La Generalitat Valenciana ha reafirmat la seua ferma disposició a recolzar els ajuntaments en la complexa gestió de situacions d'emergència. Raúl Mérida, comissionat per a la Recuperació, ha emfatitzat el compromís del govern autonòmic d'“acompanyant-los en cada decisió que han de prendre davant d'una emergència”, una declaració que ha ressonat amb força en el context de les recents catàstrofes naturals, com la DANA.
Estes importants declaracions s'han produït durant la celebració de la comissió mixta Generalitat-Govern central sobre Emergències. A esta rellevant reunió han assistit, a més de Mérida, la comissionada del Govern per a la DANA, Zulima Pérez, i el director general d'Emergències i Extinció d'Incendis, Vicente León. També han participat activament alcaldes de diverses localitats que s'han vist greument afectades per la riuada del passat 29 d'octubre, aportant la seua perspectiva directa sobre les necessitats en el terreny.
El suport institucional davant de la soledat municipal
El comissionat Mérida ha posat de manifest la difícil situació que afronten els líders locals en moments crítics. “Som conscients de la soledat que senten molts alcaldes quan han de prendre decisions de tanta incidència en la població, com pot ser el tancament d'instal·lacions municipals, la suspensió de l'activitat lectiva, cultural, esportiva o social que afecten el dia a dia de la ciutadania i que poden resultar clau davant una catàstrofe”, ha assenyalat Mérida. Esta reflexió subratlla la necessitat d'un suport constant i efectiu per part de les administracions superiors.
En este sentit, la Generalitat ha anunciat que ha intensificat els seus esforços per a millorar la preparació i la resposta davant desastres. Basant-se en el marc que oferix la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, el Consell ha treballat en diverses línies estratègiques:
- La millora contínua de la prevenció de riscos.
- L'impuls de l'autoprotecció entre la població i les institucions.
- La planificació detallada de la resposta davant qualsevol eventualitat.
- La intervenció coordinada entre tots els nivells de l'administració.
A més, Raúl Mérida ha destacat l'aposta decidida del Consell per fomentar la formació de la ciutadania, amb un èmfasi particular en els més joves. La meta és que xiquets i adolescents adquirisquen els coneixements i habilitats necessaris per a saber com actuar de manera segura i eficaç davant un escenari de catàstrofe, promovent una cultura de la prevenció des d'edats primerenques.
Els principals riscos a la Comunitat Valenciana
Durant la jornada de treball, la Generalitat ha exposat una anàlisi exhaustiva dels quatre riscos més significatius que històricament han afectat i continuen amenaçant la Comunitat Valenciana:
- Inundacions: Un risc recurrent que s'ha manifestat al llarg dels anys, amb episodis de gran impacte com la recent DANA.
- Incendis forestals: Amb una incidència anual d'aproximadament 500 incendis en la comunitat autònoma, representen una amenaça constant per al patrimoni natural i les zones habitades.
- Risc sísmic: Especialment rellevant en el sud del territori valencià, on l'activitat sísmica requerix una atenció i planificació específiques.
- Transport de mercaderies perilloses: Un risc latent, atés que la major part d'este transport es realitza per carretera, la qual cosa exigix protocols d'actuació i seguretat molt rigorosos.
Instruments de planificació i resposta davant d'emergències
Per fer front a estos desafiaments, la Generalitat ha desenrotllat i ha explicat els diversos instruments d'ordenació que guien l'actuació davant d'una catàstrofe:
- Pla Territorial d'Emergències: Este pla fonamental establix l'estructura i organització dels recursos disponibles per a afrontar emergències en un àmbit territorial determinat, garantint una resposta integral.
- Plans Especials: Dissenyats per a donar resposta a riscos específics que, per les seues característiques particulars, requerixen un instrument de planificació propi i detallat.
- Procediments d'Actuació: Aborden riscos que, si bé necessiten una planificació específica, no estan regulats a nivell estatal. Exemples d'estos procediments inclouen les actuacions davant nevades o incidents en aeroports. Així mateix, la legislació valenciana contempla Procediments d'Actuació Horitzontals, que establixen directrius aplicables independentment del tipus d'emergència.
- Plans Sectorials: Estos plans descriuen la forma que s'organitzen els diferents departaments de les administracions públiques quan les necessitats sorgides durant una emergència exigixen una actuació coordinada. Cada un d'estos plans sectorials té funcions específiques establides en sis àrees clau: Abastiment, Alberg i Assistència, Seguretat, Transports, Carreteres i Sanitat.
La Comissió Mixta d'Emergències, plenament operativa
La constitució del grup de treball d'Emergències de la Comissió Mixta ha marcat una fita important, ja que ha sigut l'últim dels quatre grups acordats entre la Generalitat i el Govern central a conformar-se. Amb la seua posada en marxa, este òrgan, que també inclou grups sobre parcs naturals, infraestructures hidràuliques i salut mental, ha quedat totalment operatiu.
Segons ha manifestat Raúl Mérida, les diverses reunions que s'han celebrat en el marc de la Comissió Mixta han resultat fonamentals per a “pulsar l'estat dels ajuntaments, activar el procés d'escolta sobre les seues necessitats i inquietuds i reflexionar sobre les seues propostes de millora”. Este diàleg constant i la coordinació interadministrativa s'han consolidat com a pilars essencials per a una gestió d'emergències més eficaç i pròxima a la ciutadania.