El Consell ha sol·licitat a la presidenta del Consell d'Estat, Magdalena Valerio Cordero, que emeta un informe desfavorable sobre el projecte de reial decret que afecta el pla hidrològic en el qual s'inclou la regulació del transvasament Tajo-Segura.
La petició del Consell es basa en les al·legacions elaborades per l'Advocacia de la Generalitat, que ja han sigut remeses a l'òrgan consultiu del Govern, en les quals s'acrediten "defectes esdevinguts en la tramitació del projecte" que podrien ser "determinants de la nul·litat de ple dret" del procés.
Tal com es descriu en l'informe de l'organisme jurídic del Consell, la controvèrsia té el seu origen en el canvi de redacció que va patir la disposició addicional novena del projecte de reial decret i, sobretot, en la manera en què es va dur a terme aqueix canvi.
El primer text d'aquesta disposició vinculava l'establiment dels cabals ecològics a una valoració prèvia de l'estat ambiental que presentaren les masses d'aigua, i aqueix és el text original que va ser aprovat majoritàriament en la reunió del Consell Nacional de l'Aigua del passat 29 de novembre.
No obstant això, amb posterioritat a aqueixa trobada, es va procedir a efectuar una nova redacció del text que no és la que va ser sotmesa a debat i votació en el si del Consell Nacional de l'Aigua. El nou text imposa uns increments fixos i inamovibles dels cabals ecològics fins a l'any 2027 sense prendre en consideració cap anàlisi prèvia de l'estat de les aigües amb el consegüent i greu perjudici per als regants de la conca del Segura.
Aquest text modificat de manera unilateral pel Ministeri per a la Transició Ecològica, sense comunicar amb anterioritat el contingut d'aqueix canvi ni al Consell ni al propi Consell Nacional de l'Aigua, és el que finalment ha arribat al Consell d'Estat, per la qual cosa l'Advocacia de la Generalitat entén que "no ha sigut sotmés als principis de participació ciutadana i concertació" i que, per tant, podria haver-se produït "una nul·litat de ple dret en l'emissió de l'informe preceptiu".
Per tant, l'Advocacia de la Generalitat sosté que s'ha "pres una decisió arbitrària basada en la lliure voluntat de l'Administració redactora de la norma" i que durant el procés "s'han vulnerat els principis de seguretat jurídica, confiança legítima, lleialtat institucional, bon govern i transparència", principis emparats per la Constitució i pel règim jurídic de les administracions públiques.
Després d'eixes consideracions, el Consell, a través de l'Advocacia General de la Generalitat, sol·licita que el projecte de reial decret sobre plans hidrològics rescat i introduïsca de nou la versió original de la disposició addicional novena, relativa als cabals ecològics, que va ser aprovada pel Consell Nacional de l'Aigua el passat 29 de novembre i que resulta fonamental per a garantir el manteniment del transvasament Tajo-Segura.
Falta de rigor tècnic
A més, l'Advocacia de la Generalitat crida l'atenció en el seu informe jurídic sobre el fet que el nou text del Ministeri parle d'estudis i avaluacions quan, al mateix temps, fixa per endavant uns cabals ecològics a l'alça sense cap compromís d'establir-los en funció d'una anàlisi prèvia, tal com sí que contempla la versió original suprimida a última hora pel Ministeri.
En conseqüència, la introducció d'aquest programa de seguiment al qual s'al·ludeix en la redacció modificada de l'addicional novena, tal com subratlla l'Advocacia de la Generalitat, "ha quedat totalment desnaturalitzada i s'ha convertit en il·lògica i inútil", de manera que el nou text enviat pel Ministeri al Consell d'Estat emmalalteix de "falta de criteri i rigor tècnic".
Així les coses, i després d'alertar que la nova redacció "qüestiona el transvasament i no té en compte els impactes econòmics que ocasiona", assenyala que és indispensable recuperar la versió inicial de la disposició novena "per a aconseguir la seguretat hídrica, atés que la pròpia instrucció de Planificació Hidrològica considera la necessitat d'una anàlisi prèvia a la fixació dels cabals ecològics en el pla".