Jesús Monzó: “Catarroja ha de créixer, però mai pot perdre la seua identitat i arrels”

L’alcalde de Catarroja fa balanç de les últimes dues legislatures i destaca el nou Pla General com a eina transformadora de la localitat

Guardar

L'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, al balcó de l'Ajuntament
L'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, al balcó de l'Ajuntament

"Arrels", "tradició", "identitat", "horta", fugir d’un "creixement insostenible"… són algunes de les principals idees de Jesús Monzó per a Catarroja. L’alcalde de la localitat de l’Horta Sud porta a l’esquena dues legislatures com a alcalde amb un pacte de govern junt amb el PSOE. Després de ser ratificat com a candidat a l’alcaldia per Compromís en les eleccions de maig de 2023, Monzó fa balanç dels principals projectes desenvolupats, un “relat narratiu” que, per al catarrogí, té com a resultat un nou model de ciutat per a Catarroja. 

Quins són els tres motius que t’han dut a tornar a presentar-te com a alcalde de Catarroja?

El principal motiu és que tinc el suport de la militància i això és molt important, i més en un partit com Compromís on hi ha diversitat de sensibilitats i som un partit de partits. 

Després està la il·lusió, sempre he tingut una vida activa i associativa i a mesura que anava creixent anava fent articles d’opinió, participant en associacions en col·lectius... i vaig entrar en política perquè realment tenia una il·lusió per canviar. La política és un mecanisme per a canviar la societat i el teu poble perquè és la política de proximitat. Vaig dir que el dia que deixara de tindre il·lusió no em presentaria. Sí que és cert que continue tenint eixa il·lusió per canviar Catarroja a una ciutat molt més amable, molt més sostenible i acabar amb l’especulació urbanística. Conserve la il·lusió tot i haver passat per moments complicats al llarg de la legislatura. 

La tercera pota és que encara queden projectes que s’han de culminar en una tercera legislatura. També és important el feedback amb la població i entenc que hi haja gent que pense que es poden fer les coses millor. La missió que té el polític és escoltar a qualsevol ciutadà. Em permet ser una persona propera i saben que els escolte, que no m’ho he cregut… Això la gent ho valora molt. Quan governes un poble has de governar per a tots, pense que seria un error ser sectari i governar només per a una part de la població.

Destaques el canvi de model de ciutat. Amb quina Catarroja et vas trobar quan vas arribar a l’alcaldia?

L’any 2015 ens trobàrem amb un municipi amb 13 milions de deute i 3.000 parats. Actualment, hem reduït el 90% del deute i tenim 1.000 persones parades menys. Hem incentivat el polígon industrial i el Pla General de l’any 2011 fent modificacions puntuals per a reactivar l’activitat. Hem canviat la visió i el model de Catarroja. En aquell moment, la visió era d’una Catarroja pròxima a València creixent urbanísticament en un model de ciutat-dormitori que no ens agradava gens. La nostra experiència redunda en qualitat de vida i no en un creixement insostenible. 

Quin és el model en què s’està treballant actualment?

Els tribunals van tombar definitivament el pla urbanístic (PAI Nou Mil·lenni) que buscava carregar-se l’Horta, una identitat del poble. Nosaltres hem treballat en una planificació de poble que busque créixer de manera sostinguda, incentivar l’activitat econòmica local, potenciar l’habitatge buit i tindre una personalitat que ens diferencia d’altres ciutats-dormitori. 

Els eixos de la personalitat de Catarroja són clars: l’horta, la marjal, l’albufera i el parc natural. L’horta havíem de conservar-la junt amb les zones del nucli urbà, algunes de les quals estan consolidades com El Rabal, i volem que la gent incentive els habitatges més enllà de Les Barraques. Hem de buscar mecanismes per a repoblar els barris que han quedat despoblats. 

El Pla General de 2011 estava pensat en el Nou Mil·lenni i el Port de Catarroja estava considerat com a zona verda i ha hipotecat el desenvolupament d’aquella zona des del punt de vista turístic, des de l’econòmic amb la llotja de peix, la vela, la pesca artesanal... Són activitats turístiques que potencien els nostres orígens. 

Jesús Monzó en la fase de priorització de projectes del Pla Estratègic 2030 de Catarroja
Jesús Monzó en la fase de priorització de proyectos del Plan Estratégico 2030 de Catarroja

En el Pla Estratègic Catarroja 2030, sense oblidar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), estem fent el Pla d’Infraestructures Esportives per a saber quines instal·lacions esportives necessitem i replantejar-nos el poliesportiu. Tot això, juntament amb el Pla Especial d’Organització Urbana i amb el Pla Especial del Port. 

