El grup parlamentari Compromís ha registrat en Les Corts una proposició no de llei amb què manifesta l’oposició a la barrera electoral que s’inclou en la reforma electoral aprovada recentment pel Parlament Europeu i que obligarà els partits a obtindre entre un 2% i un 5% dels vots per aconseguir representació en l’Eurocambra a partir de les eleccions de l’any 2024.
Segons explica la portaveu adjunta de Compromís, Mònica Àlvaro “amb esta iniciativa volem que es trasllade el posicionament contrari a esta reforma a aquelles institucions europees on tinga veu la Generalitat, com ara el Comité de les Regions. Així mateix l’objectiu és transmetre el posicionament de Les Corts al Congrés dels Diputats i al Senat per instar-los a què a l’hora d’introduir la barrera electoral per a les eleccions al Parlament Europeu aquesta siga del 2%, és a dir, el mínim percentatge permés, per tal de respectar la pluralitat política i la diversitat existent a l’Estat”.
“El Parlament Europeu –ha aprofundit Àlvaro- ha aprovat en esta reforma electoral una sèrie de mesures dirigides a impulsar el vot anticipat, per correu o electrònic i a donar més visibilitat als partits polítics europeus en les paperetes de vot, entre d’altres. No obstant això, esta reforma oblida altres aspectes com les llistes cremallera o el vot a partir dels 16 anys d’edat, o inclou altres mesures obligatòries com ara la imposició d’un llindar mínim de vot entre el 2% i el 5% en aquells estats en què hi haja circumscripció única amb més de 35 escons, a partir de les eleccions del 2024”.
Actualment, només Espanya i Alemanya es troben en aquesta situació, estats que properament hauran de modificar les seues lleis electorals per adaptar-se a la reforma europea. “Però caldria preguntar-se quins són els motius que han conduit a fer esta modificació i com afectaria al context de l’Estat Espanyol”.
Per a la parlamentària de Compromís “sobre els motius, és ben sabut que esta reforma ve impulsada per part dels partits majoritaris alemanys per tal de restringir l’accés de formacions antieuropeistes. Una modificació que ja intentaren introduir modificant la seua llei electoral però que el Tribunal Constitucional alemany va rebutjar. D’altra banda, cal tenir en compte que segons diversos sondejos publicats, estes formacions ja superen el llindar proposat, de manera que la introducció de la barrera electoral no tindria els efectes esperats.”
En canvi, al context espanyol açò sí tindria conseqüències greus. Cal recordar que en les darreres eleccions al Parlament Europeu de l’any 2014 de les 10 candidatures que aconseguiren obtindre representació hi hagué un total de 4 candidatures que ho feren amb menys d’un 5% dels vots. En concret van ser l’Esquerra pel Dret a Decidir amb 630.000 vots (4%), Ciutadans amb 497.000 (3’2%), Los Pueblos Deciden amb 326.000 (2%) i Primavera Europea amb 302.000 (2%).
Amb la reforma aprovada pel Parlament Europeu hi hauria, per tant, prop de dos milions de vots que es veurien amenaçats de quedar fora de les institucions. És a dir, quasi dos milions de persones que deixarien de tindre la seua veu representada a l’òrgan que, suposadament, representa directament als ciutadans de la Unió Europea.
“Estem davant doncs d’una proposta antidemocràtica que atempta contra els drets de les minories i contra la pluralitat i la diversitat que es suposa que la Unió Europa hauria de defendre. És per això que a l’hora que les Corts Generals hagen d’introduir aquesta barrera electoral a l’apartat relatiu a l’elecció dels diputats i diputades al Parlament Europeu de la LOREG, reclamem que s’acullen a introduir el mínim percentatge permés, és a dir, el 2% dels sufragis”, ha conclòs Àlvaro.