El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat hui el Decret llei 7/2024, de 9 de juliol, del Consell, de simplificació administrativa de la Generalitat, que introduïx els canvis normatius necessaris per a impulsar una transició energètica justa, fiable, accelerada i competitiva, sense prescindir de la seguretat jurídica, la protecció del medi ambient i procurant que els beneficis de les renovables revertisquen també en les comunitats locals.
L'objectiu prioritari del Decret és simplificar, agilitzar, reduir i aclarir la tramitació administrativa necessària per a l'autorització d'esta mena de projectes, ja que tal com ha explicat la consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, "és urgent i inajornable revertir la situació de la Comunitat Valenciana en l'àmbit de les renovables". Per part seua, la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, ha remarcat que l'objectiu és que es puguen desenvolupar estos projectes "compatibilitzant el desenvolupament econòmic amb la protecció del territori".
En este sentit, l'aplicació de l'anterior marc normatiu, el Decret llei 14/2020, aprovat per l'anterior Govern, ha sigut "clarament insuficient" i com ha detallat Montes ha tingut com a efecte "retards i barreres que ens han portat a estar en la cua en energies renovables i posant en risc a les empreses promotores d'energies renovables, que han depositat garanties econòmiques en importants sumes i han invertit multitud de recursos".
A tancament de 2023, el grau d'avanç de la transició energètica cap a fonts d'origen renovable "continuava sent ínfim, amb greus retards en les tramitacions de projectes a causa de barreres burocràtiques, tràmits superflus i enfocaments normatius contraproduents i incoherents amb els objectius fixats per la mateixa Generalitat", ha afegit.
Així doncs, amb les modificacions introduïdes es promou una millora de la qualitat sistemàtica de la norma, aglutinant tota la normativa relativa a instal·lacions renovables i reduint el fraccionament normatiu en diferents disposicions, així com reordenant unes certes disposicions que resultaven molt confuses.
Priorització de zones per a energies renovables i protecció del territori
El decret establix en el 10% el percentatge d'ocupació màxima de Sòl no Urbanitzable de cada municipi que pot utilitzar-se per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques i inclou, així mateix, com a ús admés les instal·lacions de biogàs i biomassa. L'anterior normativa es limitava a establir el 3% únicament per a les plantes estatals sense cap referència a les autonòmiques.
A més, establix una compatibilitat urbanística general en tota mena de sòls per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques, excepte quan el plantejament territorial o urbanístic prohibisca expressament l'ús d'instal·lació fotovoltaica en un determinat àmbit i quan l'àmbit a implantar la instal·lació fotovoltaica siga un dels regulats en l'art. 9.4 (Xarxa Natura 2000, Zones especials de conservació, Zones d'especial protecció per a les aus, reserves naturals, parcs naturals, i paisatges protegits).
El percentatge d'ocupació màxima podrà ser major en el cas dels de Projectes d'Interés Autonòmic (PIA) i declaracions de projectes i àmbits com a prioritaris energètics (DPE), si així ho determina la Conselleria de Territori. En esta mena de projectes es podrà avaluar, cas per cas, la no aplicació de la impossibilitat d'implantar la instal·lació si el planejament municipal prohibix l'ús o se situa en els àmbits de l'article 9.4.
Igualment s'establixen nous criteris relatius a la implantació de les instal·lacions d'energia renovable, prioritzant aquells emplaçaments que permeten o contribuïsquen a la dinamització de l'activitat agrícola en el seu entorn, així com aquelles instal·lacions capaces d'obtindre un aprofitament múltiple del sòl, combinant generació d'energia elèctrica amb alguna activitat agrària.
També s'incorpora un criteri relatiu a la priorització d'implantació en sòls agraris abandonats, infrautilitzats, poc productius o amb estructures d'explotació de viabilitat limitada i elimina, per innecessària, la restricció i criteris d'implantació en sòls cartografiats per l'Institut Cartogràfic Valencià pel seu valor agrològic, ja que ja existixen mecanismes urbanístics suficients per a protegir els sòls agrícoles si consideren que tenen valors que meresquen protecció.
La participació de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori en el procediment d'autorització de les instal·lacions de competència estatal (més de 50 MW) es durà a terme dins del tràmit de llicència urbanística municipal. El compliment dels criteris i regles establits en el DL-14/20 es verificarà en este tràmit municipal, mitjançant l'emissió d'informe preceptiu i vinculant per l'òrgan competent de la Generalitat en matèria d'ordenació del territori i paisatge.
