El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat parcialment un recurs interposat per l'Arquebisbat de València contra l'exclusió de l'assignatura de Religió en segon curs de Batxillerat i obliga, per tant, al fet que forme part del bloc de matèries optatives específiques. En la mateixa resolució, l'alt tribunal valencià rebutja ampliar l'oferta d'aqueixa matèria en l'etapa d'ESO.
En una sentència datada el 22 de maig i facilitada aquest dimecres pel TSJ, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa estima un recurs de l'Arquebisbat de València contra l'exclusió de l'assignatura de Religió de les matèries específiques que han d'oferir-se en el segon curs de Batxillerat. La decisió judicial estima parcialment el recurs, perquè denega altres pretensions plantejades pels recurrents com ampliar l'oferta per a augmentar les hores de classe en primer i segon d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).
La sala aplica a aquest contenciós la jurisprudència recent del Tribunal Suprem. Concretament, una sentència de l'11 de juliol de 2018 en la qual alt tribunal es va pronunciar sobre un decret de la Junta d'Extremadura similar al Decret 51/2018 del Consell recorregut, pel qual s'estableix el currículum i es desenvolupa l'ordenació general de l'ESO i del Batxillerat en la Comunitat Valenciana.
Després d'estudiar la norma, la Secció Quarta declara així nul, per considerar-ho contrari a dret, l'Annex V del Decret 51/2018 per no incloure Religió en l'oferta educativa de segon de Batxillerat, contràriament al que estableix la Llei orgànica 2/006.
"ARGUMENTACIONS DESAUTORITZADES PEL SUPREM"
En aquest sentit, els magistrats argumenten que "la defensa de l'Administració ací demandada pràcticament desplega les mateixes argumentacions desautoritzades pel Tribunal Suprem".
"Enlloc del decret, per descomptat no en el preàmbul com hauria sigut pertinent, --incideixen-- apareix complit el mandat contundent i inequívoc recollit en l'article 34 ter.4 de la Llei orgànica 2/2006".Aquesta norma inclou la Religió dins del conjunt d'assignatures específiques que s'han d'oferir als alumnes de segon curs de Batxillerat, perquè aquests trien un mínim de dos i un màxim de tres.
Tant la Llei 2/2006 com el Reial decret 1105/2014 estipulen que l'elecció dels alumnes estarà en funció de la regulació i de la programació de l'oferta educativa de cada administració i dels centres docents. "No obstant això, si es vol entendre aqueixa funcionalitat en el sentit que permet prescindir de la Religió entre les assignatures que són objecte d'elecció, haurà d'explicar-se per què", adverteix el TSJCV.
En canvi, la Sala no troba objecció al fet que la Religió concórrega en l'oferta del mateix curs, segon de Batxillerat, amb altres deu matèries específiques de caràcter optatiu tot i que cap d'elles siga una assignatura de valors, per la qual cosa desestima el recurs en aqueix punt.
La sentència, que pot ser recorreguda, tampoc considera provat que la reducció de les classes de Religió de dues a una hora setmanal en primer i segon de l'ESO, tal com determina el decret qüestionat, "impedisca un tractament suficient de la matèria".
Sobre aquest punt, la sala sosté que aqueixa reducció per si sola no implica "una càrrega lectiva irrellevant" que faça impossible desenvolupar "el programa didàctic coherent i complet d'ensenyament de la Religió Catòlica", precisen els magistrats.