Cinc setmanes de vaga indefinida en l'ensenyament públic valencià i onze meses de negociació després, la Conselleria d'Educació i els sindicats docents han aconseguit acostar postures en tres blocs estratègics: la reducció de la burocràcia, les infraestructures educatives i la baixada de les ràtios a les aules. No hi ha hagut firma encara, però els avanços són els més significatius des que esclatà el conflicte el passat 11 de maig.
Una jornada "productiva", però sense rúbrica definitiva
La consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, qualificà l'última jornada negociadora de "productiva i amb avanços significatius en distints àmbits estratègics". La reunió, onzena des de l'inici de les aturades, conclogué sense cap firma oficial. Les centrals sindicals majoritàries supeditaren qualsevol rúbrica definitiva a l'aval dels seus respectius òrgans de govern —CSIF i ANPE— i a la consulta de les bases del professorat en el cas de STEPV, CCOO i UGT. La Conselleria enviarà un nou document amb les aportacions sindicals perquè els representants tinguen temps d'analitzar-lo abans de la pròxima mesa, convocada per a este dijous.
"Hem constatat que el Consell està negociant i assumint propostes dins d'un marc raonable i responsable" - Carmen Ortí, consellera d'Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana
Els portaveus sindicals coincidiren que l'últim esborrany remés pel Consell millora "notablement" les propostes inicials de l'Administració, especialment en matèries clau com les infraestructures, la simplificació burocràtica o la baixada de les ràtios d'alumnes per aula, encara que matisaren que encara no cobrix el total de les demandes dels docents. No obstant això, persistixen "línies roges" que allunyen el consens definitiu: STEPV, CCOO i UGT han denunciat l'"immobilisme absolut" del departament en matèria lingüística, un bloc que consideren completament "bloquejat".
Menys papers, més temps per a ensenyar
El primer tema abordat, la burocràcia, va ser el que va generar major consens entre la Conselleria i les organitzacions sindicals. La consellera va reconéixer que el professorat s'ha vist "molt ofegat per la càrrega de paperassa" derivada de normatives dels últims anys. Per a donar resposta a esta demanda històrica del col·lectiu docent, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ja ha publicat el tràmit d'informació pública del projecte Simplifica Educa, una iniciativa orientada a reduir eixa càrrega administrativa a l'aula.
En paral·lel, s'ha tramitat a consulta pública l'ordre reguladora de l'horari del personal docent en els centres públics no universitaris. Entre les millores contemplades figuren la implantació de sis dies de lliure disposició, la reducció de l'horari laboral i el reconeixement del dret a la desconnexió digital del professorat. Una mesura que, en l'era dels grups de WhatsApp escolars i els correus nocturns, resulta més necessària que mai.
Un pla d'infraestructures amb números concrets
En el bloc d'infraestructures, la Conselleria ha incorporat el compromís per escrit de prioritzar l'eliminació de les aules prefabricades en tots els seus plans d'inversió, i ha acceptat adjuntar un annex tècnic que detalle l'estat d'execució de les obres de reconstrucció en els centres afectats per la DANA. Ortí també va avançar la redacció d'un pla director dissenyat per a facilitar el confort tèrmic a les aules, adaptant-se a les diferents casuístiques geogràfiques i estructurals de la xarxa escolar valenciana.
El denominat Pla Edu Clima preveu una inversió de 140 milions d'euros fins a 2029 per a climatitzar el 100% dels centres educatius de la Comunitat Valenciana. El pla pluriennal per al període 2026-2029 contempla, en total, una inversió de 1.410 milions d'euros, destinada a actuacions de construcció, reforma i modernització d'instal·lacions.
La proposta més ambiciosa: 3.338 milions i quasi 8.000 docents nous
El marc econòmic que sustenta tota la negociació és d'una magnitud sense precedents en la història educativa recent de la comunitat. La Conselleria d'Educació va presentar una proposta de 3.338 milions d'euros que, segons l'Administració autonòmica, supera les pròpies demandes sindicals. Entre els seus pilars, es planteja una reducció de les ràtios fins als nivells més baixos de la història de la Comunitat Valenciana i la incorporació de 7.742 nous docents en els pròxims anys.
En l'àmbit retributiu, la proposta ha evolucionat des dels 75 euros mensuals inicialment plantejats fins a una oferta final de 200 euros al mes per a tot el professorat, amb una clàusula de revisió vinculada a l'IPC per a preservar el poder adquisitiu. Des d'Educació sostenen que es tracta de la millora salarial més important plantejada per a la comunitat educativa valenciana en quasi dos dècades. Un acord salarial parcial va ser firmat el passat 25 de maig per ANPE i CSIF, i la Conselleria ha oferit afegir una addenda perquè la resta d'organitzacions sindicals puguen sumar-se.
El dijous, el dia clau
La Conselleria d'Educació i les organitzacions sindicals tancaren este dilluns les negociacions en tres blocs estratègics —reducció de la burocràcia, infraestructures i ràtios escolars— en el marc d'una maratoniana jornada de mesa sectorial que coincidix amb l'inici de la cinquena setmana d'aturades en l'ensenyament públic no universitari valencià. Malgrat els significatius avanços reconeguts per les parts, l'encontre va concloure sense cap firma oficial. La pròxima cita del dijous serà, previsiblement, el moment de la veritat: un escenari que cada sindicat haurà de mostrar les seues cartes i decidir si els avanços aconseguits són suficients per a posar fi a una vaga que ja acumula més de vint jornades lectives perdudes i que afecta desenes de milers de famílies valencianes.