Càrrecs públics i militants de Gent de Compromís s’afilien al Bloc

Desenes de persones adherides directament a la coalició valencianista escullen partit: “No podem seguir militant en un llimbs democràtic on no es reconeixen els nostres drets”.

Guardar

ccic-compromis
ccic-compromis

Un grup persones “adherides” que militen directament a la coalició, i no en cap dels tres partits col·ligats: Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds, “fartes d’estar en un llimbs democràtic” passen a militar al BLOC.

“En el moment en què vam començar a participar teníem òrgans de participació i representació en tot el territori valencià on la nostra veu i els nostre vot hi comptava. Ara, tres anys després del darrer Consell General de Compromís -el màxim òrgan entre de participació democràtica de la coalició- veiem com la nostra participació ha quedat pràcticament reduïda a una obligació: pagar la quota”, expliquen.

El Bloc, partit majoritari dins la coalició, ha demostrat des del començament una actitud més propera i una major voluntat de resoldre la situació d’aquest col·lectiu. Si més no, així ho reconeixen bona part de les persones que han decidit passar a militar al partit liderat per Águeda Micó. “Sempre hem sentit més empatia per la seua part i una voluntat més clara de buscar el nostre encaix en la coalició, tot i que els fruits finals hagen sigut, fins el moment, inexistents”, s’hi lamenten.

Reconeixen que el tracte diferencial durant els últims anys no ha estat l’únic motiu pel quan han optat pel Bloc. “Mentre que nosaltres no tenim mecanismes per elevar les nostres propostes o suggeriments a un àmbit supramunicipal, en el Bloc hi ha sistemes que permeten que qualsevol militant de base del poble més menut puga dur la seua veu al Consell Nacional, el màxim òrgan entre congressos”.

“Quan vam començar a militar en Compromís assumírem que ho fèiem en condicions distintes a la de la gent que milita en els res partits fundadors, però el deteriorament dels nostres drets, de la nostra capacitat d’interlocució amb els òrgans de representació interna, ha sigut progressiu des d’aleshores. Lamentem que s’hi haja arribat a aquesta situació de menyspreu cap a centenars de persones militants que hem treballat des del començament pel projecte, i ho seguim fent, colze a colze amb la resta de companys i companyes militants dels partits fundadors de la coalició”.

“Sentim que la nostra contribució oficial es limita únicament a pagar i assumir. Mai vam accedir a la coalició com a persones “independents” sinó com a militants directes de Compromís”. Respecte a la seua participació en l’àmbit municipal reconeixen que, tot i que hi ha excepcions “els nostres drets en els col·lectiu locals són pràcticament equiparables als de la militància dels partits”, però afigen que aquests drets se sustenten en la bona voluntat de les executives i dels partits fundadors.

“No hi ha estatuts reals que ens reconeguen. Compromís, com a coalició que és, no té estatuts. Ens estimem més militar en una una formació en què els nostres drets s’equiparen a les nostres obligacions, amb garanties. Per això sol·licitem la “portabilitat” al Bloc.

“Portabilitat”

Fem una “portabilitat. Així és com en Compromís es refereixen al flux de militants entre els diversos partits de la coalició. Tot i que aquest no és un fenomen nou, segurament és la primera vegada que hi ha un trasbalsament tan elevat de militància entre les diverses organitzacions que la integren.

Diverses representats polítiques de la coalició, com ara la diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Marian Campello; la regidora de l’Ajuntament de València, Isabel Lozano (de les primeres afiliades a Gent de Compromís); l’alcaldessa de Gata, Magda Mengual; la regidora de l’Ajuntament de Picanya, Alba Encinas, o la d’Ondara, Mar Chesa, entre d’altres, faran el pas en els pròxims dies.

“Creiem més que mai en el projecte polític de transformació des del valencianisme d’esquerres, feminista i ecologista que representa Compromís, per això hi volem seguir treballant amb la mateixa intensitat. Això sí, amb garanties en la presa de decisions i des de la participació orgànica plena”, conclouen.

Destacats