El Consell destinarà 14,2 milions per a convertir la bioplanta de Caudete en referent mundial de lluita biològica contra les plagues

El projecte de lluita biològica contra la mosca del Mediterrani ha reduït en un 95% la fumigació aèria i ha fet baixar la població de l'insecte al 50%

Guardar

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, han presentat el projecte de reforma del Centre de Control de Plagues
El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, han presentat el projecte de reforma del Centre de Control de Plagues

El Consell invertirà 14,2 milions d'euros per a convertir la bioplanta de Caudete de las Fuentes en un centre de referència mundial en la lluita biològica contra les plagues.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, han visitat aquest dimarts aquest Centre de Control Biològic de Plagues per a conéixer els detalls del projecte constructiu, que inclou construir una nova planta, renovar l'equipament, implantar sistemes d'automatització i robotització, així com disposar d'equips de producció d'energia renovable i millora de l'eficiència energètica.

Està previst que les obres comencen enguany i la construcció d'un nou edifici a Caudete fa necessari també alçar un nou evolucionari a Elx i ampliar amb un nou edifici les instal·lacions de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, a Montcada, per a poder atendre l'increment de la producció de larves.

Les instal·lacions de Caudete alberguen des de 2007 la tècnica pionera de l'insecte estèril, principal mètode de lluita contra la mosca del Mediterrani ('ceratitis capitata') que afecta principalment els cítrics. L'esterilització i posterior solta massiva dels mascles estèrils fa inviable la fecundació i viabilitat dels ous, de manera que es preserven els cultius i es redueixen en un 50% les poblacions de 'ceratitis'.

El president ha afirmat que els resultats de l'experiència han permés reduir en un 95% la fumigació química per mitjans aeris. De fet, l'objectiu del projecte d'ampliació és incrementar en un 60% la capacitat de producció de mascles estèrils, de 500 a 800 milions de larves setmanals, i, per tant, estendre el mètode de lluita al 100% dels camps de cítrics i a altres 40.000 hectàrees de fruiteres vulnerables a la plaga, com el nispro, el cirerer, la prunera o la bresquillera.

El cap del Consell ha assenyalat que resulta "fonamental" per al Consell contribuir a "generar el millor escenari possible per al desenvolupament per al sector primari" combatent les plagues amb criteris de respecte mediambiental. En aquest sentit, ha subratllat que les inversions projectades permeten consolidar el "camí de la modernització real de l'economia agrària tenint en compte la sostenibilitat".

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha assenyalat, per part seua, que l'augment de capacitat i producció ampliaria en 60.000 hectàrees -de les 140.000 actuals a 200.000- les zones d'alliberament i solta. "Volem que la bioplanta de Caudete habilite també altres projectes de control biològic, com els que duu a terme la Conselleria contra el 'cotonet' o la mosca de l'olivera", ha explicat Mollà.

"Gran referent" de la lluita biològica

La consellera ha subratllat que s'està, per tant, davant un "gran dia" tant per al Govern valencià com per al sector citrícola, atés que els plans per a la planta, la segona més gran d'Europa, la situaran com a "gran referent" en la lluita biològica per a protegir els cultius.

La presentació del projecte va ser un dels compromisos adquirits per la Conselleria en el passat Seminari d'Estiu i ha comptat amb la presència de representants del conjunt de les entitats agràries, dels alcaldes i alcaldesses dels municipis Caudete de las Fuentes, Camporrobles, Xera, Requena, Sinarques, Utiel i Venta del Moro, a més del president de la Mancomunitat.

El Ministeri d'Agricultura ha destinat a la Comunitat Valenciana 6 milions d'euros, la dotació més gran de totes les comunitats autònomes, per a finançar programes de lluita contra les plagues. Mollà ha assenyalat que aquest repartiment territorial "és un reconeixement a l'esforç i al treball que venen desenvolupant el territori, les entitats agràries, les universitats i l'Administració per a trobar fórmules reeixides i obrir noves línies d'investigació".

La presentació tècnica del projecte ha sigut a càrrec del director general d'Agricultura, Antonio Quintana, qui ha destacat que, amb aquesta iniciativa, augmentarà considerablement la capacitat de resposta contra les plagues.

Destacats