El Ple del Consell ha sigut informat aquest divendres de la Liquidació del Pressupost de la Generalitat de l'any 2021, elaborada per la Intervenció General i que reflecteix, al tancament pressupostari, la millora de la major part dels indicadors comptables i, especialment, l'increment continuat des de 2016 de la despesa real del Consell en polítiques socials, inversions i el suport a tota l'activitat productiu.
De fet, la liquidació ha reflectit que en l'últim any, la despesa real del Consell en les polítiques que afecten directament la ciutadania (capítols 1 a 7) -com l'aposta per les inversions, les ajudes econòmiques per a fer front a la crisi de la COVID-19, el reforç dels serveis fonamentals o l'impuls de polítiques de desenvolupament regional com l'ocupació, la lluita contra la despoblació, el turisme, etc- s'han elevat fins a la xifra rècord de 19.525,40 milions d'euros, un increment també rècord del 9,5% respecte a 2020, quan es va situar en 17.831,5 milions d'euros.
En aquest context, en l'últim any el Consell ha augmentat en 1.693,85 milions d'euros la seua despesa real o, cosa que és el mateix, els recursos destinats especialment a la reactivació de l'economia després de la crisi, a garantir la solvència i liquiditat del teixit productiu i, sobretot, a reforçar els serveis fonamentals en les àrees de Sanitat, l'Educació, els Serveis Socials, que han vist incrementat el seu personal, els recursos per a l'atenció més àgil i eficient de la ciutadania, així com les seues dotacions i infraestructures, perquè estiguen totalment al servei de les necessitats de les persones usuàries.
Un increment de despesa real que des de l'arribada de l'actual Consell en 2016 s'ha incrementat en prop de 6.000 milions d'euros en passar de 13.632 milions en 2016 a 19.525 milions en 2021. És a dir, un increment del 43,2% més en els últims sis anys.
Aquest increment al llarg dels últims exercicis ha sigut més pronunciat en termes relatius en la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, amb un increment de 94,5%, en passar de 946,49 milions en 2016 a 1.840,59 en 2021.
Li segueix, en termes percentuals d'increment, la Conselleria d'Educació (homologada amb Universitats) que ha passat dels 4.075,6 milions en 2016 a més de 5.501 milions en 2021, (+35%) des de l'arribada del Consell. Finalment, se situa la Conselleria de Sanitat i Salut Pública, amb una execució en 2021 de 8.467,37 milions en 2021 i un increment acumulat des de 2016 de 1.828,8 milions d'euros, un 27,5%.
A més, cal destacar igualment el creixement d'altres programes clau en el desenvolupament de la política social del Consell com la política d'Habitatge, que des de 2016 s'ha incrementat un 207,9% en passar dels 62,36 milions d'euros als prop de 192 milions; així com el foment de les polítiques actives d'ocupació a través de Labora, el creixement de la qual s'ha situat en el 264,3%, aconseguint en 2021 la xifra rècord de 428,1 milions d'euros.
Resultat pressupostari
A conseqüència d'aquest increment de la despesa per a consolidar un Estat del Benestar reforçat en la Comunitat Valenciana i afrontar la recuperació econòmica post pandèmia en les millors condicions, el resultat pressupostari no financer (capítol 1 a 7) s'ha situat en 2021 en -2.042,52 milions d'euros.
El resultat és fruit del creixement dels ingressos en un percentatge menor al de les despeses, atés que han crescut en l'últim exercici en 1.457,49 milions d'euros (9,09%) enfront dels 1.693,85 milions d'euros d'increment de la despesa per a fer front al segon any de pandèmia, reflectint una vegada més l'infrafinançament valencià per a fer front a uns serveis públics fonamentals de qualitat i que s'aproximen als de la mitjana espanyola.
Per part seua, el Resultat Pressupostari Ajustat, que reflecteix la diferència entre la totalitat dels drets reconeguts nets en l'exercici i les obligacions reconegudes netes en el mateix període, s'ha situat en 2021 en 718,17 milions (un 30,08% més que en 2020), ja que s'imputa un increment dels passius financers derivats d'operacions d'endeutament pel FLA, així com altres operacions de finançament.
Cal destacar que el Resultat Pressupostari Ajustat experimenta una tendència de millora continuada en els últims tres anys. Així, si 2019 aconseguia els -842,4 milions, en 2020 es van deixar arrere les xifres negatives i era ja de 552,1 milions i en 2021 de 718,2 milions.
Prop de 1.000 milions més en ajudes
Pel que respecta a les obligacions reconegudes netes (o pressupost de despeses), la Generalitat ha tancat l'exercici amb una execució total de despesa financera i no financer (Capítols 1 al 9) de 27.773,55 milions d'euros, un 6,66% més que en 2020, sent especialment destacable en el segon any de pandèmia, en el qual s'ha iniciat la recuperació econòmica, l'augment d'un 46,88% de les inversions directes i indirectes, fins a obtenir els 1.503,56 milions d'euros, 480 milions més que en 2020.