Hem posat en marxa el canvi de planificació de la ciutat tenint en compte també que durant aquests anys també s’ha fet el Pla Especial de Mobilitat Sostenible amb les connexions amb la ciutat de València i altres poblacions de l’àrea metropolitana com Paiporta i Massanassa. Si no planifiques el model de ciutat, és un desastre. 

Ens hem calfat el cap amb totes les mesures de peatonalització. El model vol un poble que camine més, connectar el casc urbà amb el parc natural mitjançant un carril bici… cal combinar les maneres de mobilitat amb la seguretat. La ciutat ha de créixer en la mesura que no genere problemes de personalitat, d’identitat. 

Estem potenciant sobretot l’essència del poble així com creant un discurs de poble d’horta, que manté les seues arrels, que manté la seua pròpia personalitat i que és complementari en turisme a València ciutat. Si mantenim la identitat pròpia crec que la gent se sent més del poble. 

Com afecta el nou Pla General al polígon?

El Pla General nou el que ha de fer dins del poble és, per exemple, no permetre sales de festa en el polígon, una mesura amb què treballaríem el tema de la prostitució. En el polígon hem de limitar i marcar la via de servei, tot s’ha d’alinear de cara a la pista Silla molt més ampla. 

Anem a tindre un polígon de referència de la xicoteta i mitjana empresa molt important així com en la logística. 

I al Port de Catarroja?

En el parc natural dissenyarem el model de port sense tindre cap limitació al Nou Mil·lenni. Et comente alguns exemples: pots crear un punt atractiu amb les barraquetes, amb visites guiades, i la Diputació de València vol treballar en aquest conveni. 

També, estem fent el Pla Especial i el Club del Producte. Si vens el port turísticament com està actualment estàs venent fum, tenim un espai natural que necessita ajuda perquè hem de saber explotar això sense caure en un turisme insostenible. El model 2030 defensa una ciutat que camina, que recicla, que prioritza al vianant per damunt dels cotxes, projectada a l’albufera. El Pla General de 2011 deia que s’havia de desenvolupar eixa zona. La idea de Paco Xirivella era convertir-ho en un Manhattan públic expropiant-ho tot menys els restaurants i pagar als pescadors i als habitatges privats. Pots fer un espai publicoprivat i fer un conveni amb l’àmbit privat, però sense tirar avall res. 

L'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, i la regidora de Medi Ambient, Elisa Gimeno, en la campanya de reciclatge del Port
L'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, i la regidora de Medi Ambient, Elisa Gimeno, en la campanya de reciclatge del Port

El Club del Producte ens ajuda a dir-nos quines coses hem de vendre en el dia de demà al port: tradicionalitat, natura, observatori d’aus, rates penades, exhibicions de vela llatina, gastronomia, rutes... Parlem d’un turisme sostenible, vivencial, familiar i que estiga arrelat a la terra, perquè la gent ho pose en valor. Podem vendre el producte en consonància amb l’empresa privada i aliar-nos amb ells. 

L’important és que durant aquests anys estem creant un relat narratiu el qual tindrà un final però ha de tindre sentit i harmonia. La sort que tenim és que coincidim prou amb el PSOE respecte de molts temes. 

Quines fites destacaries en matèria de Sanitat, Serveis Socials i Educació?

Per a mi és fonamental el que hem aconseguit en sanitat. Ja sabeu que en poquets mesos anem a tindre el centre integrat més gran del País Valencià gràcies a la reforma i a l’ampliació del centre de salut. 

D’altra banda, els Serveis Socials s’han triplicat. Hui dia tenim un equip d’assistència a la infància i a les famílies, un equip de salut mental, de dependència... De fet ara els serveis socials tenen dos espais. A més, en el Centre Ocupacional 9 d’Octubre tenim aparaulada la residència d’eixe centre que està dins del Pla Convivint per a gent amb mobilitat reduïda.

I finalment, pel que fa a Educació, ja comptem amb el Pla Edificant amb el qual hem reformat el Joan XXIII, ara estem amb les reformes del Vil·la Romana i totes les actuacions han sigut pactades amb els consells escolars municipals i en breu començarem les obres del Bertomeu Llorens i del CEIP Jaume I, amb un valor de 800.000 i 700.000 euros, respectivament. 