S'establixen nous criteris relatius a la implantació de les instal·lacions d'energia renovable. En este sentit, es prioritzaran, per exemple, aquells emplaçaments que permeten o contribuïsquen a la dinamització de l'activitat agrícola en el seu entorn; igualment, es prioritzarà la implantació d'aquelles instal·lacions capaces d'obtindre un aprofitament múltiple del sòl, de manera que es combine la generació d'energia elèctrica amb alguna activitat agrària.
Agilitació de la tramitació
Juntament amb la sol·licitud del certificat de compatibilitat urbanística, el promotor haurà de presentar davant l'ajuntament un informe justificatiu sobre el compliment dels criteris d'ubicació de la central fotovoltaica i l'ajuntament emetrà un informe, que inclourà una valoració favorable o desfavorable, podent introduir qualsevol qüestió que considere rellevant que siguen de la seua competència, especialment sobre el seu planejament urbanístic. Transcorregut el termini d'un mes des de la petició sense que l'ajuntament s'haja pronunciat, es continuarà amb el procediment.
Després de l'informe preceptiu i vinculant de l'òrgan competent en matèria de territori i paisatge, la Generalitat decidirà el lloc definitiu d'implantació de la instal·lació, donant la possibilitat als ajuntaments d'al·legar qualsevol argument urbanístic, territorial, sectorial o agrològic, que seran tinguts en compte per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori.
A més, el Decret aclarix que cap instal·lació fotovoltaica situada en Sòl no Urbanitzable està sotmesa a Declaració d'Interés Comunitari (DIC). D'altra banda, el Decret llei establix la Declaració Responsable com el sistema d'autorització per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum domèstic en edificacions legals situades en Sòl no Urbanitzable.
S'establix que la Declaració Responsable serà el sistema d'autorització per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum en edificacions legals situades en Sòl no Urbanitzable. L'autorització de les instal·lacions d'emmagatzematge energètic estand-alone a través de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica seguiran els mateixos tràmits que una instal·lació fotovoltaica. A partir d'este moment, estes instal·lacions són un ús permés en Sòl no Urbanitzable, i la seua autorització es realitzarà conforme al procediment establit en el DL-14/20 per a qualsevol altra instal·lació fotovoltaica.
Reducció de barreres econòmiques
Respecte a les empreses promotores, la quantia de la garantia econòmica per a assegurar l'obligació de desmantellament de la central fotovoltaica i de restauració del terreny i entorn afectats passa d'un mínim del 5% del pressupost d'execució material del projecte tècnic a un màxim del 3% sempre amb un mínim de 20.000€/Mwp (megavat pic). També establix reduccions del cànon aportat pels promotors als ajuntaments en determinades circumstàncies.
Així mateix, s'elimina l'obligatorietat d'acreditar la disposició efectiva de recursos econòmics i financers per a executar el projecte abans de l'atorgament de les autoritzacions administratives i considera la disposició dels avals garantia suficient acreditar este punt.
El decret elimina la prohibició de transmetre les autoritzacions concedides fins a l'obtenció de l'autorització d'explotació i l'obligatorietat de dissenyar les línies d'evacuació amb una capacitat del 200% a les línies on més del 50% és aèria i s'augmenta la perduda de potència total al 5% de la potència instal·lada.
L'objectiu és permetre que siga la ubicació més idònia aquella en la qual haja de situar-se la instal·lació fotovoltaica i no la més pròxima. Així mateix, es fomenta l'ús de les línies soterrades, de menor impacte, sense el perjuí del sobredimensionament.
Les subestacions elèctriques associades, així com les línies elèctriques de connexió i evacuació fins a la connexió a la xarxa de transport o distribució tindran consideració de central fotovoltaica i, per tant, s'autoritzaran d'acord amb el Decret llei 14/20.
El text obri passe a les noves tecnologies d'emmagatzematge, en incloure les instal·lacions d'emmagatzematge energètic estand-alone a través de bateries electroquímiques o amb qualsevol tecnologia de caràcter hibridat amb instal·lacions d'energia elèctrica, que seguiran els mateixos tramites de les centrals fotovoltaiques i, per tant, a partir d'ara podran situar-se en Sòl no Urbanitzable.
Finalment, s'establix una Disposició Transitòria que permet l'aplicació del nou règim regulat en el Decret llei als procediments d'instal·lacions fotovoltaiques que estiguen actualment en tramitació.