Bravo insisteix en una llei integral contra la tràfic de blanques i a reformar el Codi Penal per a abolir la prostitució

Guardar

La consellera de Justícia, Interior i Funció Pública, Gabriela Bravo
La consellera de Justícia, Interior i Funció Pública, Gabriela Bravo

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha instat al Poder Legislatiu a promulgar una llei integral contra el tràfic de blanques i a reformar el Codi Penal per a abolir la prostitució.

Bravo ha realitzat aquesta petició en el transcurs de la conferència que ha impartit aquest dimarts en el Consell de Graduats Socials d'Espanya sota el títol 'Una societat sense violència masclista'.

La consellera ha definit la prostitució com "una altra de les violències que s'exerceix contra les dones", si bé està "tàcitament acceptada per la societat" i ha recordat que prostitució, pobresa i discriminació per raó de gènere "són cares diferents del mateix poliedre".

Gabriela Bravo ha assegurat que, encara que no hi ha xifres oficials, es calcula que al voltant de 100.000 dones exerceixen la prostitució a Espanya --el 80% d'elles, forçades a fer-ho-- en més de 1.500 bordells, pisos o als carrers per a quinze milions de clients en un negoci que va moure més de 3.700 milions d'euros l'any passat.

"Aquesta xifra --ha dit la consellera-- s'entén millor si es compara amb una altra: en 2019, els espanyols es van gastar en entrades de cinema un total de 624 milions d'euros. Sis vegades menys, per la qual cosa és evident que tenim un problema. Un problema enorme", ha lamentat.

Així, segons Bravo, abans fins i tot d'escometre la creació d'aqueixa nova normativa, "s'ha de revertir la reforma del Codi Penal de 2015" i, especialment, l'article 187.1, que exigeix demostrar vulnerabilitat de la víctima i/o abusos en l'exercici de la prostitució, "com si la realitat no fora prou clarificadora quan ningú dubta que la prostitució i la pobresa estan íntimament lligades".

El resultat d'aquella reforma, segons va quedar patent ja en la memòria de la Fiscalia General de l'Estat de 2016, és que aquell any, el primer de vigència de la nova regulació, "no va prosperar ni un sol procediment per aquesta infracció i es va instaurar una sort de proxenetisme consentit" que, en la pràctica "és el millor escut protector dels traficants de dones, perquè la majoria d'elles acabava retractant-se de la denúncia per por de les represàlies", ha explicat.

NORMATIVA CONTRA EL TRÀFIC

Mentre s'escomet "aqueixa necessària reforma del Codi Penal i s'avança en la normativa integral per a lluitar contra el tràfic de blanques, algunes comunitats autònomes, com la valenciana, hem començat a caminar", ha explicat Gabriela Bravo.

D'aquesta forma, ha afegit que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va avançar el passat 27 de gener que havia encarregat a l'Advocacia autonòmica un informe per a veure fins a on es pot arribar, com restringir l'activitat dels locals i pisos on s'exerceix la prostitució, alhora que es potencien els programes de reinserció laboral d'aquestes dones i s'emprenen campanyes de conscienciació especialment dirigides als joves i als potencials consumidors de sexe pagat.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que la Generalitat ha modificat tota la normativa autonòmica per a adaptar-la als preceptes que estableix el Conveni d'Istanbul.

Gabriela Bravo també ha defensat la "necessitat" d'una justícia especialitzada que conega de manera exclusiva aquesta problemàtica "i aquesta especialització ha d'aconseguir també a la Fiscalia, advocacia, així com procuradors i, fins i tot, a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat", ha asseverat.

En aquest sentit, ha reivindicat un Torn d'ofici especialitzat en Violència de Gènere que tinga caràcter exclusiu, "és a dir, que el mateix lletrat que assisteix a una víctima, no puga defensar a un presumpte maltractador", ha advocat.

Arxivat a:

Destacats