Jaime Peris visita les obres del Centre de Salut de Catarroja
Jaime Peris visita les obres del Centre de Salut de Catarroja 

A banda, tenim fites de les quals ens sentim orgullosos: ja tenim concedit el nou institut, l’IES Número II, que estarà en l’avinguda Jaume I i l’eix de l’avinguda Diputació. Per a nosaltres és molt important aconseguir tots els projectes que hem previst en aquesta zona i reunir la cultura, l’educació i els serveis.

Quins són els aspectes que s’han de millorar des de l’ajuntament? Una de les qüestions que més preocupa la ciutadania és l’estacionament…

Estem actuant en molts carrers per a donar alternatives a la gent amb vehicles de manera gratuïta, perquè no hi ha zones blaves. Comptem amb un pàrquing municipal que té xifres impressionants, ja que ha passat de 45 a 174 places ocupades de mitjana, i hem passat de pèrdues a ingressos de 75.000 euros enguany. Cal recordar que el lloguer de la plaça estava en 69 euros i ho rebaixàrem a 40. En 2015, el pàrquing municipal era deficitari en vora 2.000 euros. 

Anem encaminats a complir el Pla de Mobilitat. En molts carrers podrem respectar l’estacionament, però no sempre serà així. Al no tindre solars, no podem fer convenis amb els propietaris. L’únic que podem fer és desencallar el tema urbanístic del Percalero, per exemple. 

El projecte que hi ha consisteix a obrir carrer i eixiria el carrer nou i et quedaria una plaça on podries fer finques al voltant i baix un pàrquing. La idea seria enderrocar eixa casa i aprofitar eixe PAI per a fer places d’aparcament baix. Eixe PAI està paralitzat des de 2006 o 2007 i en qüestió de dies igual podem desencallar-lo. 

Paral·lelament, anem a consultar a la gent de Les Barraques per començar un projecte residencial de barris per saber si la gent estaria interessada per a regular l’estacionament en determinats carrers només per a gent del barri. Hem notat que la gent d’Albal ve a Catarroja a aparcar i, clar, li lleven llocs al veïnat. Vam generar unes zones d’aparcament prop de l’estació, però hem pensat que la gent de fora no puga aparcar en aquestes noves places per què la gent del barri tinga prioritat. No es tracta de crear una zona de pagament, sinó d’exclusivitat per a veïns. Preferisc que la gent de fora aparque al polígon que ho hagen de fer els veïns. 

L'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, al balcó de l'Ajuntament

L'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, al balcó de l'Ajuntament

Tenim en ment donar-li una solució especialment als barris més conflictius. Volem fer de Catarroja una ciutat comercial. En el centre no hi ha problema, però per exemple a la zona de Jaume I hem guanyat places. Ens estem plantejant aconseguir estacionaments d’on es puga. Estem provant zones d’estacionament per al veïnat les quals estan rebent acceptació.

Malgrat això, jo diria que un gran problema de la legislatura és la Casa de la Cultura, que espere que es desencalle, perquè hi ha hagut moltes complicacions. La Casa de la Cultura era un projecte complementari i alternatiu del TAC. El saló d’actes quedarà com un TAC en xicotet i ens agrada molt eixa idea, però tenim un problema a nivell freàtic impressionant. Les obres s’adjudicaren per 700.000 euros, ja teníem el projecte, però no sabíem la magnitud. L’empresa adjudicatària quan va vore la situació va percebre que si algun dia fallaven les bombes d’aigua a nivell freàtic s'inundaria tot. Mai han fallat, però una inversió en tants diners és un risc.

Aleshores, el que planteja l’arquitecte és construir un mur de contenció per tal que si fallaren les bombes no s’inundara tot. Tot i que la llei et permet augmentar en un 20% l’adjudicació que tu fas, l’empresa diu que per eixos diners no ho fan. No és qüestió de diners. L’administració m’obliga a paralitzar les obres, certificar-ho, pagar-ho i traure-ho de nou a licitació. No podem fer altra cosa. Tenim part de les butaques comprades, l’obra feta... però s’ha quedat ahí. No obstant això, s’acabarà.

En uns mesos se celebraran les eleccions. Veus possible aconseguir una majoria absoluta? Pactaries de nou amb el PSOE?

Pense que en política s’ha d’eixir a guanyar i a desenvolupar al 100% el teu projecte i la manera de fer-ho és amb una majoria absoluta. Per tant, sempre isc a buscar la confiança de la gent. Tampoc li tinc por als pactes perquè l’ADN de Compromís és pactar amb altres coalicions i formacions. No hem de tindre por al diàleg del dia a dia. En aquestes legislatures hem hagut de cedir en moltes coses. Estem complint el programa amb un percentatge altíssim. Fem programes realistes. 


 

Arxivat a:

Destacats