Bravo exigeix que la legislació reconega les dones prostituïdes com a víctimes de violència de gènere

Guardar

prostitucion abolicion 8m
prostitucion abolicion 8m

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha urgit a modificar les lleis estatal i autonòmica per a donar compliment al Pacte d'Estat sobre la matèria i considerar a les dones prostituïdes com a víctimes de violència de gènere.

La consellera ha realitzat aquesta proposta en la seua intervenció en les Jornades sobre Estratègies d'Intervenció contra el tràfic de Dones i la Prostitució que s'han obert aquest dijous a Torrent organitzades per la Mancomunitat de L'Horta Sud.

En aquest fòrum, a més, ha instat als ajuntaments de la Comunitat Valenciana a "aprovar ordenances abolicionistes que sancionen sol·licitar o acceptar serveis sexuals retribuïts i que prohibisquen conductes que afavorisquen i promoguen el consum de prostitució com a anuncis, targetes o fullets". Per a això, ha oferit la col·laboració i l'assessorament tècnic de la Conselleria de Justícia per a elaborar aquestes normatives locals.

Gabriela Bravo ha explicat que els estudis "més conservadors apunten que a la Comunitat Valenciana hi ha unes 10.000 dones prostituïdes" i que "el 80 %" de les més de 100.000 que es calcula que hi ha en tota Espanya "ho fa en contra de la seua voluntat i en una situació de clara desigualtat".

Per això, la consellera ha insistit que és necessària una reforma integral de la legislació que corregisca reformes anteriors com "la despenalització de la terceria locativa" que es va fer fa uns anys i que l'única cosa que ha aconseguit "ha sigut reforçar la impunitat dels proxenetes i els traficants de persones". A més, ha denunciat que molt pocs procediments judicials acaben en una sentència condemnatòria per als explotadors de dones".

La titular de Justícia i Interior del Consell ha reivindicat que la prostitució "alimenta el tràfic de dones i és una mostra més de la desigualtat entre gèneres i, per punt, una cara més de la violència de gènere". Per això, l'única resposta "compatible amb els drets humans i amb la democràcia és l'abolició".

La consellera ha insistit que totes les administracions han d'implicar-se en l'objectiu d'erradicar aquesta xacra i, en el cas de les corporacions locals, els seus ordenances sobre aquest tema no han d'abordar la qüestió "com un problema d'ordre públic i de seguretat ciutadana", sinó com un "problema de violència de gènere derivat de la desprotecció de les dones, és a dir, que s'entenga que les dones prostituïdes són víctimes i les víctimes mai han de ser sancionades".

Gabriela Bravo ha posat l'accent que un altre espai d'acció per a les autoritats locals ha de ser la millora dels mecanismes per a identificar situacions de tràfic, ja que, sovint, "passen desapercebudes" com demostra el fet que, en els últims cinc anys, tan sols s'han identificats a 74 víctimes d'aquest delicte entre les tres províncies.

"Per això, -ha puntualitzat- seria convenient que les policies locals intensificaren les inspeccions realitzades en els locals sospitosos d'acollir prostitució". A més, ha proposat augmentar la informació i la formació dels professionals d'entitats públiques i privades com a centres de salut, de menors, educatius i socials perquè ajuden a detectar possibles indicis de tràfic.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que la Xarxa d'Oficines d'Assistència a les Víctimes del Delicte "compta amb equips multidisciplinaris preparats per a ajudar a les víctimes de el tràfic ja que té un protocol específic per a l'atenció d'aquestes dones".

"La mirada àmplia abolicionista no es deté en canvis legislatius i mesures policials -ha insistit la consellera- perquè també cal mirar-les a elles, a les dones prostituïdes". Per això ha proposat que els ajuntaments implanten programes específics per a integrar a aquestes dones i ajudar-les a desvincular-se del comerç del sexe".

"Molta gent veu la prostitució com una activitat normal; però no ho és. No és normal perquè alimenta la tràfic de persones. No és normal perquè és una expressió de la desigualtat estructural entre homes i dones. I no és normal perquè mai és producte d'una elecció lliurement presa", ha conclòs Gabriela Bravo.

 

Destacats