Majories absolutes, pactes i partits independents decisius: així quedarien els governs municipals en les comarques valencianes desprès del 28M

Encara que algunes ciutats com Ontinyent, Almussafes o Cullera conserven la majoria absoluta, unes altres que s'han quedat a les portes hauran de triar si governar en minoria o pactar amb partits d'esquerra

Guardar

Mayorías absolutas, pactos entre la izquierda y partidos independientes decisivos : así quedarían los gobiernos municipales en las capitales de comarcas valencianas
Mayorías absolutas, pactos entre la izquierda y partidos independientes decisivos : así quedarían los gobiernos municipales en las capitales de comarcas valencianas

Les eleccions municipals han sacsejat els governs locals de tot el territori nacional després de la cita amb les urnes que es va celebrar ahir diumenge 28 de maig. Així, la nit electoral va ser frenètica i va estar protagonitzada per un canvi al color blau dels populars en l'Ajuntament de València i també el govern autonòmic.

No obstant això, aquest canvi entre blocs no s'ha traduït, de forma generalitzada, en les principals ciutats i capitals de comarques, ja que en tres d'elles es mantenen les majories absolutes; i en altres cinc serà clau el suport d'altres partits a la llista més votada, ja que no han aconseguit en cap d'aquestes cinc localitats la majoria absoluta.

Urnes i paperetes preparades per al 28M
Urnes i paperetes preparades per al 28M

A més, a Carcaixent, Alzira i Requena la clau de la governabilitat la tenen després d'aquests comicis els partits independents. Analitzem com han quedat les alcaldies de les capitals de comarca de la província de València.

Romanen les majories absolutes

Amb l'aparició de nous partits en l'escenari polític, semblava que les majories absolutes estaven forçades a desaparéixer i s'implantaria una nova forma de governar basada en els pactes i les coalicions. Encara així, hi ha tres capitals de comarques en les quals el partit més votat ha aconseguit, a més, la majoria absoluta, per la qual cosa podrà conformar govern en solitari.

És el cas d'Ontinyent on Ens Uneix va obtindre el 28M una àmplia majoria absoluta amb el 53 % dels vots. Encara así, respecte a 2019, la formació encapçalada per Jorge Rodríguez va perdre cinc regidors, encara que no serà obstacle per a revalidar el seu càrrec com a alcalde de la capital de la Vall d'Albaida.

Jorge Rodríguez, alcalde de Ontinyent y candidato
Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent i candidat

Per la seua banda, el PSPV-PSOE d'Almussafes (La Ribera Baixa) també va obtindre majoria absoluta que li permetrà a Toni González iniciar en solitari la seua tercera legislatura. Cullera és un altre dels feus socialistes que mantenen la majoria absoluta després dels comicis municipals. En aquest sentit, Jordi Mayor ha aconseguit una engruixada victòria en aquesta localitat de la Ribera Baixa obtenint 14 regidors, tres més que la majoria absoluta.

Els partits independents inclinaran la balança cap a l'esquerra o la dreta

Carcaixent, Alzira, Requena i Sueca presenten després del 28M un escenari especial en el qual la clau de la governabilitat d'un bloc o d'un altre la tenen els partits independents. Així, a Carcaixent, el Partit Popular s'ha col·locat com a força més votada amb el 26,3 % dels vots. Encara así, Units per Carcaixent ha sigut la segona força política seguida del Partit Socialista. És per això, que aquest partit independent té la clau per a pactar amb el Partit Popular i arribar a la majoria absoluta; o, per contra, unir-se amb el PSPV-PSOE i Compromís i formar una coalició d'esquerres.

En el cas d'Alzira, el partit independent UCIN s'alça com la formació necessària perquè el bloc d'esquerres revalide l'alcaldia en la capital de la Ribera Alta durant quatre anys més. I a Requena el PSOE ha perdut la majoria absoluta, per la qual cosa Mario Sánchez, actual alcalde i número u de la llista socialista (que ha sigut la més votada), haurà de buscar els suports del Partit de Requena i Llogarets per a seguir com a alcalde del municipi.

Mario Sánchez, alcalde y candidato socialista a la alcaldía de Requena
Mario Sánchez, alcalde i candidat socialista a l'alcaldia de Requena

A Sueca, les discrepàncies entre el Partit Socialista, força més votada amb huit regidors, i Compromís, la segona força amb set regidors, fan poc probable un pacte entre aquestes dues formacions. És per això que Dimas Vázquez, que ha quedat lluny de la majoria absoluta d'onze regidors, necessitaria buscar elsí' ' de Sueca per Davant (que ja li va proporcionar el seu recolze en 2019) per a seguir al capdavant del govern municipal.


La coalició com a mètode de supervivència per al bloc d'esquerres

En la resta de capitals de comarques de la província, el Partit Socialista havia governat durant els últims quatre anys, en molts casos, amb majoria absoluta que ha perdut després del 28M. És per això que les llistes més votades hauran d'optar entre governar amb majoria simple o pactar amb formacions d'esquerra com Compromís per a conformar un govern municipal en majoria i de bloc esquerrà.

Per exemple, a Xàtiva, a pesar que el PSOE de Roger Cerdà ha sigut el més votat, necessitarà els suports de Xàtiva Unida per a poder revalidar el seu càrrec com a alcalde. En localitats com Sagunt, Llíria o Gandia la governabilitat en majoria absoluta està marcada per un pacte entre Compromís i PSPV-PSOE. Precisament, en aquestes tres localitats la força més votada ha sigut la socialista, però s'ha quedat a un d'aconseguir la majoria absoluta.

 

Arxivat a:

Destacats