La batalla de Mollà contra la Xylella millora amb els resultats preliminars de l'investigador Mójica

L'informe de 2020 assenyala que la incorporació de molècules actives identificades permetria, en una primera aproximació, "millorar quantitativament les mesures d'erradicació del bacteri"

Guardar

mollà
mollà

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha mantingut una reunió aquest matí amb el microbiòleg, investigador, professor i recent guanyador del Premi Nacional de Biotecnologia Francis Mójica, per a conéixer de primera mà els resultats preliminars de la 'Proposta d'estratègies microbiològiques per a combatre el creixement i la dispersió de Xylella fastidiosa en la Comunitat Valenciana'.

La recerca, fruit d'un conveni amb la Conselleria dotat amb 100.000 euros, assenyala en el seu informe final de 2020 que en una primera aproximació "la incorporació d'un factor de vacunació o curació (com seria aquest cas de les endolisines víriques) permetria millorar quantitativament les mesures d'erradicació del bacteri".

Mollà, acompanyada del secretari autonòmic d'Agricultura, Roger Llanes, i al costat de la rectora de la Universitat d'Alacant, Amparo Navarro, ha visitat els laboratoris del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA i ha participat en la presentació de l'equip investigador, integrat per Mójica, pel microbiòleg Jesús García, i pel biòleg i coordinador de l'Estació Científica Montgó-Dènia, César Bordehore, sobre els avanços de l'estudi.

En aquest sentit, César Bordehore ha explicat que el projecte aborda una possible solució a la plaga a partir de la utilització de proteïnes naturals codificades en el genoma de Xylella fastidiosa. Aquesta sort d'edició genòmica seria el punt de partida sobre el qual treballar per a frenar la propagació de la plaga que afecta principalment l'ametller en la Comunitat Valenciana, però que en altres territoris ataca a l'olivera, la vinya o els cítrics.

La consellera ha valorat la inversió en recerca i les aliances amb els experts com "la mesura més eficaç de control contra les plagues que són devastadores per a les nostres persones agricultores, per al nostre paisatge i una amenaça que fomenta la desertificació i l'abandó de terres". Així s'ha referit a altres estudis que han permés anticipar mètodes de lluita biològica contra el cotonet de les Valls o la mosca blanca.

L'objectiu és "reforçar la col·laboració, tot el que té a veure amb la lluita contra les malalties, les plagues, que tant ens preocupa, i aquí la Universitat d'Alacant que té uns investigadors d'excel·lència poden obrir un horitzó per a l'agricultura valenciana", ha subratllat Mollà.

Roger Llanes s'ha mostrat "molt esperançat", després d'aquesta trobada d'avui, "perquè els investigadors ens han transmés notícies encoratjadores sobre els avanços que estan obtenint en els seus treballs per a combatre la Xylella. Hem de ser molt cauts, per descomptat, però el fet que hagen identificat molècules actives que podrien ser candidates a una futura acció preventiva o curativa de la plaga és sens dubte una gran notícia".

Impacte i punts crítics

A més de la prioritària proposta d'estratègies microbiològiques, el projecte planteja l'anàlisi d'escenaris per a la detecció de punts crítics per al millor control i erradicació de la Xylella així com l'estudi de l'impacte ecològic, social i econòmic de les mesures actuals i futures que es desenvoluparà al llarg d'enguany.

La Xylella fastidiosa es va detectar per primera vegada en la Comunitat en 2017 i actualment afecta 2.055 hectàrees i 60 municipis dins de l'anomenada zona infectada. L'aplicació de la nova normativa, impulsada per la Conselleria d'Agricultura i aprovada per la UE aquest estiu, ha permés reduir un 16% la superfície de l'anomenada zona demarcada fins a situar-se en 128.003 hectàrees.

Destacats