Borja Sanjuán (València, 1992) és graduat en Dret, Ciències Polítiques i Economia per la Universitat de València. Militant de Joves Socialistes de València-ciutat des de 2009 i secretari d'Organització des de 2012, actualment ha fet el gran salt a la política, ja que amb la defunció de Ramón Vilar, Sanjuán és ara el regidor d'Hisenda a l'Ajuntament de València, sent així el regidor més jove de la corporació municipal i de tots els grups municipals de la ciutat.
No obstant això, la seua joventut ha anat de la mà de grans oportunitats, i és que Sanjuán ha tocat tots els àmbits polítics, des d'un lloc com a assessor territorial per a l'oficina del Parlament Europeu fins a tocar el gabinet d'assessors del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en 2016, on ell mateix assegura que "m'encarregava de la preparació dels discursos del president". En les últimes eleccions municipals Sanjuán va fer el pas a la política municipal situant-se en el vuité lloc de la llista encapçalada per Sandra Gómez.
Jurista, economista, politòleg i acabat d'estrenar com a regidor d'Hisenda a l'Ajuntament de la capital valenciana, Borja Sanjuán accedeix a una entrevista amb València Extra sobre els seus reptes, objectius i les seues línies estratègiques al capdavant d'aquesta àrea municipal.
-És un repte per a tu estar al capdavant de la regidoria d'Hisenda de l'Ajuntament de València?
Clar, evidentment que és un repte. Ser regidor de l'Ajuntament de València en qualsevol de les seues facetes, siga en oposició o en el Govern, és un repte, un privilegi i un honor per a tothom. Al final és una ciutat de 800.000 habitants i hi ha 33 persones que tenen la capacitat, l'obligació, el deure i honor de representar-los, i això, és molt important tant si s'està en el Govern com en l'oposició. Si a més tens la capacitat de governar i de poder canviar les coses i treballar pels teus veïns i veïnes al final això es multiplica, i clar, entre aquestes àrees perquè l'àrea d'Hisenda és la que permet que totes les altres funcionen, i en aquest sentit, és un pilar sobre el qual pivota tota la resta d'àrees del Govern. És evident que és un repte importantíssim i és una responsabilitat, que a més, cal assumir amb molta humilitat, moltes ganes de treballar i, tinc la sort, també, d'assumir-la després d'una gestió brillant. Al final és un fet que no va tenir la sort, per exemple, el meu predecessor Ramón, ja que en aquest cas, ell no va tenir la sort d'heretar una gestió d'Hisenda tan bona com la que ell ha deixat, i això també facilita moltes coses a la persona que ve darrere.-Ara que estaves parlant de Ramón Vilar, com et sents al ser el seu predecessor?
Primer de tot, Ramón era un gran amic, una persona molt volguda per tots i molt especialment pels seus companys i jo li tenia un afecte molt especial, així com la vicealcaldessa, i molta altra gent de l'equip que treballàvem al final en el dia a dia amb ell. Són molts anys de relació i amistat i, llavors, al final, aquesta pèrdua és irreemplaçable, igual que també és irreemplaçable una persona amb el bon fer i el saber que tenia sobre les competències desenvolupades. Vilar havia estat regidor en 1983, havia assistit, també, com a tècnic i com a treballador de la casa, perquè ell tenia una plaça de funcionari i a més, havia contribuït a la constitució de l'ajuntament democràtic. Al final, això li donava un coneixement que era molt valuós i una perspectiva que també era molt important. En aquest sentit, Ramón és irreemplaçable, i això li afegeix un plus de responsabilitat i un plus d'afecte al treball que has de fer per a estar a l'altura del que ha estat una gestió brillant.-Quin balanç podries fer de la gestió de Vilar? Seguiràs en la mateixa línia?
La gestió de Vilar es resumeix molt fàcil en xifres que són molt importants per a la ciutat. Al final, en aquest Ajuntament va arribar a haver-hi 1000 milions d'euros de deute i amb l'última modificació de crèdit que va pactar Ramón Vilar, es deixarà el deute de l'Ajuntament en menys de 300 milions. La gestió és brillant i jo crec que això és molt difícil de negar. A més, per exemple, ara mateix es paga als proveïdors en 16 dies, una cosa que, pràcticament, gairebé cap ajuntament ha aconseguit. Per tant, la gestió de l'àrea d'Hisenda, jo crec, que és incontestable i que tothom, al final, tant del Govern com de l'oposició, ha reconegut que era una molt bona gestió. En aquest sentit el que funciona ni s'ha de tocar ni s'ha de tirar. La idea és apostar per la continuïtat que, a mesura que vaja passant el temps, caldrà anar, com també feia ell, matisant alguns aspectes, perquè l'àrea d'Hisenda no és doctrinal, no és una qüestió de fe, l'àrea d'Hisenda s'ha d'anar ajustant a les noves realitats. Per exemple, el pressupost de l'any que ve haurà de ser, a la força, diferent de l'anterior, perquè ha passat una pandèmia pel mitjà, i llavors, en l'àrea d'Hisenda canviaran coses? Sí, però el que no canviarà seran les línies mestres que portava Ramón Vilar."En aquest ajuntament va arribar a haver-hi 1000 milions d'euros de deute i amb última modificació de crèdit que va pactar Ramón Vilar, deixarà el deute de l'Ajuntament en menys de 300 milions"
-Quins reptes podem dir que agafes al capdavant d'aquesta regidoria?
