La secretària autonòmica d'Igualtat i Diversitat, Asunción Quinzá, ha lamentat que el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions no vaja a prorrogar, més enllà de 2025, les ajudes per a les persones desplaçades com a conseqüència de la crisi migratòria provocada per la invasió d'Ucraïna, ja que l'Executiu central considera que són les administracions locals i autonòmiques les que han d'assumir les despeses generades per l'atenció a estes persones.
Segons ha assenyalat la secretària autonòmica, la Generalitat, en "dues ocasions", ha traslladat al Govern central "la situació d'aquestes ajudes i la necessitat de mecanismes que permeten prorrogar el finançament i els fons necessaris per a atendre a les beneficiàries i beneficiaris del règim de protecció temporal afectats per la guerra a Ucraïna i que manquen de recursos econòmics suficients".
Amb més de 42000 persones acollides, la Comunitat Valenciana és la regió del país que més població desplaçada ha rebut des que es va iniciar aquest conflicte bèl·lic.
La secretària autonòmica ha recordat que l'arribada massiva de desplaçats per la guerra va suposar el "desbordament" del sistema d'acolliment dissenyat pel Govern d'Espanya, la qual cosa va provocar que tant la Generalitat com les administracions territorials realitzaren un "sobreesforç econòmic, material i humà" per a prestar assistència a la població procedent d'Ucraïna.
L'objectiu, ha posat l'accent Quinzá, ha sigut "atendre'ls, des de l'inici, i evitar problemes d'integració" posant a la seua disposició serveis públics essencials com l'atenció sanitària, educació per a la població infantil o assessorament en la cerca d'ocupació.
Ajudes directes i finançament de serveis
En total, des de 2022, l'Executiu central ha destinat a la Comunitat Valenciana 20,4 milions d'euros per a finançar prestacions econòmiques directes i per a sufragar les actuacions realitzades per les administracions locals en benefici de les persones desplaçades.
Des d'aleshores, la Generalitat ha tramitat i abonat 8.907 ajudes i ha treballat per a incorporar al mercat laboral a molts dels homes i dones que van fugir del conflicte, la qual cosa ha reduït la seua "dependència de l'assistència social".
No obstant això, ha assenyalat la secretària autonòmica, en estos moments "existeixen més de 20.000 desplaçats que segueixen necessitant el suport i l'assistència de l'administració", tant en la cerca d'ocupació com en atenció a les seues necessitats bàsiques.
Per això, i davant l'anunci de l'Executiu central de no prorrogar estes ajudes, el Consell ha expressat la seua preocupació i insisteix en la importància de "continuar assistint a les famílies refugiades que manquen de recursos econòmics suficients", sobretot perquè, a data de hui, la guerra continua i el seu retorn a Ucraïna "no sembla viable".
L'argument del Govern que han de ser els serveis socials autonòmics i locals els encarregats de donar resposta a la situació i l'al·lusió a les mesures de suport financer que ja existeixen, com les rendes mínimes d'inserció de les comunitats autònomes i l'Ingrés Mínim Vital, "xoca de ple amb la infrafinanciación a la qual té sotmesa a la Comunitat Valenciana que, en aquest cas, dificulta fer front a les ajudes de persones vulnerables que han hagut de fugir de la invasió del seu país" ha indicat Quinzá.
Pese a això, ha assegurat, "seguirem en contacte permanent, com hem fet durant tot aquest temps, amb els refugiats i refugiades i amb el cos consular acreditat a la Comunitat Valenciana per a conéixer les seues necessitats, inquietuds i preocupacions, i treballar de manera conjunta per a continuar brindant assistència a les famílies acollides en la regió".