Las Comunitats Autònomes de Galícia, Principat d'Astúries, País Basc, Comunitat Foral de Navarra, Aragó, Catalunya, País Valencià i Illes Balears segueixen a l'espera de confirmació per part del Ministeri de Cultura i Esport de l'acceptació de la seua proposta consensuada -a la qual es va arribar el passat 19 de gener- sobre l'execució i destinació de la partida de 1,6 milions d'euros per a la Promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
La coalició Compromís, autora de l'esmena que va ser finalment aprovada a la Cambra Alta sense que, posteriorment, el Govern s'oposara a ella en el Congrés, va preguntar a l'Executiu per la situació d'aquesta partida i la reclamació de les diferents autonomies formalitzada a través dels seus Secretaris/as i Directors/as de Política Lingüística. "Lamentem que gairebé al mes d'abril encara no s'hagen executat les indicacions per a executar aqueixa partida, si és possible atenent la solució dels responsables de cadascuna de les CCAA afectades. Ens trobem davant una fita històrica ja que, per primera vegada, s'ha incorporat en els Pressupostos Generals de l'Estat la implicació amb les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per Espanya el 2 de febrer de 2001, per la qual cosa confiem que hi haja receptivitat amb aquesta proposta en positiu i tinga sensibilitat amb aquelles CCAA que no tenen encara òrgans de política lingüística, com la Regió Lleonesa, Extremadura o Cantàbria".
Aquests òrgans plantejaven en la carta que va ser lliurada en persona al ministre Miquel Iceta, la utilització de l'1,6 milions d'euros en millorar el finançament dels òrgans de gestió que encara no han aconseguit la cooficialitat (Aragó i Astúries rebrien 290.000 euros per autonomia) i l'ús de les quantitats transferides (170.000 euros per a Catalunya, València, Euskadi, Galícia, Illes Balears i Navarra) en accions de promoció de les llengües pròpies i el plurilingüisme i diversitat cultural de l'Estat.
Així es proposen campanyes de sensibilització a nivell general perquè el plurilingüisme i la diversitat cultural siguen vistos per totes les persones de totes les comunitats autònomes, especialment aquelles que no compten amb llengües cooficials, com una riquesa a respectar i preservar. De la mateixa manera, es va posar en relleu la importància que en el PERTE (nova economia de la llengua) en l'àmbit de digitalització i intel·ligència artificial s'incorporen totes les llengües de l'Estat, siguen o no cooficials.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, dins de l'àmbit del Consell d'Europa, distingeix dos nivells de protecció: d'una banda, les llengües reconegudes com a oficials en els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, País Valencià i Comunitat Foral de Navarra, respecte de les quals Espanya ha assumit un elevat nivell de protecció (part III de la Carta); per una altra, les llengües regionals o minoritàries que els Estatuts d'Autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen, però que no tenen caràcter de llengua cooficial i respecte de les quals Espanya ha assumit un menor nivell de protecció (part II de la Carta).