El Jutjat d'Instrucció número 15 de València ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que impute a la vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, pel cas dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada.
Així es desprén de la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el jutge demana al tribunal que cite com investigada a Oltra en veure indicis delictius. Es remet a aquest òrgan judicial davant la condició d'aforada de la consellera.
En concret, en aquest procediment s'investiga el presumpte encobriment dels abusos sexuals que va patir en un centre una menor tutelada a les mans de l'exmarit d'Oltra entre els anys 2016 i 2017.
Després de la condemna, la menor --que va acudir emmanillada al judici contra l'educador-- va denunciar la situació en la qual s'havia trobat durant la tramitació de la causa i des del jutjat es va obrir una nova investigació judicial contra sis funcionaris, la directora i una psicòloga del centre d'acolliment de menors on van ocórrer els fets.
El jutge, després d'escoltar les declaracions d'aquests sis investigats, va decidir imputar a altres cinc persones més: una directora general, una subdirectora general, un secretari territorial, una cap de servei i una tècnic. Un total de 13 investigats.
En aquest moment processal, el magistrat estima que existeixen indicis "racionals, seriosos i fundats" de la participació d'Oltra en els fets investigats i considera que no resulta possible progressar en la investigació sense que la consellera siga sentida com investigada.
Al seu judici, "ens trobem davant un expedient administratiu o una 'informació reservada' indiciàriament ordenat per Oltra, no orientat sinó a desacreditar a la menor i interferir en un procediment penal en curs en el qual el seu marit era l'investigat".
Per a arribar a aquesta concussió, el jutge realitza una sèrie de puntualitzacions. Així, qüestiona, en primer lloc, que des del principi s'haja intentat restar credibilitat a la menor, desemparada i tutelada per la Generalitat; i que les psicòlogues no abordaren amb ella el tema dels abusos --no va ser preguntada pel tema directament--.
També posa de manifest que la Conselleria decidira, "inexplicablement", no derivar a la xiqueta al Servei d'Atenció Psicològica especialitzat per a valorar a víctimes d'abusos sexuals; i que es fera constar en un informe que la xiqueta recorria a la mentida amb freqüència.
Amb aquest "nul bagatge", prossegueix el jutge, a l'efecte d'investigació, es va donar per tancat el tema i es va reposar a l'educador al seu lloc de treball. I només després de tancada "la investigació" se li va demanar la seua versió dels fets.
Això demostra, segons el parer de l'instructor, que no va existir en seu de Conselleria "cap voluntat real" d'esclarir els fets sinó, per contra, d'"ocultar-los", "amb una mera aparença d'actuacions dirigides a esclarir-los".
En aquest punt, el magistrat es realitza diverses preguntes: "Com podien ser esclarits els fets si mai ningú va preguntar a la xiqueta sobre aquests?; Com poden escudar-se professionals experimentats en psicologia en l'argument que no s'aborda el tema amb la menor en les entrevistes amb la mateixa per a no contaminar el seu relat, en espera que siga explorada per algun professional especialitzat en matèria d'abusos sexuals a menors i consentir sense més que la xiqueta no siga explorada per professional especialitzat en la matèria?".
També s'interpel·la: "Per què la xiqueta no va ser derivada a un recurs especialitzat quan aquest existia?; Per què es tracta des d'un primer moment de restar credibilitat a la xiqueta?; Per què sense cap investigació digna de meréixer tal nom es reposa a un presumpte abusador d'una menor tutelada en un servei a cura de menors?; Per què se sol·licita la versió de l'educador sobre els fets una vegada reincorporat al treball?; Si la xiqueta no era creïble, per què es va canviar a l'educador de planta en reintegrar-li al servei?".
I va més enllà. L'instructor es qüestiona també per què ni tan sols es va informar dels fets a la Fiscalia per a la seua constància en l'Expedient de Protecció de la menor. "Les preguntes es formulen a nivell merament retòric i revelen una gestió pels professionals que es qualifica per si sola", postil·la.
"ERRORS D'AQUESTA ENVERGADURA"
El magistrat afirma que tots els professionals que van intervindre en el cas estan "àmpliament qualificats" per a gestionar un assumpte així. Així, entén: "Sempre es podrà adduir que qualsevol pot tindre errors en la seua labor professional, però tots els funcionaris i professionals intervinents, no. No almenys errors d'aquesta envergadura", adverteix.
En resum, des del punt de vista de la investigació, el magistrat assevera que "de cap manera" pot defugir-se que una manera de conducta com aquesta tinguera a veure amb decisions de la màxima responsable de la Conselleria en la qual treballaven els funcionaris.
Però, afig, "no pot negar-se que els fets afectaven de forma molt rellevant a Oltra, i no sols en el pla personal, com és obvi, sinó també en el pla de les seues responsabilitats polítiques davant la manca de qualsevol protocol en la Conselleria per a procedir en supòsits tan greus com el de l'abús sexual continuat d'una xiqueta tutelada i en tant que, per aquesta actuació dels funcionaris al seu càrrec, no van eixir llavors a la llum greus fets, penalment rellevants, atribuïts al seu marit".
"NO HAURIA OCORREGUT RES"
El jutge dedica una part de la seua exposició raonada a una intervenció pública d'Oltra en seu parlamentària en la qual preguntava què haguera passat si haguera actuat d'una altra manera i no haguera mogut ni un dit per a veure què havia fallat o com estava la jove.
"La resposta és simple", li respon el jutge: "No hauria ocorregut res perquè a això ja es dedicava qui per llei té encomanada aqueixa funció, que no és un altre que el jutge d'instrucció una vegada judicialitzades les diligències de la Fiscalia Provincial".
I afig: "I no hauria ocorregut res tampoc si l'expedient s'haguera orientat a veure què havia fallat o a veure com estava la jove. Però el que es va fer va ser ordenar la incoació d'un expedient informatiu dirigit exclusivament a determinar la certesa de les declaracions formulades pels adolescents i conéixer les circumstàncies concretes en què es pogueren haver produït els fets, com consta en el seu enunciat".
Per això, el jutge considera que cal preguntar-se sobre el motiu d'una actuació d'aquesta naturalesa "que efectivament va suposar una investigació que va discórrer en paral·lel a la seguida pel jutjat i que per a l'Audiència, en dictar sentència condemnatòria contra l'educador, sembla emular una sort d'instrucció parajudicial duta a terme per una tècnic jurídica de la Conselleria d'Igualtat". Ara serà el TSJCV el que decidisca si es fa càrrec de la causa i imputa a Oltra o si, per contra, la retorna al jutjat.