Hi ha xiquetes en el departament guatemalenc de San Marcos que somien amb ser metgesses forenses, enginyeres o infermeres. El problema és que el camí fins a eixe somni comença, moltes vegades, en una aula a la qual no sempre poden arribar. La Diputació de València col·labora amb l'ONG Fundació de la Vall i amb l'organització guatemalenca Fundap en el programa 'Beques per a la xiqueta', una iniciativa que manté escolaritzades més d'un miler de xiquetes en estudis bàsics i primaris en onze municipis de San Marcos, un dels departaments amb majors índexs d'inseguretat alimentària del país centreamericà.
El context que operen estes beques no pot ser més exigent. Guatemala ocupa el primer lloc a Amèrica Llatina i el Carib en prevalença de desnutrició crònica en la infantesa menor de cinc anys, i el sisé lloc a escala mundial. La desnutrició crònica és especialment greu en l'àrea rural, on afecta el 53% dels menors, amb regions com el Nord-occident —on s'ubica San Marcos— registrant taxes de fins al 68,2%. A eixe drama nutricional s'afig l'absentisme escolar: moltes xiquetes abandonen les aules per a ajudar a casa o en els treballs agrícoles, un cercle viciós que la cooperació internacional intenta trencar.
Un programa que va més enllà dels diners
La vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, responsable de l'àrea de Cooperació Internacional, va viatjar personalment a Guatemala per a visitar les instal·lacions de Fundap i conéixer de primera mà la realitat de les xiquetes beneficiades. El que va trobar van ser històries concretes, amb nom i cognom.
"Volen ser enginyeres, doctores i infermeres, i gràcies a la cooperació internacional en la qual participem podran ser el que vulguen quan siguen majors." - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de València
Ángela Daniela López és una d'eixes xiquetes. Acaba d'acabar la primària i ja té clar el seu objectiu. Medicina forense. No és una aspiració vaga: sap que té davant un programa que la recolza i una família que confia en ella, encara que els diners no sobren. Sa mare, Maribel Ramos, ho resumix amb la claredat de qui coneix bé les factures que no arriben a fi de mes: la beca no és només un xec, és la diferència entre continuar estudiant o deixar de fer-ho.
"El projecte de beques és una bona forma perquè les xiquetes es motiven per a saber el que volen ser en la vida. Jo vull ser metgessa forense i amb l'ajuda que ens donen en este programa i el meu esforç espere aconseguir-ho." - Ángela Daniela López, xiqueta becada del programa 'Beques per a la xiqueta'
El programa no es limita a cobrir despeses acadèmiques. Enguix el definix com "un programa integral que aborda aspectes familiars, acadèmics i personals". Les famílies de les xiquetes beneficiades viuen principalment de l'agricultura de subsistència —els pares— i d'oficis domèstics i artesanals —les mares—. Les mateixes xiquetes participen fora de l'horari escolar en faenes del camp i en la cura d'animals. És a dir, no hi ha marge per a l'error: si la beca no arriba, l'aula queda buida.
Griselda Sacayón, una de les joves tutores de Fundap, encarna el que este tipus de suports pot aconseguir. És la menor de dotze germans i l'única que té estudis —dos carreres: Perit Comptador i Treball Social—. El seu testimoni és una declaració d'intencions resumida en una frase: "Una beca transforma vides i permet complir somnis."
Dengue, horts i treballadores de la llar: una cooperació sense fronteres temàtiques
El viatge de Natàlia Enguix no es va detindre en l'educació. La ruta per Guatemala va incloure també el departament de Retalhuleu, on Fundació de la Vall i Fundap desenvolupen un programa de resposta sanitària integral front al dengue en els municipis de San Andrés Villa Seca, San Martín Zapotitlán i Santa Cruz Muluá. La intervenció abasta des de la prevenció fins al control de brots, amb comités de vigilància locals com a peça clau en zones rurals d'alta incidència. La Diputació participa també en esta iniciativa humanitària.
Més a l'oest, en el departament de Quetzaltenango, altra història de transformació: els horts ecològics familiars impulsats per l'ONG ACOEC amb finançament provincial. Dones com Enriqueta Salanic i Rosa Colop van mostrar a la vicepresidenta els seus cultius d'hortalisses, herbes medicinals, plantes aromàtiques i fruiters, a més de l'elaboració de xocolate artesà. No és agricultura de postal. És apoderament real, mesurat en autonomia econòmica i en la capacitat de prendre decisions pròpies dins de la llar.
"Ha canviat les nostres vides i hem deixat de ser dones que sovint érem discriminades i marginades perquè no tenim estudis. Actualment la dona compta amb els seus propis diners en l'economia familiar i pren les seues pròpies decisions." - Rosa Colop, beneficiària del projecte d'horts ecològics a Quetzaltenango
Fundació del Valle ha rebut 108.000 euros de la Diputació de València per al conjunt dels seus projectes d'educació i salut a Guatemala. Una xifra que, en termes d'impacte per persona beneficiada, resulta difícil d'igualar amb qualsevol altre tipus d'inversió pública.
Les treballadores invisibles de Chimaltenango
L'última parada del recorregut va ser Patzún, en el departament de Chimaltenango, on es troba el Centre de Suport per a les Treballadores de Casa Particular (CENTRACAP). La Diputació ha destinat 48.000 euros a l'ONG Mundubat per a desenvolupar allí el projecte '¡Alzando la voz!', orientat a enfortir la participació sociopolítica de les dones treballadores domèstiques i a exigir un marc normatiu que reconega i dignifique la seua labor.
El CENTRACAP és una associació civil multiètnica, pluricultural i multilingüe. Moltes de les seues integrants són migrants internes que han fugit de situacions de violència intrafamiliar, pobresa extrema, analfabetisme o persecució. Dones que, en massa casos, han arribat fins allí sense pràcticament cap oportunitat. El projecte no sols els oferix ferramentes legals: els retorna la veu en els espais on es decidixen les normes que afecten la seua vida quotidiana.
Darrere de cada beca, cada hort o cada taller d'apoderament hi ha una institució que ha decidit que la cooperació al desenvolupament no és una partida pressupostària menor, sinó una forma de política exterior amb conseqüències reals per a persones que, d'una altra manera, difícilment eixirien en cap informatiu. L'aposta de la Diputació de València a Guatemala és, en eixe sentit, una prova que la solidaritat organitzada —amb fons, seguiment i presència sobre el terreny— pot canviar una cosa tan difícil de revertir com el destí amb què naix una xiqueta en una aldea rural de l'altiplà guatemalenc.