Fira València: el regal sine die de Ribó a la Generalitat

L’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana han firmat un conveni amb el qual el recinte firal passa a ser propietat del govern autonòmic

Guardar

0212_Ribo_amb_Soler_i_Climent_(2) (1)
0212_Ribo_amb_Soler_i_Climent_(2) (1)

La situació econòmica de Fira València, podem dir, que mai ha sigut molt lluïdora malgrat ser una institució centenària i al mateix temps, ser una part molt important per a l'economia valenciana, perquè el recinte firal resulta ser un ens macroeconòmic que sustenta al voltant de 100.143 llocs de treball que factura anualment al voltant de 1.200 milions d'euros, la qual cosa suposa un total del 0,5% del PIB valencià. No obstant això, aquestes xifres, no són prou importants perquè el seu desenvolupament econòmic catapulte aquesta institució econòmica valenciana a la cúspide de les fires europees i mundials més conegudes.

Es pot dir que la institució firal demanava a crits un rescat econòmic, ja que, aquesta institució acumulava un deute de mil milions d'euros, que segons el mateix conseller d'Hisenda, Vicent Soler, "els grans problemes dels deutes de la Fira tenen a veure amb aquella megalomania i mal ús del PP", al que per descomptat, se li ha sumat la pandèmia del coronavirus. No obstant això, el tema del deute es va resoldre ahir definitivament després de la reunió de Ribó, l'alcalde de València, Vicent Soler, conseller d'Hisenda, i Rafa Climent titular d'Economia en el Consell. Així doncs, la reunió concloïa la decisió per totes dos parts de canviar la titularitat de la institució, per la qual cosa a partir d'ara, Fira València passarà de mans municipals a autonòmiques, un canvi que es farà mitjançant una "mutació demanial externa" que no suposarà pèrdua patrimonial per al consistori i que permetrà que la Generalitat, que assumeix el deute de 1.000 milions de la institució firal, tinga la seua titularitat i es faça càrrec del seu ús i manteniment.

L'acord, que es formalitzarà en un conveni que hauran de ratificar els plens del consistori i del Consell, contempla la creació d'una comissió de seguiment, amb representants municipals i autonòmics, per a abordar les "discrepàncies" que puguen donar-se i vigilar el compliment del pacte, però, a més, això permetrà al Consell "optimitzar i dinamitzar les infraestructures objecte de la mutació demanial externa" i li farà complir amb el seu manteniment i amb inversions de millora i modernització. Qualsevol canvi del règim jurídic haurà de tenir informe favorable vinculant municipal per a garantir que la modificació no produeix perjudici patrimonial i determinar si la proposta continua adequant-se a la concessió. Per la part del consistori, aquest no podrà qüestionar les modificacions plantejades per la Generalitat sobre les maneres de gestionar l'activitat firal, que seran competència exclusiva de la conselleria competent, en aquest cas d'Economia.

Aquesta decisió, titllada en l'oposició, com un regal, ja la va rebre qui fora alcaldessa de la capital valenciana durant quasi 24 anys, i és que la senyora Rita Barberá, ja va rebre una proposta de mutació demanial durant la seua alcaldia, però aquesta es va oposar rotundament davant la proposta del president Fabra, del seu mateix partit, el PP, per fer-se amb la propietat, l'ús, explotació, i titularitat de tot el que albergava Fira València.

No obstant això, la complicació de Fira València no és nova, sinó que ens hem de remuntar fins a 2017 per a entendre els inicis de les negociacions per salvaguardar el futur de la institució. D'aquesta manera, en 2017, la cogobernança entre el Botànic i aleshores, el govern de la Nau, ara el Rialto, va portar a la signatura d'un document que portava a una "concessió demanial", la qual cosa finalitzaria amb una "cessió només d'explotació de la institució", una decisió, a priori, acceptada pel PP, ja que amb aquest conveni el consistori continuava sent el titular de la fira i tenia la capacitat de control sobre el qual es feia en el recinte. No obstant això, el rumb del Rialto, en tres anys ha canviat en relació amb aquesta cessió, i el que abans era una concessió demanial ara és una "mutació demanial", que portarà a la pèrdua del consistori sobre la titularitat de Fira València i passarà a estar en mans de la Generalitat. D'aquesta manera, segons l'esborrany de la secretaria de l'Ajuntament de València, proporcionat al Partit Popular, s'especifica literalment que la mutació demanial comporta que els béns "sí que ixen de l'esfera jurídica i econòmica de l'Ajuntament de València".

De la mateixa manera, l'informe definitiu municipal sobre la mutació demanial presentat aquest migdia, ha eliminat una de les clàusules de la reversió, és a dir, de la recuperació de tots els immobles de Fira València a favor de l'Ajuntament. Així, en el que l'esborrany s'estipulava que el conveni finalitzava en 2051, ara, la finalització del termini de concessió ha desaparegut de l'informe, per la qual cosa la concessió de Fira València, es regula sine die, és a dir, sense termini i sense data.

D'altra banda, el primer esborrany d'aquesta mutació demanial suposava l'obligació de la Generalitat de mantenir les clàusules i condicions de la concessió sense prèvia autorització expressa de l'Ajuntament, un altre dels assumptes que no apareixen en l'informe definitiu, i el que podria implicar que el Consell poguera incapacitar al Consistori en relació amb la propietat del recinte firal.

Finalment, després de la reunió de Ribó amb els màxims responsables autonòmics en matèria d'Hisenda i Economia, Vicent Soler i Rafa Climent respectivament, la institució firal valenciana per excel·lència passa a ser gestionada íntegrament per la Generalitat Valenciana, deixant enrere la titularitat del consistori, qui ja no juga cap paper, ni de control ni d'organització sobre Fira València.

Destacats