El primer repte és aprovar els pressupostos, ja que vénen uns pressupostos que seran més complicats que els anteriors, perquè els anteriors pressupostos estaven en un context de creixement, i ara anem a un context, almenys en els següents pressupostos, de decreixement, produït per un factor, que no és culpa dels valencians i valencianes, ni és culpa de les empreses, ni dels contribuents ni del mateix Ajuntament, i és que hi ha hagut una pandèmia que ha causat una recessió global que ens afectarà i això reduirà els ingressos i cal quadrar aquests comptes. El primer repte que hem de plantejar és intentar que aquests comptes de reconstrucció social i econòmica, com ho era el document de la comissió de reconstrucció, foren aprovades, a poder ser, amb el màxim consens possible. Jo crec que quedaria un missatge molt positiu de cara a les persones que voten a qualsevol força política en aquest ajuntament que estem treballant i estem centrats en el que toca i que ningú està fent un regateig curt d'aquesta situació. No és moment perquè ningú intente fer oportunisme i seria una bona manera de demostrar-ho reeditant l'acord de la comissió de reconstrucció en els pressupostos.-Llavors, es modificaran els pressupostos de com estaven plantejats, però més que res pel coronavirus? O creus que abans de la pandèmia li faltava alguna cosa als pressupostos?
Els pressupostos es modifiquen tots els anys però hi ha una part important per a aquest ajuntament com són les nòmines del personal, que no canvia. Hi ha una part de continuïtat molt important, i ha de ser així, però és veritat que cada any té les seues particularitats. Enguany té la trista particularitat de la pandèmia, ja altra hem aprovat unes línies mestres en la comissió de reconstrucció que han de recollir-se en els pressupostos. No és que als pressupostos anteriors els faltara res, ni de bon tros, però fins i tot els pressupostos anteriors s'han hagut de modificar al llarg de l'any com passa amb tots els pressupostos. Per exemple, hi ha hagut modificacions de crèdit per a treure les ajudes a pimes i autònoms durant la pandèmia, i així, s'ha augmentat en un 58% les despeses en ajudes socials. Això són situacions sobrevingudes que a principi d'any, al gener, ningú pensava el que anava a passar uns mesos després, ningú sabia la magnitud i ens hagués semblat una distopia pensar que aniríem amb màscara pel carrer, i al final tot això també ha de tenir un reflex en la hisenda municipal i en els pressupostos. El que cal entendre, al final és que el pressupost no és un dogma, però s'ha de fer és adaptar-se a la realitat i fer-li-ho més fàcil a la gent que viu a València. No podem tenir una imatge tan freda dels números perquè al final cal tenir una visió més política del que es pot fer amb els comptes municipals.-Quins seran els canvis pressupostaris que aplicarà Borja Sanjuán en els pròxims pressupostos municipals de la ciutat?
El primer plantejament dels pròxims pressupostos és que han d'ajudar a la reconstrucció social i econòmica, i a més, han de recollir les línies de la comissió de reconstrucció i per a això, ha de ser uns pressupostos, que, lluny de retirar-se de l'acció, intenten assumir el seu paper i la seua responsabilitat. Nosaltres com a ajuntament no tenim la capacitat de solucionar tots els problemes, però el que no podem fer, és incompareixença. Nosaltres com a ajuntament hem de seguir el que a més, totes les entitats internacionals, algunes tan poc sospitoses de ser d'esquerres com el Fons Monetari Internacional (FMI) estan reclamant a tots els governs i és que a través de l'acció publica, impulsen l'economia i eviten que hi haja una fractura social. En aquest cas, per exemple, el que no podríem fer, de sobte, és parar les inversions a la ciutat de València, sinó tot el contrari, ara les inversions de l'Ajuntament de València passen a ser més importants que l'any passat perquè serviran, per exemple, perquè hi haja creació d'ocupació, que no podrà produir-se en alguns espais del sector privat. Hi ha vegades que hi ha inversions que han estat criticades com, per exemple ara, la de la plaça de l'Ajuntament i el seu nou reasfaltat, però la gent ha de saber que les persones que estan fent aquest treball i perquè el paviment vermellós sobre el qual, en poques setmanes es podrà passejar, són persones que ixen d'un ERTO per a treballar en això i, aquesta idea ha de calar. La inversió pública ha de reactivar l'economia. Si algú plantegés en aquests moments que l'Ajuntament no hauria d'invertir, perquè els comptes públics ingressaran menys, el que estaria fent és posar més pals sobre les rodes de la recuperació.
"Ara les inversions de l'Ajuntament de València passen a ser més importants que l'any passat"