'La mujer que mueve el mundo con sus sueños, de ilusiones va pintando los empeños'. La música ha posat una vegada més el colofó a un Feminari que es consolida com una de les senyes d'identitat de la Diputació de València, una corporació feminista que fa una dècada va apostar per recórrer el "camí compartit" cap a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. A la celebració es van sumar Isabel García i Eli García, antecessores de la vicepresidenta Natàlia Enguix com a diputades d'Igualtat i impulsores al costat de la mateixa Enguix "d'una delegació que deu anys després manté la voluntat política de continuar avançant".
En paraules d'Enguix, "no va resultar senzill transformar les polítiques públiques des d'una mirada feminista, justa i humana, però gràcies a la determinació de les anteriors diputades i dels presidents que han estat estos anys al capdavant de la institució hem aconseguit impulsar els plans d'igualtat en els municipis; crear una Xarxa d'ajuntaments i mancomunitats contra la Violència de Gènere que arriba a més del 90% de la província; visibilitzar a la dona rural; i organitzar certàmens i fòrums com el Feminari per a abordar els nous reptes del moviment feminista".
'La mujer que mueve el mundo con sus manos no descansa ni tiene calendario', cantava la valenciana Sole Giménez amb l'acompanyament del piano en l'escenari del centre cultural la Petxina. I això és el que ha fet estos anys l'àrea d'Igualtat de la Diputació, "un treball incansable per a implantar unes polítiques que per a alguns suposaven una imposició", recorda Natàlia Enguix, qui assenyala que la Igualtat "s'aprén exercint-la, com fan hui els alcaldes, alcaldesses, regidores i tècniques de cada ajuntament".
'La mujer que mueve el mundo tiene mil deseos por cumplir, entre ellos el de ser feliz'. Com a exemple, la vicepresidenta ha posat "la implicació, professionalitat i sensibilitat de les tècniques d'Igualtat que han passat i seguixen en la Diputació, que són el motor, moltes vegades silenciós, que ha permés avançar cada pas i arribar a cada meta". Tampoc s'oblida de "les associacions de dones a les quals la Diputació va decidir obrir la porta i que col·laboreu amb nosaltres compartint la vostra capacitat de reflexió i treball". 'La mujer que mueve el mundo con sus ojos, ve tan solo la vida de reojo...'
Contra la 'farda' queer
El huité Feminari ha viatjat a l'origen del feminisme per a entendre els reptes actuals i afrontar de la millor manera un futur marcat per amenaces com la prostitució, els ventres de lloguer, la violència sexual, la polarització del populisme en les xarxes socials que desestabilitza l'agenda feminista i el discurs queer, rebutjat de manera unànime per les ponents. Si en la jornada matinal va ser l'escriptora Rosa Cobo la que va qualificar el queer com "un suflé que està baixant i perdent força, que mai ha sigut un moviment feminista", ja a la vesprada va ser la filòsofa i teòrica feminista Luisa Posada la que va parlar de "farda que no pot distraure'ns d'una agenda feminista repleta de temes pendents".
Luisa Posada va tornar als anys noranta per a situar el naixement de la teoria queer que s'ha convertit "en el principal qüestionament de la dona com a subjecte polític del feminisme. La filòsofa no compartix les teories post feministes sorgides arran de l'obra 'El gènere en disputa' de Judith Butler, l'estatunidenca que va proposar que tota identitat és normativa i excloent i la va aplicar a la dona. "El resultat ha sigut una coalició de posicions confuses que defensen que el sexe no és una cosa naturalment donada sinó construïda culturalment, i que es poden tindre tantes identitats sexuals i de gènere com es desitge".
'La mujer que mueve el mundo tiene mil colores en la piel y mil dolores en su ser'. Per això és important, com proposa la doctora en Dret Tasia Aránguez, "no deixar-se distraure per eixes modes que tracten d'imposar homes que se senten enfront d'un cartell que posa 'nosaltres'". "El moviment feminista continua lluitant per l'emancipació de la dona perquè continua existint el patriarcat, de la mateixa forma que el moviment obrer ha lluitat des de la seua aparició pels drets dels treballadors. La dona és l'únic subjecte polític possible del feminisme, i això hem de tindre-ho molt clar".
La veu tranquil·la del feminisme
És el feminisme un mur de contenció enfront de l'odi i el totalitarisme? El suggeridor títol de la taula moderada per la periodista Isabel Olmos no va defraudar en l'obertura vespertina del Feminari, amb la filòsofa hispanoargentina Alicia Puleo, la cineasta i escriptora Letizia Dolera i María Martín Barranco, especialista en llenguatge inclusiu, com a protagonistes. Va ser precisament María Martín qui va considerar que per a combatre el soroll d'eixos totalitarismes "no fer-ho amb més soroll", i va proposar "desmarcar-nos d'eixos debats i idees que ens imposen per a proposar la veu tranquil·la del feminisme, que hui és l'únic moviment actiu contra el totalitarisme i per això és atacat per a silenciar-lo". "Hem de mantindre la calma i les nostres ferramentes tradicionals enfront de la perversió del llenguatge per a canviar els conceptes feministes i afeblir la nostra consciència", afig Martín Barranco.
Per part seua, Alicia Puleo va reforçar eixa idea de tindre paciència enfront dels discursos que tracten d'erosionar la lluita feminista dels últims tres segles: "enfront d'una realitat tan antiga i arrelada com el patriarcat, els resultats no són tan ràpids com ens agradaria, però és molt important continuar avançant i no abandonar eixa lluita per a consolidar els resultats".
'La mujer que mueve el mundo con su boca no se deja amilanar por la derrota'. Eixa va ser l'actitud de la cineasta Letizia Dolera, autora del llibre 'Morder la manzana: la revolución será feminista o no será', qui es va negar a donar per perduda la batalla per abolir la prostitució, malgrat les notícies que desanimen per a insistir en l'intent. "Les notícies que cada dia ixen en els mitjans són descoratjadores, i també que s'invertisca tres vegades més del que ha costat una pel·lícula com 'Anora', que blanqueja la prostitució, en difondre el seu missatge, però cal seguir".
En opinió de Dolera, "vivim en el món de l'emoció i la recompensa ràpida, on un adult amb inquietuds culturals i socials consumix cinc hores de mòbil al dia i la meitat dels joves entre set i deu hores, enfront d'un pensament crític com el feminista que necessita reflexió i lectura". Per més obstacles que trobe el feminisme, la conclusió de Sole Giménez convida a l'esperança: "el món el movem cada dia moltíssimes dones que fan tant pels altres i tan poc per elles".