Els tres mesos de Montón: la seua lluita per la sanitat universal i contra la violència infantil

Guardar

carmen_monton_ep
carmen_monton_ep

Poc més de tres mesos ha durat en el càrrec com a ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, Carmen Montón, qui arribava al ministeri amb l'objectiu de "posar en el centre" de les seues polítiques "a les persones", amb l'experiència que li donava haver sigut durant tres anys consellera de Sanitat Universal i Salut Publica de la Comunitat Valenciana.

Montón, la segona ministra de Pedro Sánchez que abandona el Govern abans d'hora -Màxim Huerta, va renunciar a ser ministre de Cultura hores després de ser nomenat-, en presentar la seua dimissió després de la informació publicada per 'eldiario.es' en la qual assenyala que es van cometre irregularitats en la realització del Màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere, que va realitzar en el curs 2010/201 en l'Institut de Dret Públic (IDP) de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) de Madrid, clausurat després del 'cas Cristina Cifuentes'. A més, La Sexta ha informat aquest dimarts que l'El TFM de Montón conté textos idèntics als d'altres autors.

En matèria de Sanitat, en aquests tres mesos la ja exministra ha tret avant una de les promeses assumides des del seu jurament com a part del Govern, la recuperació de la Sanitat Universal mitjançant un Reial decret, aprovat pel Consell de Ministeris el passat mes de juliol i convalidat pel Congrés dijous passat, i pel qual s'estableix que totes les persones que resideixen a Espanya, amb independència de la seua situació administrativa, puguen ser ateses en el sistema sanitari.

Sobre la taula, per al seu successor queda pendent l'eliminació del copagament farmacèutic als pensionistes, en el 'full de ruta' del Govern i que per a Montón era el següent punt de la seua agenda. El cap de setmana passat, afirmava que amb l'aprovació dels PGE de 2019 el Govern podria acabar amb el copagament per als pensionistes i, així, "recuperar" un dels "drets arrabassats" en l'anterior etapa de govern del PP.

A més, encara que amb temps, estava compromesa a afrontar la futura llei contra el consum d'alcohol en menors; dissenyar una Estratègia Nacional de Salut Mental i un pla integral de prevenció del suïcidi; regular la mort assistida, amb la possibilitat d'obrir el debat de l'eutanàsia; fer un pas més en el control de l'homeopatia, i regular l'ús, autorització i indicació de medicaments per part dels infermers, l'aprovació dels quals estava compromesa per a aquesta tardor.

Entre els temes que Montón deixa pendents en l'àmbit social, destaca la compromesa Llei de Protecció Integral enfront de la Violència contra la Infància. La ministra va anunciar el divendres 7 de setembre que s'obria el període de consultes sobre el text i va avançar que arreplegaria l'abús sexual, la violència a través de xarxes socials i un registre unificat de víctimes però no va concretar altres detalls, com el finançament perquè, segons va assegurar, la tramitació està en una fase molt incipient. De fet, va calcular que el text no arribaria al Congrés abans del segon trimestre de 2019.

A més, Montón ha hagut de bregar amb la problemàtica dels menors estrangers no acompanyats que han arribat a Espanya enguany, uns 10.000, segons estimacions del Govern. Es va reunir amb les comunitats autònomes la setmana passada i els va prometre el repartiment de 40 milions per a l'atenció d'aquests menors entre les autonomies que accedisquen de forma voluntària a solidaritzar-se amb les regions que assumeixen major pes en aquesta atenció: Andalusia, Ceuta, Melilla Madrid i País Basc.

Una de les primeres accions que duc a terme Montón va ser acordar amb les comunitats autònomes treballar en un nou model de repartiment dels fons recaptats a través de la casella de Finalitats Socials de l'IRPF, en el qual s'introduirà la taxa AROPE de pobresa com un dels nous criteris per al repartiment dels fons entre les comunitats.

MONTÓN, UNA DONA DE PARTIT

Carmen Montón Giménez, nascuda a Burjassot (València), és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública des de juny de 2015 en el govern valencià que lidera el socialista Ximo Puig. El nom de Montón sonava entre els possibles candidats a ocupar la cartera de Sanitat en l'Executiu central des del començament.

Llicenciada en medicina per la Universitat Pública de València i màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universitat Juan Carlos I, Montón sempre s'ha mostrat a favor de la derogació del Reial decret 16/2012, com així ho va exposar recentment en un desdejuni organitzat per Europa Press on, a més, va criticar la "molt poca consideració" que la seua antecessora en el càrrec, Dolors Montserrat, estava tenint cap a les comunitats autònomes.

De fet, va recordar que el seu executiu autonòmic estava apostant per la sanitat universal i de qualitat com un "dret" dels ciutadans com, per exemple, les inversions de les inversions en les estructures i tecnologies sanitàries que la Generalitat havia engegat, així com les ajudes al copagament a pensionistes, aturats o famílies monoparentals, entre altres col·lectius; o l'aposta pel sector públic enfront dels models de gestió privada.

Montón va ingressar en les files socialistes l'any 1992 i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat com, per exemple, va ser la portaveu socialista de la Comissió d'Igualtat en el Congrés dels Diputats (2012-2015), la secretaria d'Igualtat de la Comissió Executiva Federal del PSOE (2014-2016) i la secretaria general adjunta del Grup Parlamentari Socialista (2013-2014).

Així mateix, ha sigut vocal de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista. (2012-2014), coordinadora federal de l'Organització Sectorial de Participació Ciutadana del PSOE (2005-2012) i militant del JSE (1992-2007), regidora de Cultura en l'Ajuntament del seu poble natal, Burjassot (1999-2004) i secretària de Moviments Socials i ONG's PSPV-PSOE (2000-2004).

De les iniciatives parlamentàries en les quals ha treballat i de les quals ella mateixa ha reconegut sentir-se "més orgullosa" han sigut la llei que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i la d'identitat de gènere. A més, va ser ponent de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

Dins del Partit Socialista ha format part del Comité Federal i ha sigut coordinadora federal de la Sectorial de Participació Ciutadana PSOE. En la 36º Congrés va ser triada vocal de la Comissió Executiva Federal i responsable de les polítiques d'igualtat en la Secretaria d'Igualtat.

Membre de l'Intergrupo Parlamentari Espanyol sobre Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva, que va coordinar durant el període 2008-2012, forma part també del Fòrum Parlamentari Europeu de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva, des del 2004, i del Programa de Lideratge Polític de l'Institut Aspen. A més, en el 2013, va participar en la Comissió Parlamentària de la CSW de Nacions Unides, com a representant d'aquest fòrum.

Arxivat a:

Destacats