La Secció Primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a l'ex-conseller delegat de Banc de València Domingo Parra a 4 anys de presó per una sèrie d'operacions immobiliàries que van causar un perjuí de 198 milions d'euros a l'entitat, si bé la responsabilitat civil per la qual haurà de respondre de forma solidària amb un altre dels condemnats s'ha quedat en 168 milions d'euros, el dany que inicialment es va estimar.
En concret, la Sala condemna Parra per administració deslleial i com a còmplice, imposa una pena de sis mesos de presó a qui va ser director de les Empreses Participades Alfonso Monferrer. Tots dos hauran d'indemnitzar de forma conjunta i solidària a Caixabank per més de 168 milions d'euros, la quantitat màxima reclamada.
Així mateix, condemna en qualitat de còmplices a quatre mesos de presó l'administrador de Salvador Vila S.L, Salvador Vila i l'administrador d'Urbanas de Levante SL i expresident del València Club de Futbol, Juan Bautista Soler. El primer haurà d'indemnitzar en 119 milions d'euros i el segon, per import de 130 milions, amb responsabilitat subsidiària de les dos empreses esmentades més Nou Litoral.
Els quatre, no obstant açò, han sigut absolts del delicte d'apropiació indeguda del qual els acusaven Fiscalia i l'acusació exercida per la SAREB. Els magistrats absolen a més tres dels acusats, Carlos Pascual de Miguel, Fernando Polonés Huidobro i Teresa Villalba del delicte continuat d'administració deslleial i blanqueig de capitals que els imputava Fiscalia.
Es tracta de les operacions immobiliàries a Alacant i València realitzades per l'entitat que comandava Parra amb Nou Litoral, Valenciana de Viviendas 2010 SL i Faverch Desenvolupaments S.L, que van ocasionar perjuís per import de 90,4; 77,8; i 29,8 milions d'euros en cadascun dels casos.
Per al tribunal, aquests negocis van ser executats per Parra "sense seguir els protocols de Banc de València establits en el seu Manual de Procediments aprovat a aquest efecte i sense seguir les recomanacions que anteriorment havia fet el Banc d'Espanya per a la realització d'operacions de risc, no analitzant degudament i amb un mínim de rigor aquestes operacions".
Conclou que no es va avaluar de forma diligent el risc que es derivava per al banc en aquests negocis, no es va fer el preceptiu estudi de la capacitat de reembossament de les persones físiques i jurídiques involucrades ni la seua solvència, i tampoc es van exigir així, garanties suficients que saldarien els seus deutes amb l'entitat.
"L'acusat va aprovar les operacions esmentades anteriorment i les empreses van poder disposar dels fons dinerarios amb data anterior al fet que tals operacions anaren aprovades pels òrgans rectors corresponents del Banc de València: Comité de Riscos, Comissió Executiva i si escau, Consell d'Administració", destaca l'Audiència.
La Secció Primera entén que es tracta així d'un delicte d'administració deslleial "ha quedat plenament acreditat en actuacions un gravíssim perjuí per al Banc de València com a conseqüència de les actuació fraudulenta dels acusats", mitjançant una gestió que qualifica de "desastrosa" amb una sèrie d'"operacions absolutament arriscades i amb un clar caràcter especulatiu i a la vista de les circumstàncies de mercat existents en el moment en què es van desenvolupar els fets"
NO INDEMNITZARAN AL FROB
Descarta no obstant açò, l'apropiació indeguda perquè "no existeix cap diligència de prova en les actuacions, documental, testifical o pericial tendent de forma directa a la investigació del patrimoni de dites acusades amb la finalitat de saber si es van apropiar dels béns entregats prèviament o bé acreditar que els diners rebuts es va distraure en el sentit d'invertir-ho o destinar-ho a una finalitat diferent per a la qual va ser entregat".La sentència es deté a analitzar si ha de considerar-se al FROB com a perjudicat atés que va haver d'injectar 5.500 milions d'euros per a sanejar el Banc de València, però descarta aquest punt perquè entén que no és el directament perjudicat per la conducta il·lícita dels acusats, sinó que "qui realment ho és, o ho va ser, era el Banc de València, a qui va succeir universalment l'entitat Caixabank, que el va adquirir per un euro".
Després de recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquest aspecte i aplicar-la al cas present, la Secció Primera de la Sala penal subratlla que la indemnització haurà de fer-se en favor del Banc de València o de Caixabank, sense perjuí del dret de repetició del FROB cap a eixa entitat a causa de la injecció econòmica que va prestar al Banc de València per al seu sanejament.