat com a exemple que, actualment, per a entrar a l'FP Bàsica el requisit que està establit és que els alumnes hagen repetit curs i siguen estudiants amb dificultats. "La normativa ja indica que ací estan els que van malament i això no ha de ser així", ha argumentat Soler, que apunta que el Ministeri ja va acceptar aquest suggeriment però no es va arribar a canviar perquè es van convocar, de nou, eleccions.
Igualment, ha apostat per "agilitar" els procediments, ja que "no té sentit que entre que es fa una demanda per part del sector i es publica en el BOE poden passar tres anys".
"PROGRAMES DE FORMACIÓ A LA CARTA"
Des de l'administració autonòmica es vol impulsar també els "programes de formació a la carta", en la qual empreses i centres analitzen les necessitats dels treballadors, tant els que estan en actiu com els aturats, i dels estudiants, així com "programes d'especialització que es puguen fer en qualsevol comunitat autònoma per a respondre a necessitats de sectors determinats".Per a Soler, és fonamental així mateix flexibilitzar la duració dels cicles --per què tots han de tindre 400 hores?, planteja--, el moment de la formació en el centre de treball, que no té per què ser al final, i "racionalitzar" l'oferta.
Finalment, sobre l'anomenada FP Dual ha manifestat que per a l'equip de la Conselleria "tota l'FP és dual". "El que ha de canviar és que hi haja un contracte de formació, per als estudiants i que la normativa estatal deixe clares les condicions", ha rematat.