Saber en exactitud quanta pluja va caure en un municipi durant una tromba d'aigua, o certificar la velocitat del vent que va derrocar un arbre en ple carrer: això, que fins ara podia resultar un tràmit complicat per a molts ajuntaments valencians, té des d'ara una resposta directa. La Diputació de València ha formalitzat la seua adhesió a l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), la qual cosa permet que els 266 municipis de la província accedisquen als servicis d'esta xarxa meteorològica de referència en la Comunitat Valenciana.
Una xarxa de més de 800 ulls sobre el territori
AVAMET no és una agència governamental ni una institució pública a l'ús. L'associació va ser constituïda en 2011 amb vocació de cobrir un buit evident: el territori valencià necessitava més punts d'observació meteorològica dels que existien. Hui, la seua xarxa compta amb més de 800 punts d'observació repartits per tota la Comunitat Valenciana, una xifra que contrasta cridanerament amb les 43 estacions de l'AEMET presents en tota la comunitat autònoma. La diferència en granularitat territorial és, senzillament, enorme.
Cada estació proporciona en temps real dades de temperatura, humitat relativa, pressió baromètrica, precipitació acumulada, velocitat del vent, direcció i ratxa màxima del dia. Són, en definitiva, les dades que un alcalde o un tècnic municipal necessita quan el cel es complica i cal prendre decisions ràpides.
Certificats gratuïts per a acreditar danys per fenòmens extrems
L'acord no es limita a l'accés a dades en temps real. Una de les seues prestacions més pràctiques —i amb major impacte directe en la gestió municipal— és la possibilitat de sol·licitar de forma gratuïta certificats meteorològics sobre fenòmens extrems o singulars: episodis de pluges intenses, vents forts o temperatures extremes. Estos documents acrediten oficialment les condicions registrades en una localitat concreta i poden resultar clau per a justificar danys en infraestructures, activar ajudes o recolzar reclamacions administratives.
En un territori que coneix bé el que significa una DANA o un temporal de llevant, disposar d'eixe recolzament documental no és un detall menor. És, en molts casos, la diferència entre aconseguir finançament per a reparar un camí destrossat o quedar-se sense ella.
"Este acord subscrit entre la Diputació i AVAMET serà molt útil per als ajuntaments, perquè la informació meteorològica resulta especialment rellevant per a la gestió municipal i la resposta davant d'episodis meteorològics adversos, com pluges torrencials, temporals de vent o temperatures extremes, a més de constituir una font de dades d'utilitat per a la presa de decisions i el desenrotllament de nous servicis digitals per al territori." - Juan Ramón Adsuara, diputat d'Administració Electrònica de la Diputació de València.
62 estacions pròpies ja integrades en la xarxa
L'adhesió no naix del no-res. Darrere hi ha anys de col·laboració entre ambdós institucions, fruit dels quals la Diputació ha anat instal·lant les seues pròpies estacions meteorològiques en distints punts del territori provincial. Una vegada obtinguda l'homologació, les estacions s'integren en la xarxa col·laborativa d'AVAMET, la finalitat de la qual és tindre un millor coneixement del clima de totes les comarques i poblacions de la Comunitat Valenciana.
Actualment, 62 d'eixes estacions de titularitat de la Diputació ja estan homologades dins de la xarxa d'AVAMET, després de passar els controls de qualitat necessaris per a garantir la fiabilitat de les dades. No és un detall menor: una estació mal calibrada pot oferir lectures errònies que, en una emergència, conduïsquen a decisions equivocades.
El model que planteja este acord té una lògica clara: la Diputació invertix en infraestructures pròpies, les integra en una xarxa ja consolidada i, a canvi, els municipis de tota la província es beneficien de servicis que d'una altra manera estarien fora del seu abast. Amb les dades arreplegades, és possible crear algoritmes capaços de predir amb exactitud un fenomen meteorològic i inclús estudiar l'estat del sol en cada comarca, obrint la porta a aplicacions que van més enllà de la gestió d'emergències: des de la planificació agrícola fins al disseny de servicis digitals adaptats a cada territori. En un context que els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents i intensos en el Mediterrani, comptar amb una xarxa d'observació densa i accessible per als ajuntaments no és un luxe tecnològic; és, cada vegada més, una necessitat de primer orde.