Ajornen de nou el judici pel cas Erial davant la malaltia de l'advocat de Zaplana

Guardar

Eduardo Zaplana a l'entrada dels jutjats pel cas Erial. Foto de Rober Solsona
Eduardo Zaplana a l'entrada dels jutjats pel cas Erial. Foto de Rober Solsona

El judici pel conegut com a cas Erial, en el qual s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana, ha sigut ajornat de nou davant la malaltia de l'advocat de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana. Es reprendrà el 21 de març.

La vista havia d'arrancar aquest dijous, 1 de febrer, en la secció quarta de l'Audiència Provincial de València, però s'ha hagut de suspendre de nou després d'al·legar Zaplana que no compta amb advocat, ja que el seu està indisposat per una malaltia.

El judici ja va patir un primer ajornament el passat 9 de gener davant una malaltia del fiscal Anticorrupció encarregat de la causa, que es dirigeix contra Zaplana, l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas i altres 13 persones.

Malgrat la nova suspensió, aquest dijous han hagut d'acudir a l'Audiència els 15 acusats. Un dels primers a arribar a l'edifici judicial, poc abans de les 9 hores, ha sigut Olives; mentre que mitja hora més tard s'ha presentat Zaplana. Cap dels dos ha volgut fer declaracions als mitjans que esperaven a la porta.

En aquest procediment Eduardo Zaplana, que sempre ha negat els fets, s'enfronta a una pena, tal com li reclama Fiscalia Anticorrupció, de 19 anys de presó pels delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació administrativa dins del conegut com a cas Erial. A més, li reclama una multa de 40 milions d'euros i altres dos més que sumisquen 72.000 i 36.000 euros.

El fiscal anticorrupció xifra en 20.606.364 euros el total dels diners obtinguts de manera delictiva mitjançant operacions de corrupció per part de Zaplana i la seua organització, un grup que operava a través de societats radicades a l'estranger, creades amb el propòsit de rebre els suborns per les adjudicacions predeterminades i per a ocultar l'origen il·lícit dels béns, contribuint a la seua transformació i integració posterior en el circuit econòmic, segons consta en la qualificació de l'acusació pública.

D'aquest import, 6.734.026 euros van ser decomissats en comptes suïssos. En total, el fiscal acusa, juntament amb Zaplana, a altres 14 persones més, vinculades directament a l''expresident' i que el van ajudar en l'operativa.

D'ells, reclama la major pena de presó, després de l'exministre, al qual fora el seu cap de Gabinet, Juan Francisco García, per al qual demana 14 anys de presó per blanqueig, suborn i falsedat, la mateixa condemna que sol·licita per als germans Vicente i José Cotino, adjudicataris dels plans eòlic i les ITV després del procés qüestionat. En la causa va estar també investigat fins a la seua defunció Juan Cotino, exconseller i expresident de les Corts Valencianes, nebot dels anteriors.

Segons assenyala el fiscal en el seu escrit, la venda de les participacions de les empreses de les ITV i Parcs Eòlics va reportar a l'empresa dels Cotino, en les diferents societats controlades pels germans, més de 86,5 milions d'euros, "la qual cosa justifica l'alt import de les comissions abonades per les adjudicacions".

"FINANCER"

Juntament amb Zaplana, el fiscal sosté que altres tres persones formaven el nucli dur de l'organització criminal: Francisco Grau, a qui considera el "financer" de l'organització i encarregat de gestionar els fons i Joaquín Miguel Barceló, el testaferro, que apareixia "a l'exterior" en les societats mercantils i titulava els diners que va acabar distribuït en societats de Luxemburg, Panamà i comptes d'Andorra (on es van localitzar 9,8 milions d'euros). Per a tots dos reclama huit anys de presó i 20 milions d'euros de multa per organització criminal i blanqueig, igual que per a l'exsecretària de l'expresident, Mitsouko Henríquez.

A més d'aquests acusats, figuren els germans Elvira i Saturnino Suances, --ella exdiputada del PP--, com els administradors i encarregats de recuperar els diners d'Andorra i per als quals demana cinc anys de presó i multa de huit milions d'euros; l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas, amb intervenció en l'adjudicació d'eixe pla eòlic, i per a qui reclama sis anys de presó, i una sèrie d'empresaris i amics que "van col·laborar" per a ocultar la procedència delictiva dels diners i van auxiliar a Zaplana per a l'aprofitament dels diners retornats a Espanya per al seu ús personal.

Entre aquests últims es trobarien Francisco Pérez López; Ángel Salas; Robert Edgar Bataouche; Pedro Romero i Carlos Gutiérrez, que s'enfronten a set anys de presó el primer i a cinc anys de presó la resta.

Destacats