Compromís i Més, socis de Sumar en el Congrés, presentaran este dimarts un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) pel veto a les seues esmenes per a incloure el Dret Civil Valencià i un senador propi per a l'illa de Formentera en la reforma de la Carta Magna que es va escometre per a llevar el terme "disminuït" de l'article 49.
Fonts de totes dues formacions han desgranat que ultimen el text del seu recurs al tribunal de garanties, que rubriquen els diputats Àgueda Micó i Vicenç Vidal i del qual s'informarà este dimarts.
Tant en la Mesa del Congrés, on hi ha majoria de PSOE i Sumar, com en la del Senat, amb majoria absoluta del PP, es va decidir no tramitar cap esmena que no tinguera relació amb eixe article 49 que es buscava reformar. I és que tant socialistes com populars van pactar delimitar el canvi en el text constitucional solo a la retirada del terme 'disminuït'.
No obstant això, les dues formacions inscrites en el grup plurinacional de Sumar van voler aprofitar la reforma per a incloure dues reivindicacions històriques en la seua comunitat, al·legant que disposaven d'un fort consens social i polític tant en la Comunitat Valenciana com a les Balears.
Per exemple, Compromís va desgranar que el Dret Civil Valencià es va incloure en la reforma de l'estatut de 2006, però el Tribunal Constitucional va anul·lar totes les lleis a les quals feia referència, malgrat que tots els partits del Parlament valencià estaven d'acord.
Al seu torn, destacaven que el Dret Civil Valencià inclou quant a dret de família la separació de béns per defecte com a règim econòmic matrimonial, la llei de custòdia compartida, la llei de parelles de fet i la llei de contractes agraris, que regula les transaccions de productes del camp i l'arrendament de terres.
Els valencians van presentar a la Mesa del Congrés un recurs de reconsideració davant la decisió de tombar les seues propostes, que tampoc va prosperar per la majoria de PSOE i PP en l'òrgan de govern de la cambra.
En el cas de Més, la seua intenció era modificar l'article 69.3 del text constitucional que al·ludix a la representació de les províncies insulars en la Cambra Alta i que, en el cas de les Balears, fixa un senador per a l'agrupació Eivissa-Formentera. És a dir, que totes dues illes compartixen el seu representant. El canvi consistia a suprimir eixe guió per a incloure la conjunció 'i' per a donar a Formentera, l'illa amb menor superfície i població de les Balears, un senador específic.
Com en el cas de Compromís, Vidal va explicar en el seu moment que existix un consens total en el consell insular i en el parlament balear per a posar fi a la "discriminació històrica" que patix Formentera, a l'ésser l'única illa del país sense representació directa al Senat.