L'Ajuntament d'Albalat dels Sorells ha aconseguit reduir de manera significativa el seu deute públic en els últims deu anys, segons ha explicat l'alcalde Nicolau Claramunt en una entrevista a València Extra. Este procés, que ha suposat un gran esforç econòmic i de gestió, ha permés al municipi millorar la seua salut financera i destinar més recursos a serveis per als ciutadans.
Quan el govern municipal actual va assumir el càrrec l'any 2015, el deute viu —és a dir, el deute amb les entitats bancàries— era d'aproximadament un milió d'euros. Ara, després d'una dècada d'esforços continus, esta xifra s'ha reduït fins als 250.000 euros.
"En 10 anys, hem aconseguit baixar uns 800.000 euros el deute", ha explicat l'alcalde Nicolau Claramunt. "Teníem dos crèdits importants: un d'uns 900.000 euros per a la construcció de l'escoleta, i un altre de 450.000 euros destinat a pagar factures." Este deute va ser el resultat d'etapes anteriors de gestió municipal que, segons Claramunt, "havien deixat la institució amb un nivell d'endeutament elevat i que calia reduir per a garantir la sostenibilitat futura".
Mesures per reduir el deute
L'Ajuntament ha aplicat una política de reducció del deute basada principalment en l'amortització amb superàvits anuals. Això significa que quan l'Ajuntament generava un excés d'ingressos respecte a les despeses (superàvit), destinava una part d'estos diners a pagar crèdits pendents.
"Cada any destinàvem una part del superàvit a amortitzar el deute", ha detallat l'alcalde. "Això ens ha permés, any rere any, reduir progressivament el deute viu i millorar la nostra situació financera."
Esta estratègia no només ha implicat una disminució constant del deute, sinó que també ha suposat una millora en la capacitat de l'Ajuntament per a gestionar amb més flexibilitat el pressupost i les inversions municipals.
A més del deute viu, l'Ajuntament es va trobar amb un altre repte important relacionat amb el Patrimoni Municipal del Sòl (PMS). Esta partida extrapressupostària ha de destinar-se exclusivament a inversions concretes, com ara la construcció o millora d'equipaments públics. No obstant això, segons Claramunt, en legislatures anteriors es van utilitzar estos fons per a cobrir despeses corrents.
"Durant anys, es va fer servir el PMS per a pagar factures del dia a dia, cosa que no és correcte", ha afirmat. "Quan vam entrar, ja ens havien indicat que calia fer un pla per a retornar estos diners." Este pla ha permés retornar aproximadament un milió d'euros a la partida del PMS a raó de 100.000 euros anuals, la qual cosa ha significat un altre gran esforç per a les finances municipals.
"L'esforç ha estat doble: reduir el deute bancari i, a la vegada, restaurar el patrimoni municipal", ha remarcat Claramunt.
Principals reptes
Segons explica l'alcalde, un dels principals reptes ha estat quadrar els pressupostos, ja que una part molt significativa dels ingressos es destinava a pagar el deute. "Sobretot els primers anys, uns 250.000 euros del pressupost anuals anaven destinats exclusivament a la reducció del deute, i això condicionava molt la resta de les despeses i les inversions", ha explicat.
No obstant això, este sacrifici ha tingut un impacte positiu notable per al poble. "Ara que hem aconseguit reduir el deute, podem destinar estos diners a altres àrees importants, com els serveis socials o la promoció cultural", ha assegurat. Este canvi permetrà millorar la qualitat de vida dels habitants i oferir més i millors serveis municipals.
Els pròxims passos en la gestió econòmica
Mirant cap al futur, l'alcalde Nicolau Claramunt subratlla la importància de mantenir l'estabilitat financera de l'Ajuntament per evitar recaure en situacions d'endeutament excessiu. "El nostre objectiu principal és que cada any hi haja pressupost i que els ingressos corrents cobrisquen les despeses corrents, evitant així generar dèficit", ha conclòs.
Amb esta política, l'Ajuntament d'Albalat dels Sorells busca garantir una gestió econòmica responsable i sostenible, que permeta continuar invertint en infraestructures, serveis i benestar per als seus veïns.