Bravo adverteix sobre els perills de criminalitzar la solidaritat amb les persones migrants

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha advertit sobre els perills de sancionar penalment l'ajuda que es presta a les persones migrants que intenten accedir al territori nacional de manera irregular. Per a Bravo, les polítiques d'"immigració zero" són immorals perquè castiguen als qui socorren a persones en perill i "criminalitzen la solidaritat".

La consellera s'ha expressat així en la taula redona 'Jurisdicció penal i immigració irregular', en el marc de les 'Jornades sobre Drets Humans i Immigració', organitzades pel Consell General del Poder Judicial en Sant Bartolomé de Tirajana, a Las Palmas de Gran Canaria.

Bravo ha explicat que l'actual regulació europea obliga els Estats membre a sancionar l'afavoriment d'entrada, permanència i trànsit il·legal de migrants. A causa d'aqueix marc legal, molts països de la UE castiguen penalment als qui presten ajuda humanitària.

La consellera ha recordat casos com el dels tres bombers sevillans que van ser processats per un tribunal grec per acudir al rescat de refugiats sirians que intentaven arribar a l'illa de Lesbos. També ha esmentat el procés a Carola Rakete, per part de les autoritats judicials italianes, per conduir el vaixell que capitanejava amb 40 persones rescatades a bord fins al port de Lampedusa o la persecució penal de Domenico Lucano, alcalde d'un xicotet poble de Calàbria que va acollir immigrants irregulars als quals va cedir les cases abandonades de la seua localitat i va promoure la creació d'ocupació perquè pogueren quedar-se.

"Cap argument polític -ha dit la consellera- dirigit a la salvaguarda del benestar o l'assegurament de la identitat i integritat cultural europea pot prevaldre sobre els drets de l'ésser humà com el dret a la vida, que no sols es lesiona matant sinó també impedint que uns altres salven vides."

En aquest sentit, Gabriela Bravo ha relatat que el Codi Penal "no castiga l'afavoriment de l'entrada o trànsit de migrants en situació irregular quan es faça per motius d'ajuda humanitària". No obstant això, quan no concorre aquesta circumstància -l'ajuda humanitària- sí que hi ha una resposta punitiva, encara que es faça sense ànim de lucre.

Aqueix va ser el cas de 2018 d'un home condemnat a tres mesos de presó i 22 dies de multa per intentar portar al seu fill des de Costa d'Ivori. El pare havia arribat 12 anys abans a Espanya fugint de la persecució política. Després de regularitzar la seua situació, va aconseguir portar a la seua esposa i a una filla, però per tres vegades li va ser denegada la reunificació del seu fill Adu. Desesperat, va pagar 5.000 euros perquè un individu portara al seu fill, motiu pel qual finalment va acabar en la presó.

"No és propi d'una societat democràtica, moderna i avançada que es castiguen conductes que contribueixen a salvar vides", ha conclòs la consellera.