Agricultura desenvolupa un projecte per a fomentar el regadiu a les comarques més castigades per la Xylella

La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica està perfilant un projecte de llarg abast basat a dotar a les comarques més castigades per la incidència del bacteri Xylella fastijosa -la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comptat- de les infraestructures hídriques necessàries per a poder efectuar regs de suport que redunden en la millora de les expectatives i el valor dels cultius.La Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Pesca està tramitant el decret destinat a donar carta de naturalesa a l'Estratègia Valenciana del Regadiu 2020-2040, on es defineixen les línies mestres d'actuació en aquest apartat i s'inclou a més, com un objectiu específic, el suport a zones sotmeses a un pla de contingència contra plagues i malalties, com succeeix en el cas de la Xylella, a fi que puguen beneficiar-se de criteris de preferència en les actuacions d'interés general que es duguen a terme per a modernitzar els regadius.El secretari autonòmic d'Agricultura, Roger Llanes, va manifestar que "la Conselleria posarà tots els seus mitjans i oferirà totes les facilitats perquè aquestes comarques que estan patint amb tanta duresa l'impacte de la Xylella puguen comptar amb infraestructures que els permeten augmentar les aportacions d'aigua i, d'aquesta manera, millorar l'estat vegetatiu de les espècies plantades, el seu rendiment, la seua sanitat vegetal i les seues expectatives comercials".Precisament, Llanes i el director general d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antonio Quintana, han recorregut diverses localitats de la comarca del Comptat, com Benimarfull i Plans, on han mantingut reunions de treball amb empreses i cooperatives interessades a escometre iniciatives de diferent índole, però emparentades pel denominador comú d'afavorir la recuperació d'aqueixes àrees que en els últims anys s'han vist colpejades pel bacteri de la Xylella.En aquest sentit, Quintana ha destacat "la importància que tenen aquesta classe de projectes tan estretament vinculats al sosteniment econòmic d'aquestes zones i que, per això mateix, constitueixen un pilar fonamental en la lluita contra el despoblament i compten amb el nostre màxim suport".

Projecte pilot a Tàrbena

Els ja esmentats i ambiciosos plans que maneja la Conselleria per a potenciar les infraestructures hídriques en les tres comarques més afectades per la Xyllela ja han començat a concretar-se a través d'un projecte pilot que s'està realitzant en la població de Tàrbena.En aquesta població s'ha constituït una comunitat de regants i s'està preparant la tramitació d'un expedient de concessió d'aigües -depurades i subterrànies- per a subministrar aigua a unes 300 hectàrees de cultiu en el citat terme municipal."La nostra aspiració -va apuntar el secretari autonòmic d'Agricultura- és que una iniciativa tan interessant i il·lusionant com la que es duu a terme a Tàrbena, i en la qual es conjuminen diferents ajudes com les del regadiu, la reconversió varietal i el cultiu en comú, puga tindre un cert caràcter pioner que servisca d'estímul per als agricultors d'aquestes comarques"Des que es va declarar el primer brot de Xylella en la Comunitat Valenciana, el juny de 2017, la Conselleria que encapçala Mireia Mollà està fent un enorme esforç per a contenir l'avanç d'una plaga l'expansió de la qual ha pogut ser, almenys, controlada i estabilitzada. La Conselleria d'Agricultura ha destinat fins al moment més de 20 milions d'euros per a fer front a aquesta malaltia.