La vicepresidenta primera i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, ha acusat el Govern central de trencar unilateralment l'acord sobre els habitatges de la Caserna d'Enginyers de València.
En resposta a una pregunta durant la sessió del Ple de les Corts Valencianes de hui, Susana Camarero ha demanat al Govern d'Espanya "que reprenga la senda de col·laboració que ha funcionat durant més de 15 anys, amb governs de diferents signes polítics".
"Demanem a l'Executiu central que mantinga el compromís aconseguit, és necessari que el projecte de la Caserna d'Enginyers continue com més prompte millor, amb la seguretat jurídica i administrativa que només dóna la coordinació entre institucions", ha apuntat.
A més, Camarero ha mostrat la seua preocupació davant la decisió del Govern d'Espanya de modificar unilateralment el model de col·laboració previst per al desenvolupament d'habitatges públics en l'antiga Caserna d'Enginyers de València, "una decisió que s'ha pres sense comunicació formal prèvia, que ha trencat una línia de treball conjunta de nombrosos anys i que arriba en el pitjor moment possible per a la Comunitat Valenciana".
Referent a això Camarero ha afegit que "després de molts anys de treball coordinat entre administracions, i amb acords clars signats i acceptats per totes les parts, ens hem trobat amb un canvi de plantejament que no ha sigut traslladat oficialment, sinó a través dels mitjans de comunicació".
Per això, la vicepresidenta primera ha lamentat el menyspreu institucional i ha exigit una rectificació immediata per part del Govern central perquè el projecte d'habitatges públics seguisca avant en els termes de l'acord, garantint la cessió dels terrenys a la Generalitat, perquè puga executar-se amb la màxima celeritat.
Més de 15 anys de treball conjunt
Cal recordar que l'actuació prevista en la Caserna d'Enginyers té el seu origen en un conveni entre la Generalitat, l'Ajuntament de València i el SEPES (organisme dependent del Govern central) pel qual la Generalitat assumia el paper d'administració actuant i promotora, mentre que el SEPES s'encarregava de les obres d'urbanització.
En 2019 es va subscriure un protocol amb el llavors Ministeri de Foment per a cofinançar la promoció d'habitatges. Posteriorment, al maig de 2023, totes dues parts van signar un acord que contemplava la construcció de 358 habitatges en règim de lloguer assequible amb fons europeus Next Generation EU. No obstant això, els retards a la urbanització –competència del SEPES– van obligar a reformular l'acord.
"Lluny d'abandonar el projecte, des de la Generalitat vam mostrar la nostra voluntat de continuar i, al maig de 2024, es va signar un nou acord que actualitzava els compromisos sense dependre de fons europeus, però mantenia l'objectiu de cessió dels sòls per a desenvolupar els habitatges mitjançant col·laboració públic-privada", ha recordat la vicepresidenta primera.
Aix
"Hem treballat amb lleialtat institucional. Per això, considerem que este gir inesperat en la gestió del projecte, i sense una explicació clara, no beneficia ni a les institucions implicades ni, sobretot, a les persones que esperen un habitatge", ha afirmat la consellera.
Una nova etapa d'incertesa
El nou plantejament anunciat pel Govern central preveu que siga una empresa pública estatal —encara no constituïda— la que s'encarregue del desenvolupament del projecte, en lloc de mantindre la col·laboració prèviament establida amb la Generalitat.
"Respectem que el Govern central puga considerar noves fórmules, però creiem que els canvis en projectes tan consolidats han d'abordar-se des de la lleialtat, el diàleg i la cooperació; no es tracta de competir entre administracions, sinó de garantir que els valencians tinguen accés a un habitatge digne en el menor termini possible", ha afegit la vicepresidenta primera.
Mentrestant, el Consell continua amb el seu pla d'impuls de l'habitatge públic. Hui dia, ja s'han licitat més de 1.300 habitatges, s'han entregat unes altres i hi ha 139 en construcció. Al llarg d'enguany, començaran les obres de més de 2.000 nous habitatges.