Aquest increment, que ha elevat l'execució dels Capítols 6 i 7 fins al 66,69%, ha estat motivat especialment per l'augment significatiu de les transferències de capital (Capítol 7) a ens, empreses i altres administracions per al desenvolupament de noves inversions i infraestructures, millores en equipaments o adquisició de nous actius que contribuïsquen a la reactivació econòmica i a la transformació del model econòmic. En concret, el Capítol 7 s'ha incrementat un 79,05% en passar dels 535,9 milions de 2020 als 959,7 de 2021.
En termes absoluts, no obstant això, destaca el major volum concedit d'ajudes i subvencions a persones, entitats i empreses per a fer front als efectes econòmics i socials de la pandèmia, però també per a la millora de l'ocupació o la gestió de les polítiques socials, ja que el Capítol 4 de transferències corrents ha experimentat un creixement de 895 milions d'euros respecte a 2020, la qual cosa reflecteix que en el segon any de pandèmia les ajudes, entre les quals es troben els plans Resistir i Resistir Plus, s'han incrementat en quasi 1.000 milions d'euros (15,88%) fins als 6.529,13 milions d'euros, amb un grau d'execució del 92,24%.
De fet, millora l'execució pressupostària de pràcticament tots els capítols, a excepció del Capítol 3, despeses financeres, que continua amb la seua tendència descendent i en l'últim exercici ha disminuït en 81 milions més, ( -17,07%). Així, també és significatiu l'augment de les despeses de personal (Capítol 1), que durant el segon any de la pandèmia s'ha incrementat en 360 milions, un 5,45% més que en 2020, principalment per Sanitat; Educació i Serveis Socials que han motivat que la despesa en personal frec per primera vegada els 7.000 milions (6.962,27 milions).
Creixement d'un 375,76% de les transferències rebudes
Quant als drets reconeguts nets (o Pressupost d'Ingressos), s'aprecia un increment en 2021 respecte a l'exercici 2020 de 1.457,49 milions, un 9,09% més. Aquest increment és especialment significatiu en les transferències corrents (aportacions directes) i les transferències de capital per al desenvolupament i posada en marxa d'inversions i de béns equipe, que en el seu conjunt s'han incrementat en 1.221,11 milions.
En concret, i amb l'objectiu d'impulsar la reactivació econòmica post COVID-19, garantir la solvència empresarial i fomentar la transformació del model econòmic, però també per a assegurar el desenvolupament de les polítiques socials fonamentals com la Sanitat, l'Educació i els Serveis Socials, la Generalitat ha rebut un total de 3.494,6 milions d'euros de transferències corrents (Capítol 4), un 25,52% més que en 2020 i 646,50 milions per al desenvolupament d'inversions (Capítol 7) enfront dels 135,88 milions de 2020, és a dir, un 375,76% més de recursos en només un any.
Aquests recursos procedeixen tant de l'increment dels recursos del sistema de finançament, com de l'augment de les transferències ordinàries del Govern, però especialment dels recursos transferit dels fons europeus ordinaris (Feder i FSE), les primeres transferències del Mecanisme de Recuperació i Resiliència del Next Generation (MRR), així com per al fons de solvència empresarial, el conegut com Resistir Plus.
No obstant això, sí que s'ha registrat un descens per tercer any consecutiu del capítol 3, el relatiu a taxes, preus públics i altres ingressos i, en concret, en l'últim exercici ha reduït el seu volum en 47 milions d'euros.
En relació als passius financers, l'increment de l'endeutament de la Generalitat en l'exercici 2021 s'ha xifrat en 3.166 milions, en la seua major part procedent del FLA, però també dels recursos avançats pel Govern amb el FLA-React perquè les CCAA puguen dur a terme les actuacions finançades per la UE fins a la seua posterior certificació i pagament.
Romanents de Tresoreria
El Romanent de Tresoreria, per part seua, experimenta una millora de 935,7 milions (36,8%) en 2021 en passar de -2.542,9 milions en 2020 a -1.607,1 milions aquest exercici, motivat especialment per l'increment dels fons líquids.
En concret, s'han vist incrementats en 1.712 milions en 2021, (un 320,4%) pel fet que en aquest apartat es comptabilitzen els fons que ha transferit l'Estat a la Comunitat Valenciana a través del MRR, del REACT i del Pla Resistir Plus.
L'Import afectat del Romanent de Tresoreria ascendeix a 620,5 milions d'euros i es corresponen amb les desviacions de finançament positives acumulades que podrien servir, en el seu cas, per a finançar la incorporació de romanents en l'exercici 2022 com les corresponents al Pla PIP (67,8 milions), sentència Torres Gemelas de Benidorm (70,8 milions), ajudes d'habitatge (85,2 milions) o altres despeses amb finançament afectat com la iniciativa Jessica (2,5 milions) o inversions per adquisicions d'habitatge (0,12 milions).
El saldo de dubtós cobrament per la seua part s'ha reduït un exercici més i ja se situa en 210,9 milions d'euros un 10,32% menys que en l'últim exercici.