La Conselleria d'Economia Sostenible estudiarà detingudament l'informe de l'Advocacia de la Generalitat que rebutja la seua proposta per a refundar Fira València i IFA com a corporacions privades de dret públic, sota la tutela de la Generalitat, i analitzarà el document en "cerca de solucions" per a la situació del recinte firal.Des del departament que lidera el conseller Rafa Climent acaten la decisió de l'Advocacia, encara que "difereixen" en algunes de les seues conclusions i admeten "una mica de frustració" perquè no s'haja pronunciat abans sobre algunes qüestions que porten ja anys debatent-se, segons han explicat fonts d'aquest departament a Europa Press.En el seu informe, l'Advocacia de l'Administració autonòmica es basa en jurisprudència del Tribunal Constitucional per a argumentar que la Generalitat "no seria competent per a constituir i regular l'organització i funcionament d'una Corporació de Dret Públic, al marge del dret estatal".No obstant això, per a l'àrea Economia "no pot ser que l'absència de regulació bàsica impedisca que ho regulen les CCAA i en aquest cas no hi ha regulació de corporacions de dret públic, simplement està la regulació de les cambres de comerç".L'Advocacia indica així mateix que l'eventual configuració de les fires com a Corporacions de Dret Públic, actuant com a organitzacions d'interés professional i econòmic, en el marc del comerç interior, "es tracta d'una regulació que, en principi, està vedada a l'instrument jurídic del Decret llei, segons l'article 86 CE".A més, considera que tampoc es compleixen els requisits d'"extraordinària i urgent necessitat" perquè la proposta d'Economia es tramite com Decret llei. Cal recordar que la idea era que, posteriorment, es ratificara en Les Corts amb les aportacions que es consideraren.Segons l'Advocacia, la transformació de Fira en corporació de dret públic "no afectaria realment l'activitat firal, en el sentit que aquesta activitat ve prestant-se amb normalitat amb l'actual naturalesa jurídica, com a associació d'utilitat pública", per la qual cosa la motivació de la urgència no és "suficient".Respecte a aquesta qüestió, en Economia admeten que ja eren coneixedors que la tramitació com Decret llei era "complexa" però recorden que per això mateix van exposar que després hauria de ser ratificat en Les Corts com a projecte de llei. En tot cas, accepten que ara caldrà anar a una "tramitació més lenta" i mentrestant, Fira continuarà com fins ara.
COL·LABORACIÓ VS DUPLICITAT
D'altra banda, el text de l'Advocacia assenyala que no es pot incórrer en "duplicitats" respecte a les Cambres de comerç en virtut de la legislació bàsica estatal i creu que s'han d'eliminar aspectes que la identifiquen amb una administració pública i com a part del sector públic, quan en realitat es tracta d'una entitat associativa de base privada.Ací, l'àrea d'Economia "difereix" i assegura que "no hi ha una llei que diga que no pot haver-hi dues entitats que incidisquen en el mateix aspecte. Segons argumenten existeixen diverses cambres de comerç, a més del Consell de Cambres i Cambra Espanya i totes elles "col·laboren des de diferents nivells de competència", com podrien fer les fires en aquest cas, el paper del qual en la internacionalització de l'economia "és inqüestionable".
"QUALSEVOL SOLUCIÓ PASA PER LA DESAPARICIÓ DEL DEUTE"
Quant a la seua situació financera, l'Advocacia considera que a l'efecte de resoldre els problemes actuals de Fira València i IFA, --amb un deute de 474 milions i 76 milions respectivament, que figuren en un compte creditor en favor de la Generalitat, després que aquesta es subrogara el seu deute-- l'Advocacia assenyala que per a garantir la seua viabilitat financera futura, ha de tindre's en compte que com a corporacions de dret públic tindrien naturalesa jurídic-privada i per a la Generalitat serien un tercer de caràcter privat.En conseqüència, la Generalitat no podria utilitzar fórmules com el contracte-programa, ni cedir-li o adscriure-li sense més les instal·lacions firals que són de la seua pertinença, havent de subjectar-se als procediments previstos en la Llei 14/2003 de Patrimoni de Generalitat; i estaria limitada en el seu finançament pel dret de la competència i els limites derivats de les ajudes d'Estat. En definitiva, "no sent les institucions firals part del sector públic, els mecanismes per a col·laborar en la seua viabilitat financera, no podran ser els que la llei preveu per a les AAPP", remarca.Des d'Economia recorden que ja van dir que la seua proposta no resolia el problema del deute i instaven Hisenda a cancel·lar el compte creditor. L'informe, lamenten "diu que no, però no dóna solucions" i creuen que Hisenda haurà de dir com solucionar el problema del deute, "perquè qualsevol solució passa per desaparició del deute".Si al final, la solució és optar per crear una empresa pública, com plantejaven des de la Conselleria d'Hisenda recentment, des d'Economia lamenten que no ho haja plantejat abans, atés que és un debat que va arrancar en 2016 i segons recorden, era l'àrea que dirigeix Vicent Soler la que es negava llavors.Finalment, com a "possible solució" l'Advocacia de la Generalitat planteja la figura del "consorci administratiu" que formaria part del sector públic segons la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, amb participació tant de les AAPP com del sector privat, i mantenint la seua activitat mercantil, com a forma cooperativa entre una Administració Local i altres Administracions i entitats privades.Sobre aquest tema, en el departament d'Economia recorden que era una cosa que ja havien proposat "per activa i per passiva" i "si no s'ha fet és perquè per a això han de voler els ens consorciats, i en data de hui, ni la cambra ni l'Ajuntament estaven disposats sobretot tenint en compte l'existència del deute", han conclòs.
